Els primers actes varen tenir lloc dia 3, però l'esclat final havia de ser el del dia de la Patrona, el dia del Carme, la festa gran del moll. I així va ser, un any més. Pensam que, d'un temps ençà, els mariners han decidit amb molt bon criteri que aquest sigui el darrer capítol de les festes, i és que en aquesta jornada s'hi agomolen els actes que donen tot el sentit i tota la projecció a la resta del programa.
La feina comença de prest, enramellant les barques (aspecte aquest que, a criteri nostre, s'hauria de cuidar més), i preparant l'escenari per a convertir-lo en altar on celebrar la missa. Les dones de la parròquia, com veis, ho deixen que fa goig de mirar, mentre els escolans hi traginen tots els elements necessaris per a la celebració.
Poc després de les vuit de l'horabaixa, la processó surt de la l'església i desfila pels carrers cèntrics de Cala Rajada, en direcció al moll. La imatge és transportada pels pescadors. La companyia del CC Banda de Música de Capdepera, i la Banda de Cornetes i Tambors confereixen a la desfilada tota la solemnitat que es mereix.
Mentrestant, l'esplanada del moll ja és plena de gent que espera el moment emocionant de l'arribada de la imatge de la Verge del Carme, el moment en què els coloms partiran a volar i començarà la missa.
En aquesta ocasió, l'Eucaristia va ser presidida per Mn. Joan Servera, Vicari Episcopal, amb el qual concelebraren els mossens Pere Orpi, Nadal Bernat, Antoni Gili i Miquel Mulet. L'ficiant va oferir una vibrant homilia, amb el paper la Verge Maria en la vida dels creients com a eix central.
En la celebració, no hi faltà la participació dels homes i les dones del moll, tant a l'hora de les ofrenes com de les lectures pròpies del dia.
Ni tampoc hi mancà la participació de la coral Verge del Carme, que hi posà la part musical.
Una vegada acabada la missa, la imatge de la Mare de Déu del Carme va ser traslladada a la barca que l'hauria de passejar en processó per les aigües de la nostra cala. En aquesta ocasió, va ser embarcada el "bou" "Joven Mirmer".
En principi, estava previst que la imatge sortís a bordo del "Cap Vermell", però com la majoria dels nostres lectors no deuen ignorar, aquesta embarcació va patir un important accident, precisament el dijous anterior, sense que se'n coneguin les causes de manera fefaent. Recordem que el "Cap Vermell" va envestir les roques en una zona pròxima al far i que en resultaren alguns ferits que, afortunadament, evolucionen favorablement. Sense oblidar que la mateixa embarcació va patir danys seriosos que l'obligaren a passar pel varador de manera urgent, per tal de reparar-los i que, en algun moment, varen fer témer per l'enfonsament del vaixell. Afortunadament, tot ha quedat en un gran ensurt.Els focs artificials presidiren el final de la processó. Tothom coincidí que la retallada pressupostària s'hi havia notat molt, en els focs, però els comentaris generals eren d'aprovació de llimar despeses per aquest cap.
Una vegada que la Verge del Carme fou reintegrada al temple parroquial, arribà l'hora de posar el tancador a les festes. Arribaren les havaneres que, en les setmanes prèvies, es movien en un clima una mica fred i que, finalment, acabaren en una de les millors edicions de les catorze que ja se n'han celebrat. I, com podeu veure en la fotografia, d'expectació no en va mancar. Com en anys precedents, Bàrbara Gayà exercí de mestra de cerimònies, amb ple domini de la situació i conduint la cantada pel camí del bon humor i de la distensió. En sap molt, na Bàrbara.
Encetaren la vetllada els membres de la Coral Sol Naixent, sota la direcció de Pep Llull, amb en Jaume Bonnín com a solista destacat.
Tot seguit, foren els cantaires de la Coral Gabellina els que prengueren l'escenari, magníficament acompanyats des del punt de vista instrumental. Els dirigí, com sempre, Elionor Gómez-Quintero.
Després arribà el torn de "Cop de mar", polsimada va, polsimada ve, sense direcció de cap casta, però posant-hi ganes.
Ens fallaren, aquesta vegada, per distintes raons, les dones de "Calma Xitxa", tot i que una nodrida representació seva es va unir a la festa per a cantar "La reina del placer".
I la perla de la vetllada: "Llampugues i pàmpols", la gent de la Confraria i de la comissió de festes, oferint el millor que duen dedins, una actuació superba. I, a més, en aquesta ocasió tengueren l'encert d'acabar amb el clàssic dels clàssics, "La bella Lola", i convidaren a pujar a l'escenari tots els cantaires de les altres agrupacions que s'hi volgueren afegir. És a dir, un final de festa espectacular.
S'han acabat les festes del Carme 2010. Visca el Carme 2011!
