I ara vosaltres us demanareu si el que volem és oferir un manual de política municipal bàsica. Idò no, simplement ens feim reflexions en veu alta arran del plenari ordinari de dimarts dia 7, en què precisament es varen donar tot el que, des de l’observació distant, hom qualificaria d’errades de “bulto”, impròpies de gent que en voler durà dos anys governant. Ara mateix, PP, EU-Els Verds i Es Grup encara es deuen fregar les mans, absolutament convençuts que l’actual equip de govern és ben capaç d’ensorrar-se tot sol, sense ajuda aliena.

Bé, potser explicant com va anar el plenari en qüestió, s’entendrà una  mica millor el que estam dient. I això farem, no sense dir als nostres lectors que si no publicàrem la convocatòria d’aquesta sessió i la corresponent ordre del dia va ser, senzillament, perquè des de l’Ajuntament no se’ns va fer arribar. Aquesta és una altra, però anem als fets.

Per absència de Maria Orts i Marga Servera, la sessió es va iniciar amb majoria de l'equip de govern. De manera que es podien treure endavant tots els temes presentats. I en els dos primers casos, ni això va fer falta, perquè tant la transferència de crèdit de 75.000 euros per a obres a l’abocador de residus sòlids de Son Terrassa, com una encomana de gestió a l’empresa Capdepera Segle XXI, s’aprovaren per unanimitat.

Tot seguit es va sotmetre a aprovació una reducció de taxes i impostos municipals, 17 en total, per quant s’havien incrementat a partir d’una inflació interanual (juny 2007-juny 2008) del 4%, i ara l’equip de govern creu que s’ha de minorar a un augment de l’1,4%, que és la inflació de desembre de 2008. A simple vista sembla aquesta una proposta bastant raonable, però l’oposició va dir que volia discutir cada taxa per separat, una a una, i per tant el tema quedà damunt la taula. Després es va posar en debat la proposta de tarifes progressives en el consum d’aigua (qui més consumeix i menys estalvia, més paga). L’oposició no va veure clara la mesura per quant, varen dir tots els grups, es penalitzarien els consums en edificis plurifamiliars que no tenguin comptadors individuals instal·lats. Nosaltres no som experts i segurament ara direm una beneitura, però a un edifici amb trenta vivendes que ha tingut un consum conjunt ‘x’, no se li hauria d’aplicar la tarifa màxima per consum alt, sinó el resultant de dividir el consum total pel nombre d’habitatges. Ja deim, segurament és una beneitura, però des de defora no sembla tan difícil. Sigui com sigui, l’equip de govern, amb la fermesa que el caracteritza, també deixà el tema damunt la taula.

Després es parlà una altra vegada del projecte de segellat i regeneració de l’abocador de Son Terrassa, es va dir que el pressupost total era de 2.044.000 euros llargs, dels quals només un 5% l’ha de pagar l’Ajuntament, ja que la resta l’assumeix l’administraciò autonòmica. Es va aprovar per unanimitat.

L’equip de govern, en un exercici que Mateu Melis va qualificar de cortesia política, no va voler aprofitar l’absència de dos membres de l’oposició i va preferir discutir el que calgués quan hi hagi tothom. Però clar, si quan no hi són tots els peguen fins al carnet d’identitat, què esperen que els faran, quan no n’hi manqui cap?

Perquè els peguen sense miraments! Tema Policia Local. Uf! Hem perdut la memòria des que aquest cos de seguretat va de rota batuda. No hi ha hagut equip de govern, del signe que sigui, capaç de posar-hi regit. La legislatura anterior, amb el PP assumint-ne les competències, va ser un “quadro”. Ells foren els que iniciaren el primer expedient, que ha derivat fins a la situació actual, sempre cap avall, i que ha culminat ara amb la reincorporació de Joan López al lloc d’inspector en cap. En Joan Ferrer va ser el portaveu que va defensar la moció que el seu partit més Es Grup havien presentat al respecte, i ja se sap que en Joan no és en Medina. En Joan ha vist molta televisió i se li ha encomanat aquesta manera de xerrar que, fins i tot quan et vol donar els molts d’anys, escarrufa. És una manera, un tarannà, com el de la seva companya Pilar García. Ens va semblar un moment sublim, perquè quan esperàvem que el mateix Gallego i el batle els fotrien un arrambatge, quan a nosaltres la boca se’ns omplia de paraules que ens vessaven per les caixeres i ens feien parlar en veu alta, des de la distància..., idò no. En Gallego es va perdre per les bardisses i el batle va admetre que segurament s’havien equivocat i que “estudiaria” què havia de fer amb el regidor d'Interior. Genial! Absolutament genial! I per acabar de reblar el clau, el batle va i manifesta a la premsa que en Gallego només duu una àrea i que la seva gestió “és millorable”. Olé tus huevos! Això és un pacte i el demés són verbes.

A aquestes alçades del partit, ja no sabíem per on prendre. Recessos, aparts, descansos..., en fi, la posada en escena d’un serial veneçolà, més o manco. D’aquí al final, tot el demés ens va semblar peccata minuta, incloses les preguntes per escrit del PP a Mateu Garau. Deveu recordar que el passat mes de març, el representant del PSM va abandonar el ple en sentir-se vexat per les paraules de Pilar García (PP), i que posteriorment va manifestar que només contestaria les qüestions que aquest partit plantejàs per escrit prèviament, i en cap cas les que se li fessin durant el plenari. Es veu que als populars això no els ha agradat gens ni mica, i a banda de formular una inusual bateria de preguntes a Mateu Garau també li intentaren encolomar l’ensorrament de l’hotel Son Moll. Au! Quo vadis, Joan? Però és evident que amb en Mateu fa mal barallar-s’hi, i ni en Joan Ferrer ho aconseguí.

De les preguntes d’EU-Els Verds i Es Grup ni ens en recordam. Ja havíem esgotat totes les reserves neuronals i les darreres cuejades de la sessió ens agafaren completament groguis.

Aquest dijous sant (?), en Pep Gallego, en Mateu Garau i en Tolo Alzina, a can Patilla, tiraren junta tot lo dematí. El ressò que ens n’ha arribat és que hi ha voluntat de salvar el que queda de pacte. Ara, si s’ho fan com en el darrer plenari, i en les hores immediatament posteriors, es desintegraran tot solets, com el sucre en el cafè, sense necessitat d’ajuda.

Hem començat preguntant-nos qui comanda a can Ribot. Estaria bé que algú respongués la pregunta, perquè per moments en Joan Ferrer sembla el batle. Si un dia més o menys proper ha de prosperar una moció de censura, no seria preferible que els qui han de morir a la forca política ho fessin amb una mica de dignitat i plantant cara?