Per primera vegada a la història del nostre institut i després de un parell mallorquí de vagues generals, el passat 14 de novembre cinc cadenats, grossos i sofisticats, amb els seus respectius metres de cadena de considerable gruixa i en cinc portes diferents, varen impedir momentàniament els pas als serveis mínims (director, secretari i una conserge) i als alumnes, professors i personal administratiu i de servei que decidiren per diversos motius no seguir la convocatòria de vaga general. Pareix ser que tot d’una es va avisar a la policia local que eficaçment amb una cisalla va facilitat l’accés al centre educatiu. L’equip del mínims, e1 25% del professorat, el 10% de l’alumnat i algun membre del PAS,  iniciaren una jornada difícil i anòmala.

Fins aquí els fets. Ara caldria demanar-se pels motius d’aquesta típica acció, encara que inusual al nostre poble, dels més que qüestionables “piquets informatius”. Es tractava d’impedir per la força l’accés a un centre educatiu on se suposa que per damunt de “la raó de la força” està el diàleg, la discussió respectuosa, la crítica i autocrítica... en definitiva, “la força de la raó”. Desconec si els autors materials o els inductors intel·lectuals pretenien conscientment obstaculitzar el dret a elegir lliurement poder fer feina, o simplement cercaven la manera de cridar l’atenció i demostrar que per defensar uns fins i drets legítims val qualsevol mitjà. Aquell dia de la vaga jo vaig decidir amb molts de dubtes no fer feina, vaig respectar aquells companys que decidiren no fer la vaga i vaig comprendre una treballadora que deia no poder fer-la per pura qüestió econòmica. El que no puc ni respectar ni entendre és aquesta acció de pretendre vèncer per la força en lloc de convèncer per la raó. Reprovo els autors d’aquests fets, encara que aquell dia érem al mateix equip de joc.

Luis Cerrada