Un concert imprescindible

Tres anys seguits de na Marina Moyà en el Teatre, amb motiu de les festes de Sant Bartomeu, i tres anys de bona música i d’interpretacions magnífiques. Com l’any passat, la saxofonista local aparegué acompanyada pel bon pianista polonès Ireneusz Jagla, i tots dos, en perfecta conjunció, ens brindaren una vetllada exquisida.

Des de l’exigent Sonata de l’avantguardista Paul Hindemith, fins a la bella Pequeña czarda de Pedro Iturralde, un músic més conegut per les seves incursions en el jazz, tot el concert va discórrer per nivells de puresa tècnica, però també per moments en què la melodia es va imposar i en què els dos intèrprets construïren frases d’absoluta bellesa. A nosaltres ens va semblar especialment brillant l’espai dedicat a Astor Piazzola, concretament a una part de la seva Historia del tango; la d’aquest autor és una música que hem escoltat normalment amb els instruments per a la qual va ser escrita, però que la “veu!” del saxo alt de Marina Moyà va reproduir amb especial delicadesa. Tota una descoberta.

La de na Marina, no cal dir-ho, ja s’ha convertit en una cita obligada de les festes. Per molts d’anys.