Comença Sant Bartomeu 2011 amb el tradicional passacarrers, el pregó i ball de bot
El divendres dia 19, cap a les 8 de l’horabaixa i partint de la plaça de l’Orient, el cercavila desbaratat de Sant Bartomeu trescà per Vila Nova, amb els de sempre: Banda de Cornetes i Tambors, Banda de Música i Els que ningú vol. I un bon estol de gent darrere, al compàs de les moltes i variades músiques que aquesta gent sap fer. Les festes havien començat.
La volta acabà a la plaça des Sitjar, on es congregà la gentada, per escoltar el pregó que enguany anava a compte d’en Pep Vila, el qual, a la vegada, va ser presentat per Xisco Campins. En Vila, pastisser de primera categoria, és un home jove absolutament implicat en la vida cultural del poble, membre de l’Obreria de Sant Antoni i defensor de les tradicions d’aquesta terra. I en aquesta línia és que va anar la seva exposició, acompanyada musicalment per Lluc Barbon, Maria dels Àngels i Catalina Alzina, Maria Llull i Tòfol Sureda. En Pep Vila va voler recuperar, per a aquesta ocasió, el copeo de Capdepera que el folklorista Joan Amades recollí en el seu Costumari i que era el ball que es tocava cada any per la festa. Però, tot el que va dir, i molt ben dit, el pregoner, queda recollit en un altre article d’aquestes festes, perquè no en perdeu ni un mot.
Un cop acabat el pregó, la traca esclatà per tota la plaça, eixordadora, en un esclafit que venia a ser el sus per a uns dies de bauxa. I una cervesa per a desitjar-nos els uns als altres que aquests diguin uns dies per a la convivència i la participació.
I gairebé sense solució de continuïtat, comença la primera vetllada de les festes, que va anar a càrrec de l’agrupació “Aires Gabellins”, un conjunt del qual poques coses podem dir que ja no hàgim dit en més d’una ocasió. El nostre folklore va brillar en tot el seu esplendor amb la seva actuació, des dels més petits als més veterans, per a satisfacció del nombrós públic que va seguir les seves evolucions. La vetllada de ball de bot no és, a Capdepera, l’excusa per a omplir una vetllada de les festes, sinó un element distintiu i altament valorat. I que sigui per molts d’anys.
Enguany Aires Gabellins tenien preparada una sorpresa. Després de l’actuació dels alumnes de l’escola de ball, que feren les delícies dels assistents, entregaren un obsequi a Climent Crespo el seu mestre de ball. Seguidament començà l’actuació dels “grans” que representaren un vetlleria en la qual el ball de bot va ser, com no, el protagonista. Així alternaven els balls amb la representació teatral.
