Astorat, atònit i desconcertat he quedat després de llegir l’escrit del senyor Cerrada sobre la senyera del Puig Ceguer.

L’argumentari  que maneja és insòlit, ridícul i certament molt interessat. Comparar el maneig que han fet els humans de la natura, parlar de manipulació, destrucció o alteració del medi amb la col·locació puntual  i com sembla ser, de curta durada, d’una senyera sobre una façana de pedra a dalt d’una muntanya o atrevir-se a dir que el puig ha perdut la seva fesomia natural i ancestral, és pixar fora de test i perdre el sentit de la realitat.

El Puig Ceguer és certament un punt emblemàtic del nostre municipi, deu ser per això que la darrera vegada que hi vaig pujar hi vaig trobar dues banderes espanyoles i una pancarta, i deu ser per això que la gent el tria per col·locar els seus símbols i deixar petjada de les seves gestes. Aquesta petita muntanya que presideix els nuclis de Capdepera i Cala Rajada ha vist com el seu envoltant s’ha  anat modificant, destruint i manipulant (ara sí) al llarg dels segles  i és possible que des de la primera ocupació borbònica a l’any 1715 no s’hagi vist engalanada d’una manera tan pomposa amb la senyera que mai hauria d’haver deixat de ser la seva. Crec que ha estat tot un honor per al puig i crec que la natura no s’ha ressentit de l’acció afortunada d’una gent que molt possiblement també estigui amb peu de guerra, com jo mateix.

Sí, senyor Cerrada, estam en guerra, el al·lots de sa Coma també ho saben, però sembla que vostè és dels que encara no se n’han  adonat. Una guerra on no hi ha kalashnikovs, ni cetmes, ni tancs, ni bombes, però una guerra on cada bàndol maneja les seves armes. El PP i el seu govern manegen una majoria absoluta que fan servir per governar a cop de decrets llei, maneja el poder que fa servir per reprimir, detenir, multar, mentir i governar despòticament, passant-se pel forro l’estat de dret i de benestar (i el seu propi programa). I nosaltres, senyor Cerrada, tenim això, una Senyera i la nostra paraula. Una senyera que representa la lluita per la terra i per la llibertat; que és un símbol de protesta contra tots els despropòsits dels que ens governen, de les seves retallades en educació, en sanitat, en prestacions socials, en cultura, en drets lingüístics, en tantes i tantes coses...

Aquesta és la meva interpretació d’engalanar el puig, un acte de protesta i reivindicació. I crec que ningú es pot sentir manipulat per aquest fet, perquè, com bé es veu, tothom ho pot interpretar com vulgui. Així ho faig jo i així ho ha fet vostè, dues maneres molt oposades de veure una mateixa senyera.