encetà el Mercat Medieval
(text íntegre a continuació)
Hi ha persones que necessiten poques presentacions i, a Capdepera, n'Elionor Gómez-Quintero n'és una. Per tant, la seva designació com a pregonera del Mercat Medieval va despertar una lògica espectació. I aquesta va quedar més que justificada. Sabent que es tracta d'una persona inquieta i dinàmica, la primera sorpresa va venir donada per una locució tranquil·la, pausada, segons el ritme que el text exigia. Després caiguérem en el fet que la professió de la pregonera ha estat la música i, per tant, que el domini del tempo li és consubstancial.
N'Elionor, com no podia ser d'altra manera, va parlar de música, d'allò que la música ha significat en la seva vida. Conclusió, juntament amb la família, la música ha estat la seva vida. L'escoltàrem referir-se a sacrificis i a satisfaccions, a aprenentatge i a docència, a música popular i a música culta, a professors i a alumnes... Però, la pregonera va tenir el bon gust de no parlar-ne, només, de música, sinó d'amanir la seva dissertació d'esquitxos musicals, amb la col·laboració de les seves corals. la Gabellina i s'Alzinar. I el conjunt fou una bella peça oratòria que el públic que omplia la capella del Castell va premiar amb una llarguíssima ovació. Diguem que, cap al final del pregó, l'emoció va superar la serenitat que fins aleshores havia exhibit n'Elionor, i a tots se'ns va fer un nus a la gola.
Abans, les autoritats havien pujat des de la plaça des Sitjar. De Ciutat només havia arribat el conseller de Cultural del Consell de Mallorca, Joan Font. Es veu que la campanya electoral té el personal molt entretingut. 
I després de les paraules d'Elionor Gómez-Quintero, la "seva" coral, s'Alzinar, va oferir sis Nocturns de Mozart, petites delicadeses musicals que posaren el tancador a l'acte, que va concloure amb el cant de La Balanguera. Després, ja se sap, una aturada a la paradeta d'Herbes de Can Planetes per a cantar la coneguda "Cançó de beure".
A Can Creu d'Inca es va servir l'habitual refrigeri.
-----------------------------------------------------------------------------------------------
Pregó del Mercat Medieval 2011
Elionor Gómez-Quintero i Garau
Honorable Sr. Conseller, Sr. Batle, president del Patronat del Castell, regidors, altres autoritats aquí presents, senyores i senyors, bones tardes.
És un gran honor per mi haver estat convidada a fer aquest pregó tan important i representatiu per al nostre poble. Em sent molt honrada de poder compartir aquest començament de festa amb vosaltres.
Pels qui no em coneixeu, som n’Elionor Gómez-Quintero Garau. N’Elionor “Moltona”. Som la major de dos germans. Vaig néixer al carrer Fondo de Capdepera, dins una família treballadora i molt aficionada a cantar. Quan jo encara era molt petita ens vàrem mudar al carrer Col·legi, on vaig créixer.
En aquell temps, els veïnats pareixia que érem família, estàvem plegats quasi tot el dia i també bona part del vespre. A l’hivern es feien les vetlleries, i a l’estiu sèiem a la fresca a fer feina de llata. Fèiem servir la musica per a distreure’ns, per marcar el ritme de la feina, el pas del temps i de les estacions, tot servia per cantar.
Capdepera ha estat un poble amb una rica tradició musical, i jo he estat envoltada per aquest ambient des de la més tendra infantesa. Ja des de ben joveneta, vaig sentir molt intensament com creixia dins meu la inquietud cap a la música.
Record que quan tenia devers 6 anys ja volia tocar tots els instruments que anava escoltant, sobretot els que desprès es convertiren en els meus aliats: el piano i la guitarra. Però en aquell temps no hi havia possibles, i vaig haver d’esperar.
El meu primer professor va ser mestre Tomeu Massanet Carbó, que me va ensenyar solfeig i guitarra. Gràcies a ell, els meus pares varen accedir que anàs a Palma al Conservatori per emprendre la meva carrera de professora de piano.
Com que no tenia piano, la meva tieta Catalina Rosselló, que fou una molt bona pianista, em deixava anar a ca seva a practicar. Fins que vaig tenir el meu primer piano. Me’l va comprar el meu padrí Miquel, gràcies a un any que va tenir una bona collida d’ametlles.
En aquell temps s’havia de fer molta de feina, i a més, hi havia pocs doblers. En sortir de l’escola, els capvespres, havíem de fer la tasca, abans d’anar a jugar. Jo feia llata i el meu germà esbrinava paumes damunt la boada de madò Margalida des Forn.
A les vacances anàvem amb les amigues a fer rotllana a ca na Maria Pilita, i tot el dia fèiem llata totes plegades, sense moure’ns, i en acabar l’amidàvem a veure qui n’havia fet mes. Passàvem el temps cantant romanços i contant acudits. Record aquella època amb molta de tendresa: cosia capells i feia obra de pauma, ajudava la meva família en la collita d’oliva, ametlles i pauma... I així va ser com vàrem poder pagar els meus estudis musicals.
Amb això vull dir que els obstacles es poden anar suavitzant amb força de voluntat, i fins i tot es poden eliminar. Amb ganes i mirant la vida des d’un caire positiu, es poden aconseguir els nostres desitjos. Sempre trobarem algú al nostre costat per a donar-nos una mà. Jo sempre he sentit que hi ha hagut gent que m’ha donat suport per a emprendre tots els projectes i tirar-los endavant.
En acabar els meus estudis vaig començar a donar classes particulars. Primer a Capdepera, a ca nostra. Quan em vaig casar anàrem a viure a Cala Rajada i vaig continuar ensenyant allà. Fins i tot vaig anar a Artà, a ca les Monges. Més tard vaig començar a fer classes a l’escola de s’Alzinar.
Gràcies a la docència, vaig conèixer persones que em permeteren poder dur a terme tot un enfilall de projectes. Com per exemple: la Tuna, les Majorets, el ball de bot, la coral infantil. I mes tard Sa Gavella, la rondalla, Little Music... Uns grupets de joves amb una musicalitat que molts voldrien tenir i que encara continuen dins el món de la música i alguns d’ells són professionals. De tot aquest moviment varen sorgir les Corals, les Joventuts Musicals i la creació de l’Escola Municipal de Música de Capdepera, potser el projecte que més he estimat.
Dirigir l’Escola de Música m’ha omplert de satisfacció. Poder fer feina amb altres professionals ha estat molt enriquidor. El dia a dia del contacte amb els alumnes i veure el seu progrés... Sembrar en ells la necessitat espiritual del llenguatge de la música i veure com responen... Tants d’alumnes que han passat per allà i tants de grups que s’han format, i que mostren la vitalitat de l’escola, com les audicions, els concerts trimestrals i darrerament els Concerts de Primavera aquí al Castell i l’ Escola de Música al Carrer que es fa a Capdepera i Cala Rajada.
També, amb la curolla que no es perdés la música tradicional del nostre municipi, vaig formar part d’un grup de persones que realitzà una recerca que va acabar amb la publicació d’un llibre per part de l’Ajuntament de Capdepera. Més tard, amb el mateix propòsit i amb un altre grup, es gravaren dos discos, un de cançons de vetlleries i un altre de cançons de serenates, complementats per un llibret explicatiu.
El meu interès per la música no ha estat mai sols per fer–ne, per sonar o per cantar, sinó també per transmetre-la. Com ja he dit, des de ben prest es va despertar en mi la vocació docent. Pensava que podia ensenyar a estimar el que és la música a totes les persones del poble, començant pels més petits.
La música ha estat i és la meva vida. M’ha interessat en totes les seves manifestacions i dimensions. M’agrada escoltar-la i gaudir-la, tant la música popular com la dels grans compositors. M’agrada la pedagogia musical, ja sigui la part tècnica del llenguatge com l’aprenentatge instrumental.
No he destriat mai vida personal i professional. La música ha omplert tots i cada un dels moments de la meva existència i m’ha satisfet sempre totalment. He gaudit ensenyant els nins durant quasi 50 anys i això m’ha ajudat a sentir-me jove. El mateix passa amb les corals i els grups amb els quals col·labor, i esper que això pugui continuar així per molts anys.
Vos he explicat qui sóc i què faig. Ara voldria explicar allò que la música és per mi.
És increïble com al llarg de tota la història de la música, només comptant amb set notes, el pentagrama, les figures rítmiques i altres signes, s’hagi pogut compondre des de la més senzilla melodia fins a obres d’immensa complexitat i varietat; com, evolucionant en diferents estils i tendències, la música té la capacitat de fer-nos sentir i d’expressar les emocions.
És un element tan viu que sempre està present en la nostra vida, a qualsevol indret del nostre planeta. Què seria el món, sense música? Què vos suggereix aquesta melodia?
Canta la vida, mira la terra.
No apartis la vista, entona la glòria
Canta la vida, mira la terra
Entona la glòria al Deu Creador
(Zarabanda, de Haendel)
La música, en definitiva, no és sinó l’abstracció del renou universal, de l’harmonia còsmica. Tot esta ple de sons. Els quatre elements fan música: l’aigua quan corre, l’aire que mou els objectes, el foc que encalenteix i dilata, i la terra amb la seva rotació.
Per últim, els humans. El nostre cos és l’instrument musical més important creat, ja que amb ell fem ritme i melodia. En néixer, ja tenim ritme. El batec del cor, el moviment de les mans, caminar..., uns ho fan més ràpid i altres més lent. La forma de xerrar també fa melodia, no tothom parla igual, cadascú té la seva cadència, tonalitat i timbre. Tot plegat constitueix un dels nostres signes d’identitat. Però potser tot resultarà mes evident si escolteu aquesta cançó :
El nostre cos es molt musical,
tenim la veu per poder cantar,
el ritme el feim amb les mans i els peus;
ara tots junts música farem....
(El nostre cos, de Jordi Domingo Monbiela)
Avui és el primer cop que parl en públic sense que sigui una classe i m’agrada que sigui aquí. El Castell és el pilar del nostre poble, és el nostre referent. Es veu quasi de totes les cases i des de molts de punts del municipi. Aquest lloc tan bell ha format part del meu entorn vital. Ha estat escenari de nombrosos concerts en els quals he participat, però també té per mi una important càrrega espiritual i familiar.
Els dissabtes, els meus néts solen venir a dormir a casa. Des de ca nostra el Castell es veu perfectament. Una de les meves nétes, quan obria el balcó, sempre deia: “Veis?, veis es castell de sa padrina?” I jo li contestava: “Es castell no és de sa padrina, es castell és de tothom...”
És important que transmetem d’una generació a l’altra el valor de cohesió com a poble que representa aquest lloc. Els gabellins hem d’estar orgullosos d’aquest magnífic monument. Se li han dedicat moltes cançons, la meva padrina Elionor me’n va ensenyar una que ara cantarem:
Allá arriba hay un montecito
Un viejo castillo muy bien adornado
Lo rodean unos muros viejos
Que en antiguos tiempos
estaban guardados.
Y también hay una ermita,
con recuerdos y alabanzas.
Y allí dentro se venera,
la Virgen de la Esperanza.
(Allá arriba, cançó popular)
M’agrada el Castell. El Castell em dóna serenitat. Quan hi som, el seu silenci em transmet calma, pau espiritual i benestar. La música no existeix sense el silenci. Ara cantarem
Audite silete divina musica
Dulci sona susurrat in aure cantica
Iam varia voce concentum ducite
Dulcique iubilantes amore psalite.
(Audite Silete, de Michael Praetorius (1571-1621)
Em sent una persona privilegiada perquè he pogut fer feina del que més m’ha agradat, durant tota la meva vida, acompanyada del meu home, en Jeroni. Donada la meva gran activitat, qualque vegada, quan se’m cremava el dinar, em deia: “És una llàstima que no poguem dinar de corxeres!” Però sempre m’ha fet costat en tot el que he fet. I em sent orgullosa d’haver pogut compartir amb tota la meva família aquesta gran passió per la música, especialment amb els meus fills i néts. Els vull donar les gràcies per la comprensió que han tengut.
És important que visquem el Castell, i el Mercat Medieval és una manera de fer-ho. Per això vull agrair al Consistori de l’any 2000, que tengués la idea de crear el Mercat Medieval, i als Consistoris següents que l’han fet perdurar.
A l’hora de redactar aquest pregó vaig tenir clar el tema: la musica. Quin, si no? Però a mi m’hagués agradat molt que m’acompanyassin els que han col·laborat amb mi al llarg de la meva vida. Tanta gent... En no ser això possible, he pensant que m’acompanyin alguns cantaires i músics, i a través d’ells retre homenatge a tots els altres. Gràcies per ser aquí en un dia tan assenyalat per mi.
Per acabar, permeteu-me que dediqui aquest pregó al meu germà Pep, a qui tant estim.
Molts d’anys i gràcies a tots.
El mercat és obert.
Bona fira i VISCA CAPDEPERA!
