Bon 2011

Avesats com estam a fraccionar la realitat, a entendre-la com un conjunt de categories i d’oposicions, se’ns fa difícil acceptar aquesta realitat com un procés continu. Fa dos dies érem al 2010 i ara som al 2011, com si haguéssim voltat cantó, com si el simple fet d’arrabassar un full del calendari pogués incidir decisivament en la nostra vida. Ens fa il·lusió creure que enrere es queda el que és vell i que els dígits de l’any nou, pel simple fet de ser uns altres, exerciran alguna influència positiva sobre el que ens espera.

Però la realitat –en realitat– és gairebé la mateixa, amb els problemes, les inquietuds, les esperances i les il·lusions que teníem fa dos dies, és a dir, l’any passat. Nosaltres, en qualsevol cas, hem continuat a peu d’obra, donant marxa a “Cap Vermell”, procurant precisament que la transició d’un any a l’altre alteràs tan poc com fos possible el nostre demble. I el vostre, clar. És a dir, que hem continuat penjant  notícies, fotografies, cartes, comunicats..., sense mirar quin dia ens trobàvem, perquè res hi deu haver de tan saludable com la normalitat i trobar, darrere el cantó, allò que esperaves trobar. Volem dir, amb això, que poder continuar oferint-vos el mateix que fins ara vos hem ofert, és possiblement la nostra major aspiració, dia a dia, sense canvis bruscos ni sacsades perilloses.

Però, evidentment, no volem deixar-nos arrossegar per la rutina i, per tant, no renunciam, en la mesura de les nostres possibilitats, a millorar la nostra oferta ni a diversificar-la tant com poguem. Estam contents del període immediatament anterior,  que inevitablement hem de segmentar en forma d’any i que duu el nom de 2010. A banda de complir-ne 30, d’anys, hem tirat endavant distints projectes editorials i algun de discogràfic, hem continuat amb la publicació del nostre anuari, hem arribat al desè aniversari del nostre premi, hem organitzat una vegada més la festa del 31 de Desembre, hem presentat la campanya “La llengua és la clau” i hem assolit per a la pàgina web uns nivells de seguiment que mai hauríem sospitat. Per tant, i no ho interpreteu com una autocomplaença en la qual no volem caure, de motius per a encarar el futur amb coratge, no ens en manquen.

En l’aspecte general, desitjam que les raons per mirar endavant amb deler es trobin presents en tots i cadascun dels àmbits de la vida del nostre poble, des del polític a l’econòmic, passant pel social i el cultural, i que aquest altre segment temporal que ara se’ns apareix sota els guarismes del 2011, representi, sense solució de continuïtat, una corba ascendent dels nivells benestar i d’autoestima de tots i cadascun dels habitants del nostre poble. Voler és poder.

Bon 2011.