Dia 8 de març se celebrà a Capdepera el Dia de la Dona, amb tot un seguit d'actes organitzats per Esperit Feminista. A més dels actes celebrats a l'IES Capdepera, dels quals ja informarem en altra notícia, se van dur a terme diverses activitats a la plaça de l’Orient durant l’horabaixa.
L’acte l’obrí un parlament de n’Eva Ferrer, en nom del ballet Stylo, que acte seguit van ballar un Flasmob, amb la participació d’alumnes de l’escola de ball i ex-alumnes, amb na Claudia Suiter al capdavant.
Batucap se va afegir als actes de commemoració amb la seva batucada, una actuació plena de ritme i alegria.
El moment culminant de l’acte va ser la lectura del manifest d’Esperit Feminista, llegit per na Maria Antònia Fuster. Un manifest que any rere any ens proposa reflexionar davant una realitat evident, se fan passes cap a la igualtat però, dissortadament, encara queda molt de camí per recórrer. Al final de l’article trobareu el manifest per poder llegir-lo detingudament
La companyia de dansa Baal va tancar l’acte amb la representació de “Super Frau”. Es tracta d’un espectacle de dansa de creat i interpretat per Catalina Carrasco, Mariona Jaume i Elena Susilla amb música original de Kiko Barrenengoa. En ella tres «fembots» passegen entre els humans, ocupen l’espai i mostren les seves habilitats, desitjant ser comprades i seduir a possibles propietaris. Els vestits, les llums i la banda sonora es combinen per crear una ambientació futurista.
El manifest d'Esperit Feminista.
A vegades el camí cap a la igualtat, cap a la justícia, cap a l'equilibri com a societat requereix paciència i fites clares.
El moviment feminista es construeix al voltant de la revisió d'un model de societat molt simple, pensat per un home blanc, heterosexual i de mitjana edat, totes aquelles que quedin fora d'aquests tres eixos, molt possiblement han patit i patiran discriminacions en major o menor grau, al llarg de la seva vida. I moltes vegades no les podrem ni reconèixer com a tals.
No vos contam res que no sapigueu. Deixar la sexualitat fora d'aquesta equació és fer trampes. Deixar l'esfera privada i personal fora d'aquesta equació és fer trampes. Cercar el principi d'igualtat fora, sense tenir-lo a dins, és fer trampes. Sí, sí, ho sabem, el moviment feminista s'eixampla, creix, ressona als carrers, però també sabem que el feminisme sovint és utilitzat com una eina de merchandising, record de vendes, hashtag 8M, però és buit, un eslògan que queda bé, però no té fonament. No el té, perquè qui el llança i el propaga, sovint no és el feminisme, és el mercat i el patriarcat disfressats de lila.
Trobam massa sovint bones intencions externes sense que qui diu tenir-les, en faci ús en privat. I és aquí on hem de recordar la famosa frase de activista Angela Davis: "allò personal és polític". Allò que feim a casa, amb la nostra parella, amb els nostres amics, amb la nostra família, amb aquell algú que ens agrada, és també qui som. Si les nostres relacions es construeixen sobre la falta d'equitativitat, sobre la influència que exercim sobre d'altres, sobre la manca d'empatia, de perspectiva, estarem construint-nos en la desigualtat. Si entenem la teoria, però no la posam en pràctica, és inútil memoritzar lemes. Si no ens ho creim de veres, el que queda a les nostres mans és aigua que s'escapa dels nostres dits.
Les dades del darrer observatori de l'Institut Nacional de la Joventut, diuen que la violència es dona quan una de les parts no veu a l'altra com un igual. És a dir, l'origen de la violència és la desigualtat. Quan aquesta creença està arrelada, la vivim dins de casa, a les nostres relacions i a l'espai públic.
A març de 2019 el Consell General del Poder Judicial va posar en marxa una formació obligatòria sobre perspectiva de gènere, a dia d'avui només un 16% de la judicatura l'ha realitzada, és a dir, aquelles persones que hauran de decidir en quin grau s'ha comès un delicte i quin, sobre el cos d'una dona, no tenen en la seva immensa majoria, cap tipus de formació específica en el tractament de violència masclista.
A gener de 2023 les dependentes d'Inditex, A Corunya inicien una vaga en un sector enormement feminitzat, les seguiran les dependentes d'altres grans companyies tèxtils en un fenomen que es coneix com “Las Niñas”. “Las niñas”, algunes amb més de 25 anys d'antiguitat a l'empresa, veuen com el seu conveni laboral es troba bloquejat des de fa dècades, resultat: Són abandonades pels dos sindicats majoritaris, que diuen ser progressistes i feministes. Ho són, de veres. Segur? S'ha entès allò que explica el feminisme? O només heu memoritzat lemes? No podem avançar si continuem parlant de bàsics, no podem avançar en l'agenda perquè invertim els recursos en no ser assassinades o violades, no podem assolir la interseccionalitat, els drets de les migrades, de les precaritzades, el col·lectiu LGTBIQPLUS SI continuem parlant de bàsics.
Estam cansades de sobreviure en un món pensant a mida per uns quants. No hem vengut a sobreviure, hem vengut a viure. La revolució és dins vostre, o no és enlloc.
MARÇ 2023
