Quina tendència tenim els humans a projectar sobre la Naturalesa la nostra por, els nostres desitjos, ideals i ideologies! Posem tota mena d’elements simbòlics justament als llocs més màgics i verges: dolmens, columnes, monestirs, creus... i darrerament també banderes. Fins ara així ha estat al llarg del temps en totes les cultures, però jo pensava que ja és ben hora d’aprendre a contemplar la naturalesa, deixant-la que ens capti i emocioni en tot el seu natural i espontani esplendor, sense alterar-la, destruir-la ni manipular-la. Crec que aquesta actitud contemplativa i proteccionista és la més respectuosa respecte al nostre entorn natural i creia que els joves eren el sector de la població que tenia tot això molt clar. Però vet ací que uns joves arriscats i altius, a s’Illot, el diumenge 26 d’agost, unes hores abans dels focs artificials, neden dos centenars de metres i col·loquen, com si d’un conquesta bèl·lica es tractés, una bandera estelada damunt les roques de l’illot que dóna nom a aquest petit nucli d’estiuejants manacorins, vilafranquers, algun gabellí, bastants peninsulars i nombrosos estrangers. Aquesta acció la vaig interpretar com una falta de respecte i un intent manipulador d’un lloc natural i emblemàtic que és de tots.

I quan arribo, el dilluns 27, a Capdepera i entro a la revista Cap Vermell m’adono que, quatre dies abans (pura coincidència o estratègia coordinada?), un altre lloc, també natural i emblemàtic, el Puig Ceguer, ha perdut la seva fesomia natural i ancestral que tenia abans que els primers humans petgessin aquests màgics indrets i l'han "mudat" amb la senyera de manera clarament interessada. Pel que he dit fins ara, aquesta intervenció humana sobre la naturalesa em pareix poc respectuosa: no la contemplem, sinó que l’adaptem als nostres interessos particulars o grupals. I encara més, gosem aplicar els nostres desitjos a la mateixa naturalesa, fent li dir allò que ens interessa. Per què s'ha posat "les millores gales en forma de senyera" i no en forma de les altres banderes estatutàries, o en la verda i blanca local, donat que es tracta d'una festa local? Altres intèrprets podrien afegir totes les "gales" que considerin més oportunes i representin millor, al seu parer, "qui som i d'on venim", i així ens trobaríem, en lloc d'una agrest i monumental façana de roca, amb un estenedor de diferents teles i colors, rivalitzant en la grandària i varietat dels diferents símbols, segons la mateixa pluralitat i diversitat de la població gabellina. Això seria més representatiu, però també més socialment desintegrador i, sobre tot, més irrespectuós amb el medi natural.

Per tot això, no estic d'acord amb els meus companys de la revista - “no és això companys, no és això”-, que qualifiquen aquesta acció d'innòcua; així és en el sentit que és fàcilment reparable; però no ho és si es considera que pot originar que altres col·lectius prenguin la iniciativa que creguin més convenient i l'adusta muntanya es converteixi en una senyora massa endiumenjada. Jo no esperaria a veure "fins quan durarà", sinó que demano als autors que restitueixin la multisecular i magnífica façana natural que ha vist néixer el nostre poble.