Cap a les 6 de l'horabaixa, les festes posaren proa a la tercera jornada, en forma de jocs gegants,  a la plaça del Mercat Vell, sota l'organització de "Factoria de somnis".  D'aquesta activitat adreçada a nins i nines, de moment, i malauradament, no en tenim testimoni gràfic.

Poc després que haguessin començat els jocs per als infants, en començà un per als més grans. Ja ho deia el programa: “El segon l’agafarà si el primer no la hi ha llevat!”, i la gent s'ho agafà al peu de la lletra. La llàstima és que només en gaudiren els participants, però confiam que en edicions successives aquest serà un acte obert a tot el públic, perquè tots poguem gaudir de les corregudes i més d'una paraula de to major de l'abrivada gent sopadora. Culpa de qui? Dels participants, evidentment. Com ens costa fer-nos grans! El regidor Rafel Ferández estava consternat i el batle, a la nit, en va demanar disculpes des de l'escenari, però ells no n'eren responsables. Ens varen dir que, en anys propers, les taules s'hauren de sortejar, prèvia inscripció, per tal d'evitar que aquells que es creuen gaudir de l'usdefruit de zones concretes de la plaça des Sitjar se sentin ofesos si algú altre els posa un peu davant.

Al final, tothom que ho va voler fer, pogué sopar, uns més a prop que els altres de l'escenari. Però, com bé poguérem comprovar alguns que anàrem a parar a dalt del carrer Major, això, al final, és accessori. El tema és compartir una vetllada i les magnífiques creacions culinàries de la nostra incomparable cuina mediterrània: sopes d'estiu, albergínies farcides, tumbet... Mmmmmm! No, no cal barallar-se per seure davant de tot, ni prop fer-s'hi.

Després del sopar, i abans de començar les actuacions, es varen lliurar els premis del concurs de disseny del cartell de festes. Recordem que els guanyadors havien estat Gustav Tilman, Associació Cultural Cap Vermell i R. Albert Aulell, per aquest ordre. Només els dos primers pogueren ser presents a l'acte de lliurament.





El batle, Bartomeu Alzina, també va aprofitar l'avinentesa per a donar-nos salutacions per a la col·laboradora habitual d'aquesta pàgina, na Maria per sa cuina. Nosaltres les hi hem tramès, via el correu electrònica d'aquesta dama: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. .

Pel que fa a l'animació (a banda de la que ja hi havien posat els cercadors de taula), va anar a càrrec d'Agustín "El Casta" i del Centre Cultural Banda de Música. Precisament de la presència d'"El Casta" algú en responsabilitza les bregues per agafar taula. I la veritat és és que l'humorista va oferir un xou ben divertit: el mateix de sempre, i que, això no obstant, té l'habilitat de sonar com si s'hagués estrenat per a l'ocasió.



Quant a la Banda, va sonar com ho sap fer en aquest tipus d'esdeveniments: fresca i amb ritme. Una vertadera big band. Altra cosa és que el personal  sopador, després de tastar -per no quedar malament-, tot el que hi ha damunt trenta metres quadrats de taula, sigui capaç de donar una passa, quant i més ballar res.

En Romero de Suso Rexach i la Big Band ja és un clàssic del sopar







Capdepera, en qüestió de sopars a la fresca dins les festes populars, és un poble pioner. Gairebé ho inventàrem per aquí. Ara cal que l'invent no mori d'èxit. A veure.