Cada any, en aquesta data, tenim la sensació de caure en els tòpics inevitables al voltant dels vius i dels morts i d'aquesta indefugible relació que, el dia de Tots Sants, cobra tota la seva dimensió ii naturalesa. Però tampoc ens podem sostreure a aquesta realitat, part indefugible de la naturalesa humana i element de primer ordre en la idenficació social del nostre poble. I és per això que tornam oferir les imatges del cementeri, aquell espai que, per un dia, esdevé -a banda de lloc de repòs etern- punt de trobada dels vius.



També ens hem referit en distintes ocasions a la naturalesa física del nostre cementeri, en tant que model de respecte, això és, de civilització. Podem ben dir que és l'únic jardí públic de tot el municipi -ja és ben curiós, això-, jardí que perTots Sants accentua tota la seva esplendor amb l'aportació de tots els que enramellen tombes i nínxols, fins a convertir el recinte en una cromàtica composició que enlluerna. Totes les flors, tots els cossiols que, també amb insistència, hem reclamat per a finestres i balcons de les cases del poble. Bé es veu, però, que tota la generositat envers els difuns, esdevé gasiveria envers els vius. Una petita part d'aquesta explosió floral del cementeri, embelliria notablement l'aspecte del poble.



Si, com enguany, fa un temps primaveral, passejar pel cementeri, a primera hora del matí, constitueix un bàlsam per a l'esperit. La gent s'ha acostumat a endreçar les tombes a la víspera, de manera que, fins a les 10 del dia de Tot Sants, són poques, encara, les persones que s'hi troben i el silenci esdedvé una companyia gratificant. Les fotografies il·lustren millor que les nostres paraules la sensació de pau que s'hi respira i la bellesa que s'hi agombola.

















A mitjan dematí, l'afluència de gent s'accentua. Alguns encara acaben de compondre rams i ornamentació general, d'altres visiten la seva tomba, i encara uns, simplement, passegen per un entorn que es percep com allò que hauríem de ser capaços de donar-nos també fora dels murs del cementeri: ordre, respecte, bellesa, pau...



Al capvespre, com sempre, la celebració religiosa catòlica. Amb una nombrosa assistència de fidels, els preveres Miquel Mulet i Antoni Amorós concelebraren en sufragi dels que ens han precedit en aquesta vida. L'acte, gràcies al bon temps (recordem que l'any passat va ploure i es va haver de celebrar en el tanatori), en aquesta ocasió es va poder celebrar defora.





I, amb tots els tòpics que vulgueu, esperam poder tornar l'any que ve, i parlar de Tots Sants i dels vius i dels morts...