No pretenem ser exhaustius, en aquesta informació. En altres ocasions, aquesta pàgina ja s’ha fet ressò dels problemes de convivència que l’aparició de l’empresa pública Ports de les Illes Balears ha suposat especialment per al col·lectiu de la pesca professional de Cala Rajada. De manera que en aquesta ocasió ens ocuparem, simplement, del darrer capítol del desencontre entre dues parts que, se suposa, haurien de poder conviure en un clima de distensió. Lamentablement, però, no és així. En tot cas, si en voleu conèixer alguns precedents, us remetem a la nostra hemeroteca, exactament a l’article “Quin moll volem?”, de Joan Fuster (24-02-10).

Aquest últim capítol a què ens referíem té a veure amb les recentment celebrades Festes del Carme. Com sabeu, és la Confraria de Pescadors la que es posa al capdavant d’aquest esdeveniment, tan estimat per tots els cala-rajaders i estiuejants, i tan participat per tot el poble. Bé, el nivell d’exigència de Ports en relació a la celebració dels distints actes en la zona portuària ha anat augmentant d’edició en edició, fins arribar a aquest 2010 digne d’emmarcar. És evident que per devers Ports, així, en general, no en saben res, de les Festes del Carme de Cala Rajada, no en saben res de la feinada que fan unes persones a més a més de la seva feina a la mar, ni en saben res de la col·laboració absolutament altruista de tantes i tantes persones com s’hi impliquen, sense esperar res a canvi a banda de l’íntima satisfacció de treballar per al nostre poble.

Bé, l’assegurança de responsabilitat civil que la Confraria té subscrita per als distints actes que organitza, com la mateixa Mostra de la Llampuga, o per a qualsevol incident que es pugui produir i que li sigui imputable, a Ports enguany no li ha servit. I com així? Ah! La Confraria ha hagut de subscriure una nova pòlissa, exclusivament per als actes de les festes. Quan es va comunicar l’exigència d’una nova assegurança, la Confraria es va posar immediatament en marxa, i la va subscriure, però les festes ja havien començat, cosa que Ports ha valorat negativament. A banda d’això, amb el programa que s’ha presentat davant l’administració portuària, s’ha hagut d’incloure un estudi econòmic de cadascun dels actes, amb entrades i sortides previstes, bars inclosos, és a dir, una mesura de control fiscal estricte de les festes.

La Confraria, tot i el sentiment de persecució que sent sobre les seves espatlles –però que no volen manifestar obertament, en un intent de llimar caires–, ha intentat respondre a cadascun dels requeriments de Ports. En cap cas s’hi ha negat. Però això no ha estat suficient. Aquest dilluns (19 de juliol) s’ha trobat amb cinc denúncies, de distinta naturalesa, que podrien suposar sancions per a l’entitat dels pescadors. Una de les denúncies, per exemple, es refereix al fet que l’escenari es va muntar abans del que estava previst, com si aquest fet li fos imputable i no depengués de les possibilitats i l’organització de la brigada d’obres de l’Ajuntament. O una altra denúncia que fa referència al muntatge, per un dia, d’un segon petit escenari amb motiu del “Morralla-Xop Festival”. Aquests són alguns exemples, perquè es vegi en quins paràmetres es mou la gent de Ports: ni un dia ni un metre sense controlar, no fos que quedassin sis reals sense sucar. Mentrestant, la Confraria fent cucaveles per mirar dee treure endavant un programa notablement retallat des del punt de vista pressupostari.

Dèiem que Ports no en sap res, de les nostres Festes del Carme, però almanco està demostrant un absoluta fermesa a l’hora desanimar els organitzadors. No gosaríem afirmar si tals iniciatives són cosa dels representants locals d'aquest organisme, o són coses de “més amunt”, o si són actuacions perfectament coordinades, o si, al capdavall, és pura ceguesa col·lectiva en aplicació estricta d’una normativa incapaç de descriminar positivament a favor d’aquells que treballen per a la col·lectivitat SENSE COBRAR, com són els membres de la Confraria.

L’administració pública és quelcom que els col·lectius humans ens hem inventat per tal de mancomunar esforços i estalviar despeses. L’administració s’hauria de comportar com el que és: un grup de gent escollit per nosaltres mateixos per a facilitar-nos la vida. Però quan l’administració és una nosa, i fins i tot un adversari per a la majoria, aleshores perd tot el seu sentit. Evidentment, l’administració ha de procurar el bé col·lectiu en detriment dels interessos particulars, i en aquest cas hauria de saber que la Confraria de Pescadors representa un bé col·lectiu per a tots nosaltres, fora de tot dubte i, per tant, allò que hauria de fer Ports seria facilitar-los la tasca i mai posar-los pals a les rodes.

Redacció Cap Vermell