Parlar de dèficit democràtic no és cap novetat, el que pot sorprendre és la incapacitat de la classe política per fer-hi front. La distància entre els votants i els qui el representen no deixa de créixer amb les conegudes conseqüències de descrèdit i d’allunyament de la ciutadania de la política i l’augment de polítics d’extrema dreta en llocs de responsabilitat, amb la finalitat de desprestigiar la democràcia.

Sobre les causes de la incapacitat de les institucions per renovar-se hi ha una vasta literatura; avui al Portalet volem tractar un cas pràctic.

Volem escriure d’unes institucions momificades, unes lleis i normes arcaiques que no s’ajusten a les circumstàncies actuals i uns polítics que s’obliden de la causa del bé comú a la qual suposadament serveixen. I és que la capacitat política d’intervenir sobre la realitat ha passat a mans de grans corporacions i empreses financeres i l’Estat ha quedat reduït a un simple gestor administratiu al qual fins i tot aquesta funció li ve grossa.

Que “Demarcació de Costes” tracti els danys causats per la borrasca “Gloria” des d’una òptica administrativista i no sigui capaç de trobar una solució per a les reparacions, no considerant els perjudicis que causa, fa que ens demanem quins criteris segueixen aquests responsables, al servei i defensa d’una institució burocràtica per damunt de l’interès general, que s’atreveixen a denegar el permís per a iniciar les obres de reparació dels danys del temporal. Aquesta manca d’empatia i sensibilitat no pot fer sinó desprestigiar les institucions democràtiques suposadament en mans del poble.

La vinguda a Cala Rajada del President de Govern del Regne d’Espanya i les seves paraules "no volia deixar passar l'oportunitat d'estar a Mallorca i traslladar el compromís de Govern per poder resoldre la situació que s'està vivint a les portes de la temporada turística", i les de la Presidenta de la Província Balear "agrair al president la seva presència i l'actitud per estar sempre al costat de la ciutadania" només cobren sentit d’interpretades des de l’òptica dels reality show-polítics-mediàtics en el marc de la societat de l’espectacle. Que els distints organismes que tenen jurisdicció sobre la matèria estiguin geloses unes de les altres i lluitin per acaparar poder burocràtic i visquin d’espatlles a la ciutadania i que les lleis i normes vigents siguin fòssils momificats no preocupa els venedors ambulants en campanya constant per a encolomar la seva deteriorada mercaderia.

Les optimistes paraules del batle Fernàndez "visualitzar la sinergia entre les tres administracions per trobar una solució el més aviat possible" les hem de veure com a fruit de l’emoció del moment i del tot irreals, tot i que la “sinergia” fou visualitzada per milions de televidents.

Al batle Fernàndez, que ha agafat el bou per les banyes com a cap d’una institució que ha estat menyspreada i que, amb l’excusa de la crisi financera de l’Estat, el ministre Montoro acabà d’anorrear; l’han deixat “solo ante el peligro” i, com a darrera opció, només li ha quedat convocar al poble a exercir el seu democràtic dret “al pataleo”.