Com era de preveure, sis actes acaramullats en una franja horària d'horabaixa-nit feien impossible assistir a tots ells. Però bé, diuen que així la gent pot triar. El problema és que alguns d'aquests actes (gimcana, concert en el moll) anaven adreçats a un mateix segment de públic. I mirau que té dies, una setmana...

Però bé, anem a veure què va passar, aquest primer i atapeït dia de festes de Sant Roc.

Per començar, el tradicional torneig de Sant Roc de judo, organitzat pel club Renshikan. Hi participen  els més petits amb una demostració, i després, en competició, hi hagué 11 combats. A tots els participants se'ls va lliurar un recordatori, de mans de la regidora d'Esports, Pilar Gasull, que dirigí unes paraules als assitents, agraïnt organització del torneig al club Reshinkan i convidant a la festa.

Arribada l'hora del pregó, l'expectació era total. El pregoner era d'aquells que es fan escoltar. De fet, cada any el solem sentir predicar, devers el moll, tot i que sol fer-ho en llengües exòtiques, difícilment comprensibles. Però aquesta vegada, en Juanito Moyà "Vador" sí que es donà a entendre, i, amb el sentit de l'humor que el caracteritza i amb total desimboltura, a més d'aspectes de caire personal, va posar el dig a la llaga del terrorisme o de la crisi i va arrabassar l'ovació dels assistents. Amb tot, les paraules més sentides foren les dedicades a les dues dones de la seva vida: sa mare Isabel, i la seva esposa Manuela.

No li faltà temps, tot mudat, per departir amb tothom que el volgué felicitar, i fórem molts. Entre d'altres, dos antics pregoners dels prestigi de J.R.Esteva i de Vicenç Nadal. I d'algun altre personatge que encara no ha estat pregoner però que estam segurs que un any d'aquests ho serà.

A les 21'30 hores, un dels plats forts de les festes: el concert de Bàrbara Femenias i Maria Antònia Gomis, dues de les millors perles de la gran pedrera local. Un concert que els seus incondicionals esperam amb fervor cada any, i que cada any ens sembla una mica millor que el de l'any anterior.

La primera part, la dedicaren a clàssics del segle XX. Soprano i pianista, amb un enteniment i una complicitat absoluts, confiant plenament l'una en l'altra, assoliren un grau de qualitat de primera magnitud, i el públic així ho va reconèixer en totes i cadascuna de les interpretacions.

En aquest primer tram assoliren el punt culminant en la interpretació de "Sophisticated Lady", que ens va permetre, per moments, escoltar el piano de Duke Ellington, i el saxo de Johnny Hodges traçant glisandos impossibles per les altures del pentagrama. El duo Gomis-Femenias es va atrevir amb una partitura no gens fàcil i se'n sortiren amb nota.

La segona part, clàssica en el sentit més restrictiu del terme, ens oferí l'originalitat d'anar del més moderd al més antic, sempre per rutes plenes de lirisme, de belles melodies de tots els temps, que culminaren amb un emocionant Laschia ch'io pianga, del "Rinaldo" de Haendel, que, efectivament, gairebé ens va arrabassar una llàgrima irreprimible. A les dues artistes, a banda de la seva qualitat fora de tot dubte, els hem d'agrair igualment el fet d'oferir-nos, concert rere concert, pàgines musicals que poques vegades hem tengut ocasió d'escoltar pels escenaris locals.
En definitiva, un gran concert, com sempre que na Maria Antònia i na Bàrbara s'hi posen.

Vos oferim algunes imatges de la gran gimcana noctura de Sant Roc, sense més comentaris, perquè en teniu crònica a part en aquesta mateixa pàgina. Recordem, en tot cas, que els guanyadors foren els "Monjes Shaolin", i que hi hagué un recordatori pel malaurat Ciri, qui fou membre de l'organització des de sempre.
 

Del ballet Stylo, de Claudia Suiter, també en podem dir el que ja se sap: números plens de color i de ritme, coreografies espectaculars, vestuari molt treballat..., i un  notable nivell de tot el cos de ball. Gran acollida del públic a aquest clàssic de les festes, un més dels espectacles que vénen a demostrar la capacitat que té aquest poble per a generar oferta per a omplir un programa, i dos programes, si fa falta.

Quant a l'hora de començament, el darrer acte de la jornada va ser el concert en el moll. Ja hem dit que el rock s'havia programat trepitjan-se l'espai amb la gimcana, quan se suposa que la gent que potencialment havia de ser a un i altre lloc és la mateixa. Amb tot, l'ambient del moll va estar prou animat, encara que no s'acomplissin les expectatives que s'havien creat pel grups actuants: els locals Try again, que agradaren molt, i  No way out, amb un rock contundent i un so molt nítid, que deixà molt bon regust.