" Aquestes darreres setmanes han aparegut a la premsa mallorquina notícies referents a la possible plaga d’ofidis al·lòctons que pateix l’illa de Mallorca. Colobres de ferradura i serps blanques són localitzades arreu de l’illa, inclús en els nuclis urbans. "





 Per les xarxes socials ha circulat aquesta imatge amb una serp "caçada" a foravila. Se localitzava al municipi d'Artà, però ens ha fet saber que era a la zona del Camp Roig (prop de solar on es fan les carreres de Sant Bartomeu) i que mesurava 3,20 metres. Realment impressiona.


O aquesta trobada a Sa Font de Sa Cala...



La revista Díngola de Sineu, companya de Premsa Forana, publicava fa uns dies un interessant article:

Les serps també fan turisme a Mallorca

" Aquestes darreres setmanes han aparegut a la premsa mallorquina notícies referents a la possible plaga d’ofidis al·lòctons que pateix l’illa de Mallorca. Colobres de ferradura i serps blanques són localitzades arreu de l’illa, inclús en els nuclis urbans. A Sineu, se’n localitzen ja fa anys, no només a fora vila, també se n’han trobades dins el poble. Aquestes espècies, com se sap, no havien habitat mai a Mallorca, emperò el comerç d’arbres procedents de la península (especialment oliveres), ha causat l’arribada i establiment massiu d’aquests rèptils.

A la nostra illa, fins fa pocs anys, només hi havia hagut dues castes de serps: la serp d’aigua i la serp de garriga. Hem de pensar que, encara que es considerin autòctones, aquestes serps també arribaren del continent europeu o de l’africà, possiblement amb el comerç de l’època, molts segles enrere. La serp d’aigua (Natrix maura) sol ser present a llocs o hi ha aigua en abundància (albuferes, safareigs, torrents, basses, gorgs, etc.). L’altre serp “mallorquina”, la de garriga (Macroprotodon cucullatus) habita, en general, en garrigues, pinars clars i conreus de secà, i es refugia a les parets seques o soques velles. Tant una com l’altre són inofensives per a les persones; les de garriga tenen uns claus verinosos dins la boca, molt endinsats dins la gola, per a “paralitzar” les seves preses, com ara ratolins o dragons; seria gairebé impossible que ferissin una persona i l’efecte del verí és pràcticament innocu. Les serps d’aigua poden tenir una mida d’entorn als 90 cm i les de garriga, aproximadament fan dos pams.[1] Per tant, a priori, les serps nouvingudes són identificables just per la mida, que sovint supera el metre. El problema de la nova entrada de serps, a part dels regirons que se’n duen els que no els fan gaire gràcia, és la pressió que exerciran aquests depredadors damunt els ecosistemes insulars, inclús sobre les petites serps illenques.

Tot i l’aspecte agressiu que puguin adoptar les colobres que envaeixen les illes, s’ha de remarcar que no són potencialment perilloses per a les persones. Les autoritats alerten que s’eviti de matar els exemplars que puguem trobar, perquè s’han detectat casos de morts intencionades de serps autòctones que havien estat confoses amb exemplars externs. Es demana que es capturin vives i que s’avisi al COFIB (971 144 107 i 607 554 055 per a urgències) a fi que es pugui actuar de manera professional. Fins i tot, la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat va publicar unes instruccions per a fer una trampa de serps [2], de fet, els Ajuntaments ja han començat a instal·lar-ne, de gàbies; així com també un llistat d’empreses autoritzades per a fer front a aquesta possible plaga. "

[1] MAYOL SERRA, Joan. 2003. Rèptils i amfibis de les Balears: Manuals d’introducció a la naturalesa 6. Palma: Moll.

[2] [http://www.caib.es/sites/proteccioespecies/ca/control_despecies_invasores-29754/]