Marina Lorenzo Fuster s'endugué la joia del pal ensabonat
Sergi Nadal s'imposà en la XXV Travessia del Moll
Ample reportatge fotogràfic a l'interior
L'horabaixa del divendres, d'acord amb el programa, fou el dels més joves, amb notable participació i no poca expectació.
Per als més petits, la cosa començà amb els tradicionals jocs: carreres a peu, carreres de sacs, gimcana en bicicleta... Les estirades foren importants, però ningú va prendre mal i l'ambient resultà d'allò més divertit.
En Xisco Campins, un any més, i ben acompanyat, exercí de coordinador i mestre de cerimònies. Un veterà incombustible.
Però, no tots són tan amants del trull. Per els més assossegats també hi havia alternatives, a base de tallers de manualitats, pintura, etc. I és que n'hi ha d'haver per a tots els gusts.
Mentrestant, alguns pesos pesants de l'organització anaven preparant el pal ensabonat, un repte gairebé impossible.
I, au!, a provar-ho, s'ha dit. Un caramull de passades, de tota la tropa, a fi d'anar llevant sabó a força de capficos, algun de ben espectacular.
Poc abans de la prova, amb els companys de TV Mallorca repassàrem unes imatges del pal ensabonat de la segona dècada del segle XX. Ve d'enfora, això.
I, clar, una passada i una altra, al final, la més llesta de la classe acaba enduent-se la joia, que, diguem-ho, tenia com a premi una ensaïmada. Ella, la més llesta, i la més hàbil, i la que demostrà més sentit de l'equilibri, va ser na Marina Lorenzo Fuster. Enhorabona!
I per a rematar-ho, la XXV Travessia del Moll. Vint-i-cinc anys, ja! Té mèrit. Els espectadors no es volien perdre la sortida.
Sus! Els joves "posidons" es llançaren, desenfrenadament, a cercar la meta, situada al varador de davant la llonja. Sense treva, sense concessions.
Aquests tres esforçats foren els primers classificats: Sergi Nadal, Pablo Martínez i Xisco Garau. Tres atletes en estat embrionari. Fantàstics!
I per tancar aquest reportage, una imatge que ens fa mal al cor: els entranyables companys de Televisió de Mallorca entrevistant un dels cappares de les festes, en Joan Fuster. La darrera entrevista de les nostres festes que feien? Tot indica que, malauradament, així serà. La nostra televisió, la més propera, aquella que sempre ha estat pendent de nosaltres i s'ha preocupat de donar a conèixer les nostres inquietuds i els nostres esdeveniments, serà tancada. Biel, Anna i companyia, vos enyorarem. Vos enyorarem molt!
