Esperança Llabrés Terrasa ha dedicat prou temps a analitzar i documentar-se sobre la vida i la pintura del gabellí Jaume Mercant, un esforç que s'ha materialitzat en el llibre que presentam. L'autora és serverina de naixement però amb forts lligams gabellins per part de mare; n'Esperança i jo som cosins, un vincle que mantenim viu i una confiança que ens permet compartir moments especials com aquest.
N'Esperança és prou coneguda a Capdepera pel grapat d'anys que dirigeix el curs de restauració de mobles i per la tasca docent desenvolupada a l'Escola d'Adults. L'octubre del 2017 publicà, en col·laboració amb Cap Vermell, el llibre Figueres i Figues. Història i Simbolisme. Receptari.
La revista Cap Vermell sempre s'ha sentit propera a Jaume Mercant. L'agost de 1981, fa 42 anys, el nostre company Joan Nebot Rai el va entrevistar a la seva finca de Ses Cases Noves i el novembre de 1989 ens fèiem ressò de l'exposició-homenatge dedicat a la pintura de Mercant, celebrat a la Llotja de Ciutat per la Conselleria de Cultura.
En el cartellet que publicita aquest acte se'm qualifica d'historiador, cosa que atribuesc al fet que m'agrada escriure sobre el passat de Capdepera. Basant-me en informació acumulada durant anys de recerca, exposaré tres apunts biogràfics sobre la família de Jaume Mercant.
El padrí era Jaume Mercant Vila, natural de Valldemossa i pescador. Entorn a 1862 passà a residir a Capdepera, juntament amb el germà Antoni. Llavors la vida dels pescadors era terriblement dura a causa de la precarietat laboral i emocionalment inestable. En Jaume era analfabet i rebel i aquí es va fer republicà. L'any 1870 es casà amb la gabellina Francisca Terrasa únicament per la via civil; una heterodòxia que els acompanyà tota la vida. Desapareguda la I República el matrimoni emigrà a l'Uruguai i a la seva capital, Montevideo, va néixer l'any 1876 el seu únic fill: n'Enric. Deu anys més tard tornaren al poble i pocs mesos després perdem la petja d'en Jaume fent de mariner; no sabem ni quan ni on va morir.
N'Enric no va voler ser pescador ni mariner i entrà de mosset a una fusteria. Pocs anys després s'independitzà i posà fusteria a la planta baixa de casa seva, al carrer del Port. N'Enric es convertí en el millor fuster del poble i quan algú volia un moble ben fet ho comanava a mestre Enrique.
N'Enric es casà amb na Margalida, una veïnada filla de n'Esteva Melis, un recalcitrant integrista. La vida de n'Enric virà en rodó; abandonà la militància republicana i anticlerical per passar a anar a missa els diumenges i allunyar-se dels antics companys. A l'hora d'escollir escola per al fill el sogre imposà el seu criteri i en Jaume inicià l'escolarització en el col·legi dels frares ligorins. L'any 1913 els clergues abandonaren el poble i tancaren l'escola; a partir de llavors en Jaume, amb cinc anyets, passà els dies a la fusteria perquè el padrí no volgué que anàs a l'escola pública amb nins republicans i espiritistes.
N'Esperança és llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de les Illes Balears i desconeix aquesta microhistòria local. En Jaume Mercant va ser un artista autodidacte que malgrat tot, amb treball i professionalitat, va crear una obra molt personal i valuosa. El llibre de n'Esperança reflexiona i detalla l'evolució de la personalíssima obra pictòrica de Jaume Mercant Melis.
Josep Terrassa Flaquer
