La situació anticiclònica que viuen les illes, unit a unes temperatures molt suaus, donen la sensació de trobar-nos a la primavera en lloc de l’hivern. Els dies són molt agradosos i conviden a passejar i gaudir de la natura que ens envolta.
 

La mar és plana, com un mirall, convidant a fer un capfico (de fet hem vist persones que se llancen a la mar) o a caminar vorera la mar.
 

D’altra banda a final de mes, coincidint amb la Lluna plena i les altes pressions, la mar va molt baixa deixant al descobert una bona franja de costa d’un color blanquinós que marca la diferencia de nivell de la mar.

El fenomen sol comportar una mar molt plana, sovint amb aparença de llac. Les minves de gener deixen al descobert roques i vegetació aquàtica que habitualment resten submergides. Any rere any, el fenomen es repeteix normalment al gener, tot i que es pot presentar durant els mesos d'hivern. Es observable, sobretot, a les roques costaneres i ports.
 

Les minves o seques de gener

Les calmes de gener són, en paraules de Joan Maragall, com al mig de l’hivern la primavera. Aquests períodes de temps tranquil, recurrents i per això prou coneguts, poden durar de dies a setmanes.

Es produeixen quan un anticicló, que estanca l’aire i aclareix el cel, s’estableix sobre una zona en concret. Són dies d’ambient suau de dia, fresc de nit i, tret de les boires baixes matinals, els dies són generalment assolellats.

Però a part de la temperatura primaveral i sol, aquesta bonança també és coneguda per pescadors i mariners amb el nom de minves o seques de gener. En aquest temps la mar baixa de nivell i deixa al descobert roques i algues que normalment estan submergides.

Un fet curiós que és conseqüència de la variació de la pressió atmosfèrica, és a dir, del pes de l’aire sobre la superfície terrestre. Els anticiclons són sectors en què la pressió és alta, això és, l’aire exerceix més pressió. L’aigua respon a l’empenta i es desplaça a zones de menor pressió. Un desplaçament que no es nota mar endins, però sí a la costa quan es retira i deixa al descobert una petita franja que en altres èpoques de l’any queda davall l’aigua.

La baixada de nivell en unes seques ordinàries, com les d’aquest 2018, sol rondar els 10-20cm, però en casos extrems pot arribar a 40 cm”. (El Temps a IB3)

 En Joan Maragall li dedicà un poema.

"LES MINVES DE GENER" de Joan Maragall

Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.
Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n'és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.

                                     J. Maragall