Trempó, sardines i gambes, més llet freda i coca de quarto, constitueixen un ménú ja prou conegut, que es repeteix d'any en any, i que més de 500 comensals no es varen voler perdre en aquesta ocasió.

Tot comença a mitjan capvespre, a l'hora de tallar ceba, pebres i tomàtica. No hi falten mans.





Després, a torrar i a fregir. I a servir, clar. Una feinada, i feixuga.



























La gent, pacientment, fa coa, esperant que tot sigui cuit.



I després, el ball. La big band del Centre Cultural Banda de Música de Capdepera fou l'encarregada de posar-hi la música i els ritmes. Una orquestra de ball, genuïnament llatina, amb molts de boleros, cha-cha-cha, rumbes i mambos. En Miquel Gayà ha aconseguida que, en aquestes ocasions, la banda ens posi a cent.

 

A tot això, panxa plena, s'ho mirava més que no ballava. D'altra banda, és cert que la banda toca tan bé, que fa escoltera.




















Després de l'actuació de la nostra big band arribà el torn de s'Arrual Jazzmort, una de les actuacions més esperades de les festes.




















Comptar amb s'Arrual és un privilegi que molts de mallorquins no acabam de valorar. I que venguin a les nostres festes, ja és la pera i una de les poques maneres naturals de superar la basca que ens ha caigut damunt. Qualitat, humor, dixieland de fora vila -com l'ha definit algú-, arranjaments espectaculars... En definitiva, un grup que, per si sol, justifica tota la programació de les nostres festes.
Vegeu s'Arrual fent un pianissimo:




















Ja absolutament desmadrats, els músics acabaren tocant en el bar de festes, davant la bulla dels qui, cap a les dues de la matinada, encara en demanaven més.

 

Que tornin l'any que ve. Aquesta és, ara per ara, la nostra primera petició per a les festes del 2010.