Diuen que es pot morir d’èxit, i aquest és el camí que podria emprendre el sopar a la fresca. Hi ha hagut anys en què no han faltat colzades per aconseguir taula, espectacles que a vegades feien empegueir. Ara, sigui per la crisi, o sigui precisament perquè la gent no vol haver de fer amples per anar a un sopar, el fet és que el d’enguany ha estat el menys concorregut dels darrers temps.



   Aquesta introducció no ha de fer pensar que la plaça des Sitjar estava buida, no. Però sí que sobraren taules i cadires, cosa impensable no fa tant. I, a banda de la més escassa concurrència, aquesta tampoc no es va mostrar molt engrescada, almanco inicialment.

   El batle, Rafel Fernández, va saludar la concurrència i, a banda de desitjar unes bones festes, va aprofitar per explicar la darrera hora de l’incendi de Son Bessó i per donar les gràcies a tots aquells que han intervingut en la seva extinció. D’altra banda, es varen lliurar els premis del concurs del cartell de festes. Recordem que aquests havien recaigut, per aquest ordre, en Miquel Àngel Martín Peña, Maria del Mar Cortada Mut i Gustav Tillmann. Enhorabona a tots tres.

Cap a les postres, la Big Band Banda de Música va començar a atacar el seu repertori més estiuenc, però va costar Déu i ajuda que el personal aixecàs el cul, si se’ns permet l’expressió. En Suso Rexach va fer una esporàdica aparició, amb el seu “Romero”, que va contribuir a animar la concurrència. Cap al final de l’actuació de la Banda, la cosa sí que estava molt més animada, especialment a partir de l’”Amparito Roca”, aquesta icona musical capaç de fer ressuscitar els morts... gabellins!

Bé, nosaltres sí que hi fórem, i sopàrem molt bé. I confiam tornar-hi l’any que ve. I us hi esperam a tots.