Malgrat l’amenaça de pluja, que en algun moment es va concretar en brusca feble, una notable quantitat de gent acudí al passacarrers que obre les festes.  Un any més, la Banda de Cornetes i Tambors, la Banda de Música i Els Que Ningú Vol posaren l’accent musical a la jornada.





    En acabar la volta, ja a la plaça de l’Orient, plena de gom a gom, la pregonera de les festes de Sant Bartomeu, Elionor Orpí, ens va oferir un emotiu i sentit pregó, en el qual va retre homenatge a Capdepera i al Castell, però sobre tot a la gent que viu en el nostre poble, amb especial esment als infants  i a tots que aporten la seva dedicació altruista per al millor funcionament de la comunitat.





   Acabat el pregó, la mateixa Elionor va ésser l’encarregada d’encendre la traca que marca l’inici de les festes. Acte seguit  hi hagué l’aperitiu cerveser que, entre xerrada i xerrada, es perllongà una bona estona.







 Poc abans de les 10 de la nit, amb sèries amenaces de pluja, començà l’actuació de ball de bot a càrrec de l’agrupació “Castell de Capdepera”. Amb una actuació impecable, tant pel que fa als músic com els balladors,  oferiren al públic que omplia la plaça des Sitjar un bon grapat de cançons i danses nostres, sempre les mateixes i sempre distintes. La presentació de cada peça es va embastar  amb unes gloses prou encertades, fruit de la creació de Maria Llaneres i Joana Colom .





Malgrat el brusquim intermitent, públic i artistes completaren l’actuació, tot i que s'hagueren de treure els paraigües per a protegir-se de la pluja.



En acabar l’actuació, molt  ovacionada, en Pep Vila i na Cati Alzina oferiren un improvisat mini-concert de música nostra que entusiasmà els que quedaven a la plaça.



Però la jornada festiva  no acabà amb  el ball de bot , com estava programat. Els incansables “Els que ningú vol”  decidiren allargar la jornada amb un sopar ben enmig de la plaça de l’Orient  (un bon frit, d’això en podem donar testimoni) seguit d’una revetlla improvisada, amb la inestimable col·laboració del Trio AMANECER.  Realment, una festada que sorprengué els clients de les terrasses dels locals de la plaça. Com comentà un company, “sonen millor que molts dels grups que es contracten per les revetles..., i són de franc!”





   Una brusca una mica més intensa acabà definitivament amb la festa i músics i espectadors hagueren d'aplegar a corre-cuita

----------------------------------------------------------------------------

Text del pregó de festes, a càrrerc d'Elionor Orpí

   Bon vespre a tots i a totes, abans de començar voldria donar les gràcies a l’ajuntament i a la comissió de festes per convidar-me a fer el pregó de les festes de Sant Bartomeu. Per a mi ha estat un honor molt especial.

   Moltes vegades parlam del privilegi que tenim els gabellins de viure en un lloc tan meravellós com és Capdepera, ens agrada parlar de la bellesa de les seves platges d’arena blanca, de la gradació dels colors de les seves aigües –blaus, turqueses i grisos es fonen amb els colors del cel–, parlar dels penya-segats, dels boscos, dels camps..., perquè el nostre paisatge és un regal sublim per als sentits.

   De Capdepera ens entusiasmen moltes coses, però sobretot als gabellins ens agrada passejar pels voltants del Castell, que apareix serè i  equilibrat, amb un aire misteriós i que es veu de totes bandes; caminar pels carrers de l’església de Sant Bartomeu,  per la plaça de l’Orient,  sempre plena de nins i nines que hi juguen; ens agrada  sentir l’oloreta dels pastissos de ca’n Vila, l’aroma del pa que s’està fent, del cafè, de les ensaïmades; ens agrada veure la gent que arriba  a la capella del Castell a veure la Mare de Déu de l’Esperança, sentir les rialles de les padrines i padrins quan van a cantar o s’ajunten per fer llata; recordar el temps passats i xerrar de les tradicions que són l’herència que deixaran a les futures  generacions; ens agrada participar en el mercat medieval i en les festes de Sant Bartomeu, que, quan arriba el més d’agost i s’engalanen els carrers amb els paperins, em duen a la memòria els records de la meva infantesa: anar amb la meva germana i els amics a veure el muntatge de l’escenari del teatre d’en Xesc Fortesa, la pluja en acabar la funció, escoltar en Tomeu Penya, els Pimpinela, les nits de boxa, les tallades de coco, el torró i el cotó de sucre de la parada d’en Tano, on em compraven l’única i esperada jugueta de l’estiu. 

   Però, sobretot, quan els gabellins parlen de Capdepera, ens ve la imatge del nostre Castell , de la  història dels nostres avantpassats que escolliren un mirador damunt el Mediterrani per poder viure, un balcó des d’on contemplar el despertar del sol  i la màgia dels colors de l’alba...

   Però el que realment sent com un privilegi és poder compartir aquets llocs amb els veïns de Capdepera, perquè el valor i la importància que té un poble és el que li donen els seus habitants, una gent meravellosa que treballa i s’esforça per millorar el municipi. Les persones són més valuoses que el patrimoni d’un poble: cuineres, músics, pintors, pescadors, cambreres, picapedrers, fusters, artistes, carters, mestres, metges, forners, pastisseres..., conradors com els meus pares i padrins..., gent que a més de la seva feina  dedica part del seu temps  a ajudar als altres, gent que treballa per a millorar la vida dels  més necessitats, ajuda la gent gran, prepara activitats per als nins i nines del poble, ensenya música, esports i teatre als joves, canta, balla, puja damunt un escenari, col·labora en les festes, fa dinars, sopars, mercats solidaris..., i tot sense demanar res a canvi, de manera altruista, tot això perquè el nostre poble i  la gent moltes vegades desconeguda  sigui una mica més feliç. M’agrada compartir el poble amb uns veïns que tenen les portes obertes a la gent que arriba d’altres llocs. Els gabellins et fan sentir com a casa, nins i nines de moltes nacionalitats conviuen a l’escola, dia a dia, uns arriben i d’altres se’n van, però per molt que s’allunyin del poble mai s’allunyen del tot perquè Capdepera es du a dintre i, vagin allà on vagin, els records, els colors l’olor, la gent... aniran amb ells .

   El millor capital d’un poble són els seus nins i nines. A mi m’agrada formar part de la seva educació perquè cada un d’ells formarà part del futur de Capdepera, uns alumnes formidables que han anat passant per la nostra escola i dels que guardo molts de records, amics, anècdotes, i pels quals tenc una gran estimació.

   Any rere any, el Castell veu passar una generació darrere l’altra, tots amb el mateix sentiment : tots junts feim Capdepera , tots som gabellins! Perquè ser gabellí va més enllà que haver nascut a Capdepera. Gbellíns ho són tots aquells que estimen aquest poble, venguin d’on venguin, perquè ser gabellí és un sentiment.

   I amb l’alegria de compartir amb tots vosaltres l’inici de les festes de Sant Bartomeu,  farem un brindis pel nostre poble, perquè continuï així d’alegre, d’obert a la gent i d’emprenedor, un brindis a la salut de la nostàlgia del nostre passat, dels avantpassats que són les arrels de la nostra cultura... 

   Per tot  això, quan m’alluny del meu poble i algú em demana “i tu, d’on ets?”, jo contest tota orgullosa: JO SOM GABELLINA!  SOM DE CAPDEPERA!

VISCA CAPDEPERA!  VISCA SANT BARTOMEU!