"Tots tenim al cap la recurrent expressió informació és poder. En els moments que vivim, potser caldria recuperar alguns elements del concepte informació necessaris per posar en valor les múltiples notícies que rebem."
Cal començar per constatar que informació no és, només, el conjunt de dades organitzades que es generen a partir del llenguatge; el silenci també és informació, igual que ho són els diferents silencis en la música. Diuen que el teu poder és la meva por, de la qual cosa se’n desprèn que, si jo no tinc por, tu no tens poder. Sense filosofar més enllà, cal entendre que al llarg de la Història sempre hi ha hagut gent interessada en tenir poder. Estem parlant del poder per dominar una situació socioeconòmica i, amb aquesta dominació, treure un rendiment particular. Això ens porta a la necessitat de definir rendiment particular. Algunes persones persegueixen el bé particular, d’altres volen el bé de la comunitat per tal de sentir-se a gust amb si mateixes, i d’altres volen que la comunitat estigui malament, de manera que el grup tindrà por i la seva por concedirà més poder a qui el vol ostentar. No fa falta ser gaire il·luminat per entendre-ho, només cal anar a buscar la literatura clàssica infantil i hi trobarem tots els exemples. Però la literatura clàssica infantil ha quedat arraconada per unes maquinetes electròniques que tenen molt bones qualitats, però que han de ser ben utilitzades.
El poder de la informació rau en el valor que tenen les dades d’un missatge. L’exemple més evident, però no l’únic, el trobem en la Borsa. Segons hem pogut llegir per algun dels nostres assessors economistes, fa mig segle les accions d’una empresa pertanyien a la mateixa propietat una mitjana de 3 o 4 anys. Avui dia, la informació borsària va tant ràpida que els accionistes depenen de qui té les dades per saber si el valor de l’acció pujarà o baixarà, i si cal vendre, comprar o aguantar. Això pot passar en instants rapidíssims i permet als qui tenen millor informació enriquir-se molt ràpidament amb l’especulació, és a dir, disposant diners per fer-ne més diners sense cap altra cosa que estar ben informat i a temps. Això, tret d’un context socioeconòmic molt concret, és part del desastre globalitzat que ens afecta.
El temps cronològic adopta d’aquesta manera una importància descomunal en el valor de la informació. Però necessita un altre element, sense el qual el valor informatiu és nul: algú a qui vagi adreçada la informació, el que tècnicament diem receptor.
Gràcies a les xarxes socials, vivim possiblement un dels moments de la Història, tal com la coneixem, amb més afluència de dades per habitant. Això és millor o pitjor? Depèn de molts factors, els quals estan influenciats per les equivocacions, tant per part de qui envia el missatge (emissor), com de qui el rep i l’interpreta (receptor), com del mitjà a través del qual s’envia el missatge (canal), de la manera com construïm el significat (codificació), del temps (oportunitat, durada), del soroll de fons (interferències que dificulten la interpretació), etc.
No hi ha ningú que estigui vacunat contra les errades de la comunicació, sigui en l’emissió o en la recepció. Quants més missatges envies, més possibilitats tens d’equivocar-te. A més, quanta més informació reps, més capacitat crítica necessites per destriar el gra de la palla, allò interessant del que no val res. Al llarg de la darrera dècada, el creixement de la informació transmesa personalment i en grups ha crescut exponencialment de tal manera que, probablement, les generacions d’aquí a 30 anys no tindran capacitat per analitzar, valorar i catalogar tota la brossa comunicativa que estem generant actualment. Ho hauran de fer màquines, ja es veurà. El que és segur és que els humans d’avui dia tenim la memòria que tenim i molts no recordem tota la informació amb la que ens estem comunicant, la qual cosa comporta més possibilitats d’errades i que ens transmetin informacions falses que sovint donem per vàlides. Això ho saben fer molt bé els poders interessats en fer-nos creure el que ells volen: envien notícies molt ben elaborades en moments concrets per tal de crear una visió social positiva del missatge i, per tant, de qui és el protagonista de la notícia. La manera com es transmet i com ens arriba ens fa pensar si allò és cert o no, però amb la quantitat de missatges rebuts cada segon, hi ha notícies que ens arriben al cervell sense que ens n’adonem. El mal ja està fet, per molt que després algú faci correccions o rectifiqui.
El futur depèn de nosaltres: podem validar i donar credibilitat a les mentides, o les posem en quarantena i fem la crítica pertinent amb el temps necessari.
Un esforç particular i interessant d’aquest moments que vivim podria ser aturar els impulsos personals destinats a construir i a reenviar informacions per a les satisfaccions personals, a les quals ens hem avesat, perquè ja no sabem conviure en silenci. Observar, analitzar, compartir experiències vitals amb la mirada, amb els gestos i el contacte humà personal potser ens porten a pensar més allò que diem, allò que escrivim, allò que reenviem. En definitiva, a prendre consciència de cada moment que vivim i a fer-ho valorant la importància de les persones que tenim a prop i a les que estimem.
Xerrant en plata, des de Cap Vermell ens volem conjurar per oferir informació contrastada, defugint la militarització en la resposta a l’alerta sanitària i combatent els senyals d’autoritarisme que ens envien algunes institucions de l’Estat i del món.
I continuarem oferint la nostra humil proposta cultural per tal de poder passar aquests moments de la millor manera possible, sense perdre el nord de les nostres idees fundacionals, entre les quals hi ha les de mirar la crua realitat des dels valors democràtics i dels drets humans.
