L’Ajuntament de Capdepera, a través d’una de les línies estratègiques del Pla de Desenvolupament Local, ha realitzat un estudi de desenvolupament agrari al municipi per a l’aprofitament de les terres en desús i la seva posterior reversió en el turisme, per mitjà de CYR Consultores.

L’estudi es va presentar el mes d’octubre a Palma, en el marc de les I Jornades de Custòdia del Patrimoni natural i cultural, organitzades per l’ICTIB, a les quals el consistori gabellí va assistir per presentar el projecte realitzat, un projecte alternatiu al turisme i que reverteix en el turisme, i que va obtenir una valoració molt positiva per part dels assistents, i es va coincidir en que és un model a seguir per altres municipis en l’aprofitament de terres en desús.

L’estudi s’ha dut a terme amb una subvenció de la Conselleria de Turisme i Treball i es va fer amb la iniciativa de l’Agent de Desenvolupament Local del municipi, el suport de l’Agenda Local 21 i el departament de Serveis Socials de l’Ajuntament de Capdepera.

A dia d’avui, l’Ajuntament de Capdepera vol informar als agricultors i als propietaris de terres en desús interessats, que es posin en contacte amb l’Oficina d’Informació i Turisme de Cala Rajada (971819467), ja que s’està cercant finançament per dur a terme accions i crear una borsa de propietaris i una borsa d’agricultors. 

Antecendents gabellins

Capdepera vivia de l’agricultura de subsistència, la pesca i la llata fins que en els anys 60 es van abandonar per l’arribada massiva de turistes, sector que avui en dia dóna feina a la gran majoria dels treballadors del municipi. Tant és així, que només l’Associació Hotelera, genera 2.257 llocs de treball, en una població de 12.900 habitants aproximadament.

El turisme ha creat una estacionalitat de feina concentrada els mesos d’estiu,  i una població que treballa majoritàriament en règim general. D’aquesta manera, a dia d’avui, només són 18 treballadors els que continuen amb la labor de l’agricultura com a recurs econòmic, i també de forma fluctuant segons els mesos de l’any. 

De la resta de treballadors, n’hi ha que continuen amb la pesca, gràcies a la Confraria de Pescadors; l’activitat industrial és molt escassa i la construcció, un dels puntals més forts fins l’actualitat, pateix una progressiva disminució a causa de la baixada de les sol·licituds de noves llicències d’obra.

Motivació de l’estudi agrari

Aquest estudi s’ha realitzat a causa de la gran quantitat de terres en desús que hi ha Capdepera i la voluntat d’aprofitament existent i sostenible d’agricultors i propietaris per activar-les i la possibilitat de revertir-les en el turisme. Amb aquesta estratègia, es diversifica la dependència en un únic sector econòmic,  es creen llocs de feina, i el paisatge i patrimoni de Capdepera guanyaria més valor.

La idea principal és crear una marca col·lectiva de qualitat de producte local gabellí, ja que són els mateixos turistes els que s’interessen per la producció local.

Estudi de desenvolupament agrari

La primera passa que s’ha fet és la realització de l’estudi per comprovar les possibilitats de Capdepera i extreure el seu potencial.

Més endavant, s’hauria de continuar amb la introducció de les finques dels particulars interessats, l’anàlisi de la viabilitat de cada renovació i/o reconversió de les explotacions, i la planificació de mesures i projectes a realitzar.

Per acabar, una tercera fase que inclou la creació d’un segell de marca col·lectiva garantia de qualitat, l’estudi d’estratègies de comercialització local i d’exportació i la redacció d’un inventari del patrimoni del  municipi i tràmit de subvencions pel seu correcte manteniment.

Dels resultats de la primera fase s’extreu que hi ha una disminució molt important dels fruiters en secà: ametlers, garrovers i figueres; i un significatiu augment del terreny improductiu, a més de quasi la desaparició de l’olivar de secà, terreny absorbit principalment per les mates i els pins.

De les 5.516 hectàrees censades a Capdepera un 60% són coníferes, mates i zones improductives amb unes possibilitats d’explotació menors i d’altra banda, són majoritàriament zones protegides o nuclis urbans.

Es veu que l'única activitat professional que continua són les pastures, farratges i cereals. L’hort i la vinya només són testimonials a cases de particulars o parcel·les petites.

Un altre factor important és la minsa reutilització de l’aigua depurada, només un 25%, i la construcció de la bassa de Son Jaumell donaria la possibilitat de regar 217 hectàrees de 94 agricultors. A més, afavoririen la imatge mediambiental de Capdepera. Amb aquest recurs de l’aigua, les finques properes a la bassa són les preferents a desenvolupar inicialment la reconversió dels cultius.

El factor desfavorable és la subdivisió de les parcel·les, comú en tot el territori insular, de entre 2 i 3 hectàrees, cosa que dificulta molt la mecanització, la homogeneïtat de la qualitat del producte i dirigir els interessos globals davant dels particulars.

Usos recomanats pel sol agrícola del municipi

Després de veure el potencial de les finques de Capdepera es recomanaria  treballar en camps com els fruiters de secà, el farratge i les pastures per terrenys sense aigua; i els terrenys amb aigua es podrien dedicar a fruiters en regadiu, hort, herbes aromàtiques i medicinals, olivar intensiu i vinya en regadiu.

S’ha de tenir en compte que no es pot competir amb llocs com Múrcia o Almeria pel que fa a explotacions d’hort i fruiters, tot i tenir cabuda dins el mercat laboral. Per aquest motiu, els cultius idonis són, d’una banda l’olivar intensiu, i de l’altra, la vinya en regadiu.

L’olivar intensiu és idoni per les terres i la llarga tradició de l’illa, a més de la proliferació de tafones modernes des de la creació de la Denominació d’Origen d’Oli de Mallorca. La densitat recomanada estaria entre els 150 i els 350 arbres per hectàrea, amb una producció estimada 10 Tn d’oliva amb un rendiment d’un 16% d’oli verge extra. El cost aproximat del producte és de 1,50euros el Kilo d’oli. El preu a granel a les cooperatives volta entre 3 i 4,5 euros el kilo d’oli. La comercialització del 40% de l’oli embotellat faria de l’explotació autosuficient un negoci amb futur assegurat.

La vinya en regadiu es beneficia de la Denominació del Pla i Llevant que avala la viabilitat d’aquest cultiu i afavoriria la inserció del municipi dins la producció de vins de qualitat produint rem per bodegues ja consolidades que tenen una producció deficitària i compren a tercers baix el control dels seus enòlegs. En una segona fase es podrien produir particularment els vins, projectant noves instal·lacions dins el municipi. Aquí encaixaria la societat cooperativa, i es recomana embotellar el 90% del vi ja que el preu a granel no es suficient.

Altres factors  a considerar

S’ha de considerar la creació de llocs de feina, sobretot per la recol·lecció de l’oliva, la veremada i la poda, feines que ajudarien a disminuir l’estacionalitat. A més, només els llocs de feina, sinó que l’oleoturisme i l’enoturisme també dinamitzen el municipi durant tot l’any.

S’ha de tenir en compte que s’ha de dissenyar una imatge de qualitat de productes amb un segell distintiu de garantia d’origen que certifiqui la supervisió de totes les etapes del procés “Fet a Capdepera”, i que l’Ajuntament hauria de fer feina en la gestió de subvencions, la publicitat de la marca, els dissenys d’agrorutes i gastrorutes per la compra del producte local, fer conferencies i cursos de formació del sector, participar en fires i mostres dels productes locals, i cedir un local per la venda directa dels productes.

Debilitats del projecte

El projecte té el perill de quedar a mig camí quant a qualitat i diferenciació del producte acabat, ja que és un treball a llarg termini. A més, s’ha de pensar que el factor humà és decisiu tant per la unitat de criteris i de gestió.