Les negociacions entre els tres partits amb més representació a l'Ajuntament -PP, PSOE i MÉS, amb 5 regidors cadascun- varen acabar en no res. En conseqüència, va resultar elegida batlessa Mireia Ferrer, del PP, com a candidata de la llista més votada, com ja coneixen els nostres lectors. 

Com era de suposar, els populars han vist tot d'una que és missió quasi impossible gestionar el municipi amb només cinc regidors a l'equip de govern. Sabem que ja hi ha hagut reunions amb EL PI i desconeixem si, en el moment de publicar aquest Portalet, ja s'ha formalitzat qualque acord per incorporar els dos regidors del partit regionalista. Es comentava que el PP no volia fer feina braç a braç amb en Tomeu Moll, qui, la passada legislatura, va abandonar el vaixell popular poc després de les eleccions. En tot cas sembla que aquest ja hauria manifestat que no té inconvenient en fer una passa al costat. 

Aquesta més que probable entesa entre PP i EL PI donaria més estabilitat a l'equip de govern, que, amb set membres, podria gestionar millor un municipi que a l'estiu duplica o triplica la seva població. Però encara seria un govern en minoria, i aquí hi tenim el quid de la qüestió: el que més tem el PP és que, en qualque moment de la legislatura, cessin les hostilitats entre PSOE i MÉS i aquests dos partits acabin acordant una moció de censura que l'aparti del poder. 

Els populars confien que en Fernández no renunciarà i que inclús es tornarà a presentar d'aquí a quatre anys. Saben que mentre el candidat socialista segueixi al capdavant del PSOE gabellí l'entesa progressista és molt poc probable. Confien que l'ego de Fernández impedirà que es plantegi fer una passa al costat, però també en la pressió de determinats empresaris locals a l'exbatle perquè aguanti. N'hi ha que ho han apostat tot a un govern del PP -o PP-EL PI- amb suport extern del PSOE, com ja va succeir a la inversa quan governava el PSOE. No deixarien de ser, al cap i a la fi, dues cares de la mateixa moneda, i de retruc mantindrien els “radicals” de MÉS fora del govern. 

En qualsevol cas, els actors que es mouen en el taulell de la política local són nombrosos i no tots controlables. N'hi ha que pensen que, tard o d'hora, la direcció del PSOE a Palma haurà d'intervenir en un dels seus feus més tradicionals, no tan sols per la desfeta electoral -la pèrdua més gran de vots a Mallorca d'un governant socialista-, sinó també perquè l'agrupació està dividida i enfrontada a causa d'en Fernández, inclosa la fuga de militants gabellins cap a l'agrupació d'Artà. Una cosa és que la direcció del PSIB no tengui altre remei que defensar en Fernández en públic i una altra que no vegin la necessitat de posar ordre en el polvorí gabellí. 

Pel que fa a Més per Capdepera esperaran a l'oposició. No tenien un panorama fàcil. Qualsevol decisió hagués rebut crítiques de la seva militància i del seu electorat, fos la de governar amb Fernàndez o fos la d'acceptar l'oferta del PP. N'hi ha que creuen que han deixat passar una oportunitat històrica de tenir la batlia, però des de la formació ecosobiranista s'al·lega que la decisió final és fruit d'un procés participatiu en el qual s'ha escoltat a molta gent. 

En resum, tot apunta que el PP, amb l'ajuda interna d'EL PI, governarà Capdepera aquesta legislatura, un govern que té moltes possibilitats de sobreviure els quatre anys si Fernández segueix com a líder del PSOE gabellí.

De moment sembla que el nou govern comptarà amb un període de certa tranquil·litat per poder treballar. De fet, Més per Capdepera ja ha manifestat que mantindrà una actitud col·laborativa, al manco en els primers mesos. Però la legislatura és molt llarga i poden passar moltes coses. Sigui com sigui, allò que demanam als representants polítics municipals, amb independència dels moviments que es puguin produir en el futur, és que s'avantposin l'estabilitat i els interessos dels ciutadans. Són molts els problemes a solucionar i els reptes als quals s'hauran d'enfrontar. I això exigeix la col·laboració de tots els partits.