Tres anys no semblen suficients per dir que una celebració, un esdeveniment, una festa, s’ha consolidat. En el cas de les festes de sa Font de sa Cala, tampoc, però sí, almanco, aquests tres anys han estat suficients per a demostrar  que s’han fet un lloc a l’agenda de bona part de la gent que viu en aquell nucli, i de molta d’altra de fora.

El passat dissabte, dia 27, residents, estiuejants, gent de Capdepera, de Cala Rajada... fins a sumar gairebé 500 persones, acudiren a la convocatòria anual de l’associació de veïnats, en un sopar i una vetllada musical que resultaren molt i molt agradables.

Però, clar, per sopar, aquest primer s’ha de preparar... i s’ha de servir. I això és el que va fer l’equip de l’assoicació, encapçalat pel seu president, Mauricio Raij, a base d’un menú que, essent el mateix cada any, els habituals esperen i consumeixen amb delectació. I és que tothom ho diu: la carn a la brasa que se serveix a la festa de sa Font de sa Cala no es menja enlloc més, de bona que la fan. El fet és que – l’éxperiència és un grau –, el sopar es va servir amb més fluïdesa que mai i tothom en va poder menjar fins que va voler. Un deu.













La part musical, molt bona, també, amb un altre menú d’abast local que va demostrar, per si algú encara no ho sabia, que en aquest poble anam sobrats, en tal apartat. Encetaren la vetllada els veterans i molt solvents Trio Amanecer, que qaconseguiren que molts es decidissin a fer un ballet, i fins i tot a atacar alguna d’aquelles coreografies country que resulten inevitables en qualsevol revetlla digna d’aquest nom.





Dels veterans passàrem als juvenils, o infantils! El Combo de l’Escola de Música, la pedrera, el futur fet ja present engrescador. Amb una Caterina Barceló que ho duu dins l’ànima – una veu que escoltarem molt vegades en endavant –, i que va capitanejar le grup, la gent se’n feia creus de com de preparats pugen aquests al·lots i de quantes possibilitats atresoren.



De na Marisa Rojas, poques coses podem dir, perquè és una professional d’una peça, de tots coneguda i amb una veu que els anys han madurat, com el bon vi. Repertori variadíssim, temes per a tots els gustos, i aquell saber estar que només el temps dona, na Marisa, que arribà a corre cuita, procedent d’una altra actuació, va fer les delícies de tot el públic, sense excepció.



I per tancar la vetllada, uns altres que, d’any en any, consoliden en seu nom en el panorama musical gabellí i, n’estam segurs, ben aviat ho faran més enllà de les nostres fronteres. Estam parlant, naturalment de State of Emergency, integrat per un grapat de solistes magnífics, cadascun d’ells, i que plegats conformen un grup molt homogeni, molt potent. Molt bo, en definitiva.



Més enllà de les 2 de la matinada, acabà una festassa que va discórrer sense cap incident i a la qual  esperam  tornar l’any que ve. Si no està consolidada encara, en duu camí.