Divendres 31 - 8:10h Carrer de l'Agulla a l'alçada del Centre Cap Vermell. Una situació més de les moltes que es produeixen cada dia a Cala Rajada.
Dos joves, incapaços de mantenir la verticalitat. Tassons en la mà. No poden o no saben arribar a l'hotel. Tot un espectacle que contempla tot el seguit de gent que passa amb el cotxe i es retura. Els retraten. Ni se n'adonen. Tot és permès. Per això venen.
És el que Mercè Valero anomena com a Eufòria post-temporada
"Fi de la temporada pels equips de bàsquet amateur d’Alemanya, de futbol aficionat d’Holanda, de voleibol escolar de Dinamarca, de qualsevol altre esport d’equip del Regne Unit. I ara què? Ara, a celebrar que ja hem acabat!!
I ja tenim a Cala Agulla centenars d’esportistes imponents… tots ben gats. Es veu que això passa cada any. Transformen tota la disciplina i l’esforç de la temporada en una eufòria desfermada....."Anau al bloc per acabar-ho de llegir
Una señora que ho veu comenta: "Els podria passar un camió per damunt i no se n'adonarien". l una altra exclama: "Vaya tajá!"
És això el que volem? De debò ho volem evitar? Ho podem evitar?
A més d'empegueir-nos, en volem deixar constància.
