PRESSUPOSTS MUNICIPALS - Tercera part
(Exercicis d’economia-ficció)
A l’any 2007 el deute de l’Ajuntament era de 6.917.800,55 €, dels quals 2.597.800.55 € s’havien contret per a finançar la construcció de la piscina i 4.000.000 € per a materialitzar l’edifici tuti-multi de Cala Rajada. El deute representava el 47,1% del total del pressupost i se’n destinava al pagament d’interessos 159.109,60 € i a amortitzacions 223.656,63 €; el total destinat a minvar el deute suposava el 2,60% del total de la despesa.
A l’any 2008 es firmaren quatre préstecs per un total de 9.171.838.52 €, que sumats als anteriors, equivalen al 42,9% del pressupost. A amortització i pagament d’interessos hi va el 3% del pressupost que, recordem-ho, és un 155,3% més elevat que el del any 2007.
A l’any 2009, amb un pressupost ajustat, els préstecs representen el 90,5% del total i la quantitat destinada a deute públic el 5,8% del total. Per a copsar la importància d’aquesta xifra hem de considerar que la baixada prevista en la recaptació, per la crisi del sector de la construcció, entre el 2007 i el 2009, és de 1.130.000 €, el 6,35% del total pressupostat, i tenint en comte que la despesa fixa (personal més compres, al 2009, és el 83,6% del total) es menja la major part dels ingressos, i el marge de maniobra (allò que el polític pot decidir gastar amb el que vulgui) quasi desapareix.
La gràfica distingeix entre despeses i inversió. (Dades del 2010 provisionals). Queda a la vista que la voluntat d’incrementar la inversió, si no s’aprofiten línies d’inversió alienes o s’aconsegueixen subvencions a fons perdut, suposa entrar en dificultats financeres.
A l’any 2008 es firmaren quatre préstecs per un total de 9.171.838.52 €, que sumats als anteriors, equivalen al 42,9% del pressupost. A amortització i pagament d’interessos hi va el 3% del pressupost que, recordem-ho, és un 155,3% més elevat que el del any 2007.
A l’any 2009, amb un pressupost ajustat, els préstecs representen el 90,5% del total i la quantitat destinada a deute públic el 5,8% del total. Per a copsar la importància d’aquesta xifra hem de considerar que la baixada prevista en la recaptació, per la crisi del sector de la construcció, entre el 2007 i el 2009, és de 1.130.000 €, el 6,35% del total pressupostat, i tenint en comte que la despesa fixa (personal més compres, al 2009, és el 83,6% del total) es menja la major part dels ingressos, i el marge de maniobra (allò que el polític pot decidir gastar amb el que vulgui) quasi desapareix.
La gràfica distingeix entre despeses i inversió. (Dades del 2010 provisionals). Queda a la vista que la voluntat d’incrementar la inversió, si no s’aprofiten línies d’inversió alienes o s’aconsegueixen subvencions a fons perdut, suposa entrar en dificultats financeres.
El disseny pressupostari-econòmic de les administracions públiques afavoreix el clientelisme entre institucions, reforça el poder de les cúpules dels partits, fomenta la partitocràcia i du a una assignació antieconòmica dels recursos públics. 
