El rovell d'ou o vermell d'ou (Balears) i antigament mujol (i científicament també deutoplasma o vitel) és una part interna dels ous.
A la cultura popular se diu " Fer un ou de dos rovells" quen es fa una cosa extraordinària. També se diu de " Tindre els ous de dos rovells a cada banda" per referir-se a una persona assaonada i tranquil·la
Algunes coses que cal saber de l'ou (ja que hi som):
Quan obrim un ou podem saber si és més o menys fresc mirant com de gran és la càmera d’aire que hi ha en un dels extrems de l’ou. Com més gran és la càmera d’aire, menys fresc és l’ou. També ens podem fixar en el rovell i la clara; com més fresc és l’ou, la clara és més densa i fa que el rovell suri damunt d’ella i quedi centrat al mig de la clara.
Un cop l’ou està bullit també podem saber si és fresc o no per la mida de la càmera d’aire que queda entre la clara i la closca. Com més petita és la càmera més fresc és l’ou.
Els ous frescos destinats a consum humà es classifiquen, en funció del pes, en 4 categories :
XL: super grans: de 73 gr o més.
L: grans: de 63 gr a 73 gr.
M: mitjans: de 53 a 63 gr.
S: petits: menys de 53 gr.
Per llei, tots els ous que van destinats als supermercats han d’anar classificats, marcats i envasats.
Un ou fresc ha de vendre’s al consumidor en els 21 dies posteriors a la posta, encara que es pot consumir fins la data de consum preferent indicada a l’embalatge, que és 28 dies des del dia de la posta.
L’ou va marcat amb tinta alimentària amb un codi de números i lletres que corresponen a:
Primer dígit: forma de cria de les gallines; les dues lletres següents: estat membre de producció; la resta de dígits: granja de producció; per acabar també hi ha la data de posta de l’ou.