És encisador observar estols de peixos grans arran Cala Rajada, a ple dia. Pel que sembla, ho fan més sovint a l'hivern. Fan rotlades voltant davall barques i ombres, o referents com cordes o banyistes pausats.
La resta de l'any, aquestes espècies solen ser un poc més mar endins.
Qui sap per què passa això? Serà perquè hi ha més calma de trànsit i silenci? Menys contaminació i olors extranyes? O perquè l'aigua és més freda, manco remoguda i poc oxigenada? Tal vegada van cap a on van altres peixets, per caçar o perquè els desparasitin...

De les espècies que tenen aquests costums, els que més impressionen són es grans bancs d'espets adults. Hi apareixen també doradotes i llobarrots, més solitaris. A la imatge es veuen espets, i els reflexos per comparar mides... Són grans eh?

Però no asusten, no? No són com la seva variant oceànica, més agressiva, i que s'anomena barracuda.
No serà excusa, doncs, per a no participar al pal ensabonat o travessar el port nedant. A més, durant l'estiu entren al moll més de capvespre.
Sols un consell, si no destorba, per evitar atacs, que són ben rars. S'ha de tenir present la higiene íntima abans, ben abans, d'apropar-se a roques on hi pugui haver amagades espècies com morenes, congres, espets, poparros, calamars.... El seu fi olfacte i instint, els destarota sense remei de la seva parsimònia. En dècimes de segon fan una arrencada per sorpresa, i sense poder-ho evitar et mosseguen, per molt gran que et vegin, a zones com els dits. I sovint resulten molt difícils de cicatritzar.

Esper que la imatge us motivi o animi, per voltar voramar a gustet. I aprofitau per fer com caçar bolets, però caçau plàstics o escombraries, que també és una bona forma de moure's i relaxar-se.
Au va! Ànims! No fa tanta por ni vergonya per a recollir almanco un tap, una botellla o una bossa per passejadeta. O si?

 

Toni Mora Plantalamor
Diumenge, 12 de gener de 2014