RESPOSTA DE LES DISTINTES QÜESTIONS TÈCNIQUES PLANTEJADES PER LA REGIDORA D’EU-EV SRA. MARIA ORTS, EN EL PLE DE L’AJUNTAMENT DE CAPDEPERA DE DIA 5 D’OCTUBRE DE 2010.
La regidora d’EU-EV, Sra. Maria Orts, en el ple de l’Ajuntament de Capdepera de dia 5 d’octubre de 2010, referent a les obres de “ADEQUACIÓ, SEGELLAT I REGENERACIÓ AMBIENTAL DE L’ABOCADOR DE RESIDUS SÒLIDS URBANS DE CAPDEPERA” va denunciar una sèrie d’aspectes tècnics que ella considerava que no s’havien realitzat correctament segons les especificacions del projecte aprovat i el RD 1481/2001, de 27 de desembre, pel que es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit a abocador, inclús fent referència a que no es rebria la certificació dels fons FEDER per incomplir tota la normativa ambiental aplicable en la clausura d’abocadors.
A més aquesta regidora va fer constar que l’abocador cau i que degut a les ultimes pluges hi ha hagut erosions i desperfectes.
També va afirmar en el ple que algú s’havia embutxacat doblers per feines que no s’havien realitzat, afirmant que per aquest motiu podia entendre perquè la empresa adjudicatària de les obres havia pogut fer una baixa de 600.000 € quan el pressupost estava molt ajustat.
La Sra. Orts, a més, va sol·licitar que es realitzés una auditoria de les obres realitzades.
EN RESPOSTA A LES AFIRMACIONS ANTERIORS:
PRIMER: RESPECTE DE SI LES OBRES, S’HAVIEN FET SEGONS EL PROJECTE APROVAT I COMPLINT LES ESPECIFICAIONS DEL RD 1481/2001.
Respecte d’aquest punt, i vista la confusió de conceptes que reflexa l’exposició de la Sra. Orts, el primer que cal dir respecte del RD 1481/2001 es que aquesta normativa regula jurídica i tècnicament l’eliminació de residus mitjançant el seu depòsit a abocadors alhora que regula les seves característiques i la seva correcta gestió i explotació (durant la vida útil de l’abocador), però en cap cas regula les condicions tècniques que s’han de tenir en compte a l’hora de segellar o regenerar un abocador que no està en ús, tal i com consta a l’article 1 del citat RD. Les condicions tècniques especificades en els annexes d’aquesta norma només són d’obligada aplicació per a abocadors que es troben en explotació, però en el cas del segellament o regeneració d’abocadors no operatius només constitueixen una guia de bones pràctiques que en tot cas s’han de recollir d’una o altra manera al corresponent projecte
En l’article 14 del present RD 1481/2001, es regulen les condicions administratives (però no tècniques) que regulen el procediment de clausura i manteniment postclausura d’un abocador. Aquest article té dos apartats:
- En el primer apartat d’aquest article s’especifica que un abocador només es podrà donar per clausurat quan es compleixin les condicions especificades en la seva autorització i només després de que l’autoritat competent (en aquest cas la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient) hagi realitzat una inspecció final in situ i hagi avaluat la distinta documentació aportada.
- El segon apartat simplement fa referència a que l’entitat explotadora de l’abocador (en aquest cas l’Ajuntament de Capdepera), serà el responsable del seu manteniment, vigilància, anàlisi i control de certs paràmetres ambientals (lixiviats, gasos, etc...) en la fase i el plaç de posclausura (mínim 30 anys).
Respecte de l’especificat en els dos apartats de l’article 14 del RD 1481/2001, les obres de segellat i regeneració de l’abocador disposen de la corresponent autorització administrativa, subscrita pel Director General de Qualitat Ambiental, en data 13 de març de 2009, on bàsicament s’especifiquen tres aspectes primordials a complir, per a que es pugui considerar clausurat l’abocador.
- Les obres s’han de realitzar segons el projecte aprovat per l’Ajuntament.
- L’ajuntament de Capdepera ha de complir amb les actuacions contemplades en el PLA DE MANTENIMENT POSTERIOR, inclòs com a punt 5 de l’annex 13 del projecte autoritzat. En aplicació del segon punt de l’article 14 del RD 1481/2001.
- L’ajuntament de Capdepera, haurà de presentar davant la DGQA un PLA DE VIGILANCIA I CONTROL AMBIENTAL, abans de la data d’aprovació de la clausura de l’abocador. En aplicació del segon punt de l’article 14 del RD 1481/2001
Per tant, i per tot l’exposat fins ara, l’Ajuntament complint amb aquests tres punts principals que s’acaben d’enumerar, no toca tenir cap problema per a que es declari clausurat l’abocador per part de la DGQA de la Conselleria de Medi Ambient i per tant es puguin rebre els corresponents fons FEDER.
La Sra Orts, amb els seus arguments l’únic que fa és tergiversar la normativa i la realitat d’unes obres, per intentar alarmar a l’opinió pública del poble respecte de si es cobraran o deixaran de cobrar unes subvencions en base a suposades actuacions realitzades durant les obres de regeneració de l’abocador, que tal i com es descriurà més endavant, s’adapten completament a les especificacions del projecte aprovat per l’Ajuntament i autoritzat pel Director General de Qualitat Ambiental
A continuació es detalla el compliment dels punts anteriors:
Respecte del tercer punt, redacció d’un PLA DE VIGILANCIA I CONTROL AMBIENTAL.. Els serveis tècnics municipals estan treballant en la redacció d’aquest pla i en breu es remetrà a la Direcció General de Qualitat Ambiental per a la seva aprovació.
Respecte del segon punt, referent al compliment de les actuacions contemplades en el PLA DE MANTENIMENT POSTERIOR, inclòs en l’annex 13 del projecte. Els serveis tècnics municipals estan avaluant quina seria la millor manera per portar a terme aquest pla, ja que l’aplicació es bastant complexa i s’estan considerant distintes alternatives.
Respecte del primer punt, referent a l’execució de les obres segons el projecte aprovat. AFIRMAR que les obres s’han realitzat segons el projecte aprovat, amb les corresponents adaptacions i interpretacions realitzades per la Direcció Facultativa, i en alguns casos prèvia consulta realitzada a l’autor del projecte. Tal i com es detallarà a continuació.
La documentació relativa a les obres realitzades es pot consultar a les distintes certificacions i principalment a la nº 5, on s’adjunta una relació valorada de totes les partides executades amb els seus amidaments completament detallats partida a partida, còpia d’albarans de Mac Insular de gestió de residus generats per les obres i en alguns casos corresponents a la neteja dels voltants; plànols as built de totes les actuacions realitzades incloent 18 plànols quan el projecte encarregat per la Sra. Orts en contempla 11. A més a més, hi ha un informe anomenat DOCUMENTACIÓN FINAL DE OBRA, on es detallen perfectament:
- Plànols as built.
- Fitxes tècniques del materials utilitzats (segellat, xarxa desgassificació, etc...)
- Resultats d’assajos realitzats.
- Memòria de modificacions o adaptacions realitzades durant el transcurs de les obres.
A més, ja s’ha realitzat l’acta de recepció de les obres.
A continuació passarem a descriure alguns aspectes que la Sra. Orts va esmentar en el passat ple, dient que o no s’havien realitzat o que no s’havien fet correctament.
Neteja dels voltants de l’abocador: Al pressupost del projecte constava una partida alçada a justificar de 19.706,58 euros per a la “Limpieza zonas adyacentes – Recogida y tte de residuos no admisibles vertedero”. A la certificació nº 5 es detallen els amidaments corresponents als treballs realment realitzats corresponents a aquesta partida, on es pot veure que ascendeixen a la quantitat de 12.544,72 euros. A més s’inclouen els albarans de Mac Insular justificatius de la gestió dels residus.
Moviment dels residus: A la documentació de l’expedient s’inclouen els plànols corresponents als moviments de residus realitzats per donar la forma final a l’abocador prèviament al seu segellat. Respecte de les especificacions del projecte respecte d’aquesta unitat d’obra, s’ha de mencionar que existeixen diverses incongruències o indefinicions entre els distints documents que conformen el projecte, com per exemple.
- Pendents dels talussos: A la memòria i annexes s’especifica que els talussos de la forma final de l’abocador tendran una pendent 2:1 i als plànols es dibuixa una pendent que en el millor dels casos es una pendent 3:2 (molt més inclinada). Si la pendent realment havia de ser una pendent 2:1, una gran part dels residus existents a l’abocador no hi cabien a la forma final que se li hauria d’haver donat i no estava pressupostat el portar-los a una altra banda i pagar la corresponent taxa, per tant es va optar per executar els talussos amb les pendents màximes com les dels plànols del projecte.
- La forma final de l’abocador: Als annexes s’especificava que la forma que s’havia de donar a l’abocador final seria de dues plataformes a distintes cotes, quan a la memòria no s’especificava res, i als plànols apareixia una sola plataforma. També als corresponents annexes s’especificava que possiblement pogués fer falta aportació de material extern per a donar la forma final de l’abocador. La forma final que se li ha donat a l’abocador permet facilitar les tasques de manteniment descrites en l’annex 13 del projecte, ja que si s’hagués executat segons els plànols del projecte, el manteniment hagués resultat irrealitzable ja que hi havia talussos de més de vint metres d’alçària. A més el moviment realment realitzat ha suposat un estalvi important respecte del previst al pressupost del projecte, tal i com es pot observar a la certificació nº 5.
Per a la realització de la forma final de l’abocador, va ésser necessària l’aportació de material inert. Aquest material d’aportació va consistir en material inert provinent d’excavacions realitzades a altres obres que estava realitzant l’empresa contractista de les obres, el qual es completament legal, però en cap cas de residus de construcció i demolició (RCDs), que l’empresa gestionava de manera legal, mitjançant el reaprofitament d’aquests residus en cada una de les seves obres d’origen o bé amb el corresponent transport dels residus als centres gestionats per Mac Insular, tal i com contempla la legislació vigent. Tal es així, que la Guàrdia Civil d’Artà, degut a una denúncia anònima i ¿desconeguda? pel motiu d’utilitzar residus a l’abocador provinents d’altres obres, durant el mes de Febrer de 2010 va investigar les distintes obres que estava realitzant l’empresa en aquell moment i la pròpia Guàrdia Civil, després de sol·licitar les corresponents explicacions a aquesta empresa i una vegada aportada la documentació justificativa, no va prendre cap tipus d’actuació contra aquesta empresa. (S’adjunta documentació entregada per l’empresa a la Guàrdia Civil).
Capes de segellament de l’abocador: En aquest apartat, les incongruències entre els distints documents del projecte són nombrosíssimes, com per exemple:
- Gramatge del geotèxtil: En la memòria es parla de 500 gr/m2, en alguns plànols s’especifica de 300 gr/m2, en d’altres no s’especifica gramatge, en el plec de condicions i en el pressupost no s’especifica, etc...
- Capes i col·locació de les capes de geotèxtil: En la memòria s’especifica que s’ha de col·locar un geotèxtil a davall la làmina de PEAD i un altre damunt. Al plànol de detall de la capa de segellat no s’instal·la geotèxtil davall la làmina de pead, però si a damunt aquesta, i una altra capa damunt el geodren. En el pressupost, només s’inclou una sola capa de geotèxtil.
- Respecte del geodren: En el pressupost només s’inclou geodren a la plataforma superior, però no als talussos. A la memòria, plec de condicions o plànols no s’especifica en quines zones s’ha d’instal·lar i en quines no és necessari.
Vistes totes les incongruències especificades anteriorment, i vista la funcionalitat de cada una de les capes i les característiques dels materials a cobrir, i prèvia consulta i consentiment de l’autor del projecte. El segellat s’ha realitzat de la manera següent:
- Primer una capa de geotèxtil de 300 gr/m2
- Segon, la capa impermeabilitzant de polietilè d’alta densitat de 2 mm d’espessor, texturitzada.
- Tercer, la capa drenant de geodren sobre la capa de polietilè, només a les zones planes, es a dir a les explanades i camins, però no als talussos degut a la funcionalitat d’aquesta capa. La funció d’aquesta capa es la de drenar l’aigua que es pugui acumular sobre la làmina de PEAD, per evitar la formació de bassiots o zones amb acumulació d’aigües sobre la capa impermeable que puguin degradar les capes de material granular que formen la cobertura final de l’abocador. Aquesta acumulació d’aigües no es pot produir als talussos degut a la pendent dels mateixos, per tant no és necessària la seva utilització en els mateixos. La utilització del geodren, no té cap influència sobre la fixació de la capa granular de cobertura sobre les superfícies de segellat.
Coberta de les capes de segellament amb material granular: Com en els casos anteriors, existeixen incongruències respecte de l’execució d’aquesta capa, per exemple a la memòria del projecte s’especifica: “Colocación final sobre la lámina de una cubierta de suelo, no compactada, de 0,3 m de espesor. Estará integrada principalmente por tierra vegetal y su misión principal será la de servir de soporte a la vegetación y procurar un lecho suficiente para reducir al máximo la percolación”. A l’annex 6 del projecte, es realitza el càlcul de la quantitat de terra vegetal que serà necessari per a la cobertura total de la superfície segellada que es xifra en 14.299 m3 i s’especifica que aquesta terra haurà de ser d’aportació externa. Sorprenentment al pressupost del projecte, enlloc de preveure’s aquesta quantitat de terra, només es contempla la quantitat de 110,75 m3, que aplicada a tota la superfície segellada ens donaria un espessor de la capa de cobertura de menys d’un centímetre (molt diferent dels 30 cm especificats a la memòria). En el plec de condiciones tècniques en cap cas s’especifica quines condicions tècniques ha de complir la terra vegetal pel recobriment per absolutament cap paràmetre analitzable com pugui ser la granulometria, contingut en matèria orgànica, contingut en sals solubles, etc.
La utilització de terra vegetal per a tota la cobertura de la superfície segellada, presenta a més serioses dificultats pel que fa al manteniment futur de la instal·lació, ja que a les zones planes la terra vegetal no es apta per al trànsit de vehicles.
En vista de tot l’especificat anteriorment, durant l’execució de les obres es va optar per realitzar dos tipus de cobertura: un per a les explanades i camins i un altre pels talussos:
- Zones d’esplanades i camins: Es va realitzar una cobertura amb zahorra artificial provinent de cantera (material granular inert) que permet el trànsit de vehicles, amb un espessor variable entorn als 30 cm.
- Talussos: Es va realitzar una cobertura formada per dues capes de terra vegetal. La primera amb una granulometria amb major contingut d’àrids de major mida, en un espessor aproximat de 25 cm. La segona capa de terra vegetal, es va instal·lar sobre l’anterior amb una granulometria molt més fina, en un espessor mig aproximat de 5 cm.
Per tant, la cobertura final de l’abocador s’ha realitzat segons les especificacions més desfavorables definides en els distints documents del projecte.
No obstant això, després de les pluges ocorregudes en les últimes setmanes, en inspeccions realitzades per tècnics municipals, s’ha detectat que en determinades zones hi havia petites restes de residus de construcció i demolició, dins aquesta capa de cobertura de terra vegetal. Aquest fet ha estat convenientment notificat a l’empresa que ha realitzat les obres (dia 20 d’octubre) i s’ha instat a que es procedeixi a la retirada d’aquests tipus de restes. A dia d’avui tenim constància que l’empresa ja està realitzant aquestes tasques, i es preveu que es finalitzin en el termini màxim d’un mes.
Bassa per a la recollida de lixiviats: La bassa de lixiviats es va realitzar segons les especificacions del projecte i en la ubicació prevista al mateix. Una vegada realitzada la xarxa de recollida de lixiviats i acabada l’impermeabilització de la bassa, en el moment que s’havia de procedir amb el cobriment de la mateixa segons especificava el projecte, els tècnics municipals van advertir que aquesta estructura no complia amb els retranquejos mínims corresponents. En vista d’aquest fet i de que després de varis mesos instal·lades les canalitzacions de recollida dels lixiviats, a la bassa no s’havia recollit ni una gota dels mateixos, es va decidir conjuntament entre la direcció d’obra i els responsables municipals, substituir la bassa per un dipòsit enterrat amb una tapa registrable, al qual es connectarien les canalitzacions de recollida. Aquest dipòsit es va instal·lar dins la bassa que ja s’havia impermeabilitzat.
Xarxa de desgassificació: La Sra. Orts no va fer cap comentari referent a aquesta xarxa però potser val la pena fer algun comentari respecte de les suposades bondats del projecte encarregat per ella quan era regidora responsable de l’àrea de medi ambient, respecte d’aquesta part de la instal·lació
- La xarxa de recollida dels gasos no incloïa ni un sol element de regulació i control del cabal de gas recollit (valvuleria). Aquest fet impossibilita realitzar qualsevol operació de manteniment, d’inspecció o de control sobre la xarxa i alhora impossibilita la posada en funcionament de l’entorxa. Durant l’execució de les obres, l’empresa contractista ha hagut d’encarregar (i ha assumit el seu cost) un projecte específic per a dimensionar aquests elements de control i s’ha hagut d’instal·lar la valvuleria corresponent, realitzant-se a més arquetes registrables per a l’inspecció d’aquests elements. La instal·lació d’aquests elements ha resultat un sobrecost no previst al pressupost del projecte.
- L’entorxa dimensionada al projecte, amb una capacitat per cremar 400 m3/h, i que és la que s’ha instal·lat, ha resultat increïblement sobredimensionada, ja que en tot el temps que fa que està instal·lada, el contador que té incorporat només ha comptabilitzat un volum de gas total inferior als 10 m3, la qual cosa fa impossible el seu funcionament ja que no té cabal suficient per alimentar els cremadors.
A més en els plànols corresponents a la xarxa de desgassificació apareixen frases del tipus “No sé si esto tiene que coincidir, tu verás”, el qual demostra la gran professionalitat del tècnic redactor del projecte encarregat per la Sra. Orts.
Respecte de la xarxa de recollida d’aigües superficials: En aquesta instal·lació la Sra. Orts no va fer comentaris però pensam que cal fer esment a alguns aspectes del projecte. Per no variar respecte de la resta d’instal·lacions projectades, les incongruències entre els diferents documents del projecte són evidents i incontables. Per exemple a la memòria es parla de que es realitzaran 1602 ml de cunetes, quan al pressupost n’hi ha pressupostats uns 850 metres i als plànols no s’especifica les pendents de les mateixes.
La finalitat d’aquesta xarxa es la de recollida i encauçament de l’aigua de pluja, per evitar o minimitzar l’erosió que l’escorrentia d’aigua pugui produir sobre la capa de cobertura final (de terra vegetal als talussos i zahorra artificial a les explanades i camins). Durant l’execució de les obres l’empresa contractista va proposar l’ampliació de la xarxa de drenatge respecte del projectat, afegint una sèrie de baixants per conduir les aigües als talussos i altres elements per conduir millor les aigües. Finalment amb l’autorització i les instruccions del director de les obres es va ampliar moltíssim la xarxa de drenatge. Així i tot, a la vista dels resultats produïts durant les últimes pluges que han provocat erosió en la capa de cobertura principalment dels talussos, aquesta ampliació de la xarxa de recollida d’aigües superficials ha resultat insuficient, però que hagués passat si només s’hagués fet la xarxa prevista al projecte? Evidentment el resultat hauria estat molt pitjor que el que tenim a dia d’avui.
Respecte del cost de les obres: Aquest apartat el tractarem més àmpliament més endavant, però amb tot el que s’ha dit fins ara, amb totes les indefinicions i incongruències del projecte aprovat, la direcció d’obra ha realitzat una obra de segellament i regeneració de l’abocador que segueix les prescripcions descrites al projecte aprovat, subsanant les seves mancances i a més, s’han estalviat uns cent mil euros (més IVA) respecte del pressupost contractat a l’empresa.
SEGON: RESPECTE DE LES AFIRMACIONS REALITZADES PER LA SRA. ORTS DE QUE L’ABOCADOR CAU.
Suposadament la Sra. Orts fa referència a que durant les últimes pluges s’ha produït erosió i algunes esllavissades en la capa de cobertura final de l’abocador segellat, i en alguns casos s’ha esqueixat la tela de polietilè d’impermeabilització de l’abocador, però en cap cas s’ha produït cap esllavissada dels residus continguts a l’abocador.
En el punt 5 de l’annex 13 del projecte, es detalla el pla de manteniment postclausura que haurà de dur a terme l’ajuntament ja que es una de les condicions de l’autorització de clausura de l’abocador, i que actualment s’està analitzant la seva implantació, es detalla que després de tormentes o fortes pluges es poden produir els següents fenòmens a la capa de segellament:
- Esqueixament de les teles que conformen el segellament.
- Erosió en la capa de cobertura de terra vegetal.
Precisament es això el que ha passat, es a dir s’han produït uns desperfectes que ja el propi projecte preveia que es podien donar. El propi pla de manteniment postclausura especifica quines són les mesures de reparació que s’han adoptar per a reparar els desperfectes ocasionats i que s’hauran de realitzar cada vegada que ocorrin els mateixos, durant el període especificat a l’autorització de clausura.
No obstant això, s’ha sol·licitat un informe al director de les obres, per a que s’indiqui quines han estat les causes dels desperfectes ocasionats per les pluges i que es proposin mesures per a la minimització dels desperfectes que puguin ocasionar els fenòmens meteorològics. Estem pendents de la recepció d’aquest informe, però de manera verbal se’ns ha comentat que la mesura a prendre es la de reforçar la xarxa de recollida d’aigües pluvials, i ens consta que l’empresa contractista ja està treballant en l’ampliació de la xarxa de cunetes, baixants, etc... El cost d’aquestes obres d’ampliació de la xarxa de recollida d’aigües pluvials s’assumirà amb els cent mil euros d’estalvi que hi va haver respecte del pressupost contractat, i per tant això no suposarà un sobrecost per a l’ajuntament.
TERCER: RESPECTE DE LES AFIRMACIONS REALITZADES PER LA SRA. ORTS DE QUE ALGÚ S’HAVIA EMBUTXACAT DINERS.
La Sra. Orts va afirmar que no sabia a on s’havien gastat els doblers de les obres, alhora que va afirmar que algú s’havia embutxacat diners de les obres i que d’aquesta manera entenia perquè l’empresa adjudicatària havia fet una baixa de més de 600.000 euros quan el pressupost no podia estar més ajustat.
En resposta a la baixa realitzada per l’empresa adjudicatària que va ser del 32%, s’ha de dir que a la licitació es varen presentar nou empreses, que la baixa mitja de les ofertes realitzades per les distintes empreses va ser del 25 %. S’ha de dir també que l’empresa adjudicatària no va ser la que va fer més baixa, ja que hi va haver una oferta encara més barata amb un 35 % de baixa (ACSA). Per això sembla ridícul que la Sra. Orts pugui afirmar a dia d’avui que no entén que l’empresa adjudicatària fes tanta baixa i que el pressupost del projecte fos tan ajustat, ja que si tantes empreses han fet tanta baixa deu ser perquè el pressupost realment no estava tan ajustat.
Només cal veure alguns dels preus unitaris prevists al projecte per veure que el pressupost estava sobrevalorat, per exemple:
- El tancament de “reixa” metàl·lic de 2 metres d’alçada en projecte estava valorat a 59,23 €/ml, quan el preu real de mercat està al voltant dels 25 €/ml.
- Les cunetes formigonades estaven valorades a 86,56 €/ml, quan el preu de mercat no sobrepassa els 35 €/ml.
- La làmina de PEAD de 2 mm que en projecte estava valorada a 8,67 €/ml, en altres obres semblants realitzades a aquest municipi no sobrepassa els 5 €/ml
- Etcètera.
Es per tot això que totes les empreses licitadores varen fer tanta baixa, perquè el pressupost estava molt lluny de ser ajustat, sinó que estava escandalosament sobrevalorat. Si realment la Sra. Orts quan va encarregar el projecte s’hagués preocupat que el pressupost fos ajustat a la realitat i als preus de mercat, amb els mateixos diners s’hagués pogut fer un projecte molt més complet a on es contemplessin moltes partides que s’haguessin pogut incloure o millorar (jardineria, centre d’interpretació, recorreguts guiats, instal·lació de plaques solars per a vendre l’energia generada, etc...)
Una vegada dit això i respecte a on s’han gastat els doblers, la Sra. Orts no ha de fer més que mirar les corresponents certificacions que estan perfectament justificades i detallades.
QUART: RESPECTE DE LA SOL·LICITUD D’UNA AUDITORIA EXTERNA DE LES OBRES.
Durant el procés d’execució de les obres, tant la direcció d’obra com els tècnics municipals han realitzat un seguiment continuat de l’evolució de les mateixes.
Una vegada realitzada l’obra, s’ha aportat tota la documentació justificativa de les feines realitzades, amb les corresponents interpretacions del projecte, amb la documentació de les modificacions realitzades, documentació d’equips instal·lats, plànols as built molt més complets que els del projecte i un llarg etcètera. Aquesta documentació ja ha estat remesa a la Direcció General de Qualitat Ambiental perquè procedeixi a declarar clausurat l’abocador, i que en tot cas es aquest organisme qui ha de sol·licitar la documentació que cregui necessària per a la seva avaluació.
Hi ha hagut una direcció d’obra i una empresa que han realitzat les obres de manera correcta i ajustada a les especificacions del projecte i pel simple fet de que la Sra. Orts no sap el que s’ha fet a aquestes obres, perquè pot ser no se n’ha preocupat fins ara que han sortit uns petits desperfectes que el projecte ja deia que podien succeir, no té cap dret a sol·licitar que es malbaratin els diners d’aquest ajuntament per realitzar una auditoria externa, perquè l’ajuntament ha realitzat un correcte seguiment de les obres.
