Na Maria Vives, Llissa, na Catalina Ferrer, de son Bessó i na Teresa Vives, Caragola, partiren dia 28 de novembre i hi estigueren fins al 13 de desembre.
Resum de l'entrevista que El cafè dels disabtes va fer dia 20 de desembre amb un ampla reportatge fotogràfic que na Maria ens ha fet arribat.
"Gracias, muchas gracias. Nos habéis salvado la vida"
ens deien les dones.
Clicau damunt per veure la fotografia en tamany més gran
"Les dones han posat molt de la seva part. En acabar les 9 hores de feina encara en feien una estona més pel seu compte."
Han anat a Santa Cruz del Quiché - Guatemala- per dur a terme un programa de formació per a 20 dones indígenes, que han après a fer obra de palma.
Aquest programa s’ha dividit en dues parts. Maria Vives, membre de l’ONG Voluntaris de Mallorca, ha estat la coordinadora del curs d’iniciació, que ha impartit amb Catalina Ferrer i amb Teresa Vives, dues veïnes de Capdepera de 76 i de 73 anys respectivament, que no es pensaven que en aquest moment de la seva vida farien un viatge de 24 hores per mostrar al món el seu art. 
Gràcies a elles, 20 dones de diferents llogarets en podran ensenyar d’altres a convertir la palma en productes atractius per vendre i, així, podran disposar d’una font d’ingresos. 
La segona part del curs serà coordinada per Irene Peukes i hi serà present un altre grup de gabellins. Margalida Flaquer Mestre, Miquel Garau i Margalida Flaquer Siquier són els qui partiran el mes de març per a les classes de perfeccionament.
“És un altre món. No es pot explicar. S’ha de viure. M’ha agradat molt perquè tot és tan diferent! El que més m’ha sorprès és la verdor. Hi ha boscos molts alts”, explica Teresa.
Són moltes hores de viatge, canviar d'hàbits de menjar (frijoles negres i tortitas) pero ho paga. 
En aquesta zona del Quiché es treballa amb la palma. Per això es decidí posar-hi en marxa aquest projecte. Així ho explica Maria Vives: “L’any passat, vaig anar a Guatemala a revisar diversos projectes que hi realitza Voluntaris de Mallorca. Vaig veure que les dones feien llata, però d’una manera senzilla, i només en sabien fer capells. Pensàrem que en podien treure profit i presentàremel projecte al Govern Balear com una continuació de l’Estomiart”.
Gràcies a l’Executiu i a la col·laboració de l’Ajuntament de Capdepera, la llata gabellina ha cobrat forma a Guatemala.
La palma d’allà és més llarga i més fràgil. De cada bri dels seus es poden fer-ne 2 o 3 dels nostres.. per cosir no va bé, però per fer corda sí.
Així com nosaltres a les vetleries cantam, allà també cantàrem. Ens hi ensenyarem Na Catalina de plaça. Totes feien el titirurirurí cuac-cuac-cuac.
El curs els ha permès convertir-se per uns dies en autèntiques protagonistes. Ara l'aposta de les ONG es centra sobretot al treball amb les dones.
Ara tenen un repte per endavant. Treballar de mica en mica el que han après perquè, com recorda Maria Vives, just que cada una n’ensenyi cinc més a fer palma, ja hi haurà cent dones a Guatemala que mostraran al món l’artesania dels gabellins.
També visitaren Patzalà, on es va fer el projecte de canalització d'aigua dels doblers recaptats per l'Estormiart i comprovaren el funcionament dels microcrèdits.
"Això funciona, i ells n'estan molt agraïts"
"Es una feina que fuig dels paternalismes i que cerca l'autonomia i autogestió de la gent d'un lloc per que puguin millorar econòmicament.
Han après a fer-ne ventadors i cofinets i només demanaven per fer-ne bosses.
El que més els agradava era la palma de colors.
Des de Cap Vermell l'enhorabona i admiració absoluta per aquest projecte, aquests voluntaris i aquesta feina.
