Ja tenim pressuposts





















Si no hi ha res de nou, el proper dia 10 en Pep Gallego serà elegit nou batle de Capdepera, en substitució d’en Tolo Alzina. Aquest és un relleu que, si tot s’hagués desenvolupat segons el full de ruta, s’hauria d’haver produït el passat mes de juny; però ja sabeu que, per mor del desencontre amb EU-EV, que a la vegada suposà la ruptura de l’equip de govern amb aquesta formació, les coses han anat com han anat, devers La Sala.

 Entre d’altres qüestions, el fet que l’equip de govern quedàs en minoria ha suposat que els pressuposts municipals d’aquest any no s’hagin aprovat fins ara, i aquesta aprovació era condició sine qua non perquè es produís el canvi a la batlia. Per cert, això dels pressuposts del 2009 ha anat com sa processó de sa moixeta, tira-tira i bona lletra, fins que s’acceptaren els d’Es Grup, o d’en Mateu Melis, tant és, per al 2010. En Mateu va dir, en un comunicat al respecte: Hem aconseguit per primera vegada a Capdepera dos fets històrics: Que s’aprovin uns pressuposts confeccionats per un partit de l’oposició (ES GRUP) i que s’aprovin abans de començar l’exercici al que van destinat. Aquests dos fets reforcen la nostra teoria política municipalista que diu que als pobles el que s’ha de fer és una bona gestió dels diners públics. La política (en Majúscules) es fa al Govern i al Consell i més amunt a Madrid, no als ajuntaments. 

Vist des de fora, tot sembla com de sarsuela. Un regidor fa uns pressuposts, no acabam de saber per què, encara que ens ho pensam. Evidentment, no per gust de l’equip de govern, que és segur que hauria fet les coses d’una altra manera i que ha hagut de claudicar a l’aritmètica, estrenyent les dents, o tapant-se el nas. D’altra banda, un regidor amb un pes tan decisiu en els comptes municipals, es manté al marge del govern. A tot això, nosaltres, els ciutadans, potser ens hàgim de demanar per què hem de creure que això és el millor que podia passar. I també podem preguntar com així no s’hi ha de fer política, a l’Ajuntament? No és política tot allò que atany el govern de la ciutadania, principalment el municipal? És que, a les institucions supramunicipals, pel fet de fer política, no cal tenir esment a la caixa? En fi... 

Ja tenim pressuposts i prest, esperam, tendrem nou batle. I tot plegat haurà deixat sentiments oposats, de derrota i de victòria, que en un cas i en l’altre ens semblem mals de justificar. Perquè, al capdavall, qui és que hi surt guanyant? Nosaltres? Bé...