Potser hem passat mil vegades davant d’aquest cartell i fins la que fa mil i una no ens n’adonem d’una curiositat lingüísticament parlant; sol passar. El cas que ens ocupa pot tenir alguna relació amb el TIL, és evident: ara TIL, ara no TIL. Els centres escolars ja tenien comprat el material per aplicar-lo i, en començar el curs, els diuen que no, que no cal TIL. També podria ser una qüestió estilística, com que qui va fer el cartell no tenia prou tinta per retolar tot el que havia d’escriure i va decidir berenar-se algunes lletres. El més probable, creiem, deu ser que frissava per anar de vacions i no se’n va adonar de l’errada. Ben merescudes les deu tenir!
