Paella per a 500 persones, 
                  el suculent pròleg de les Festes del Carme

És el de cada any, la paella que "d'amagat" (no surt als programes) organitzen la gent de la Confraria i col·laboradors, per anar fent boca. I com que no ho diuen a ningú, "només" s'hi arreplega mig miler de comensals, un amunt, un avall.



Que la paella surti bona tampoc no és cap novetat. Que com ho fan? Bé, ja explicàrem el procés l'any passat, és senzill, res, dues grapades...



Nosaltres hi férem un tomb cap a migdia, quan la batalla no havia fet més que començar, tot just la carn havia començat a sofregir. Per desgràcia, no poguérem quedar a tastar l'arròs, però tenim testimonis de primera mà que ens certificaren que, una vegada més, l'èxit va ser total.



Passat i present de la Confraria: en Joan Maia i en Joan Ramon Esteva. Un exmembre de la junta i l'actual Patró Major. Aquest, a més, i com a ningú li passa per alt, és el director d'operacions en les grans cites gastronòmique en què els membres de l'entitat prenen part. És a dir, cada setmana, si fa no fa.



No ens resistim a publicar aquesta fotografia: el primer espasa en una postura de torero una mica fatxenda, desafiant, mirant la paellera amb el posar de qui pensa "ara vénc". Els toreros són així.

























Com podeu veure a les dues fotografies següents, la feina es reparteix de manera desigual. Uns, cap baix, van fent. Uns altres, cervesa en mà, miren fer. Aquests últims, autoproclamats fogoners, escampen als quatre vents com n'és de delicada la seva tasca, ara bé, a la imatge el seu posat no fa pensar en cap càrrega gaire feixuga, que diguem.





I res, que són així, és a dir, una gent com no n'hi ha. I nosaltres que estam orgullosos d'ells, ho proclamam. I que sigui per molts d'anys, i a veure si l'any que ve la podem tastar...