Ara quan veiem Cala Agulla ens sembla que sempre ha estat així. Però, no. Cala Agulla era una magnífica platja amb un paisatge encisador (encara verge en gran part) i un sistema dunar que protegia l’arena.

Si mireu la fotografia, a més d’una sensació de calma i solitut, podeu observar que el perfil de la platja era més suau i la part de darrera estava protegida per una zona amb vegetació (borró) que actualment ha desaparegut.

La pressió que rep temporada rere temporada, pot dur Cala Agulla a un estat de degradació irreversible. Mirem molt l’arena que voreja la mar, si n’hi ha més o manco roques a la vorera, però ens oblidem de la vegetació que hi ha al darrere.