El festival intercultural que el passat cap de setmana va tenir lloc en el poliesportiu tingué una continuació, aquesta molt més assossegada, el dilluns dia 15, en el teatre. Es tractava d’esbrinar, en una taula rodona, els principals problemes dels immigrants i el paper de la societat d’acollida, és a dir nosaltres.

   L’acte va comptar amb una nombrosa presència de públic, entre el qual el batle i distints regidors de l’equip de govern i de l’oposició. De moderador hi va fer en Toni Perelló, qui comptà amb la participació de Cati Munar, de “Deixalles”, i de Marta Nebot, de Caritas. A més, hi haugé representació d’Alemanya, Marroc, Equador, Brasil i Senegal.

   Durant gairebé dues hores i mitja anàrem coneixent els principals problemes i dificultats per què passen els immigrants a casa nostra, problemes que, d’altra banda, són, si fa no fa, els nostres, agreujats per la llunyania, l’enyorament, la manca de suports afectius, el desarrelament...

Es va parlar de treball, de sanitat, de vivenda, d’educació, de problemes administratius..., i es pogueren escoltar interessants aportacions. Constatàrem les dificultats que tenen les distintes organitzacions que treballen amb la immigració per donar resposta a l’allau de necessitats, que normalment ja són moltes i que, en els temps que corren, han augmentat exponencialment.

   Ens va semblar molt revelador el testimoni que va posar de manifest les dificultats que es troben per llogar una vivenda per ser estranger, i molt més si la teva pell no és ben bé blanca. O la muntanya que pot arribar a significar “arreglar papers” i els preus inassumibles si has de passar per una gestoria. O l’entrebanc afegit que a un immigrant, sense mitjà de transport propi, li suposa haver-se de moure amb transport públic, escàs i mal organitzat. També poguérem escoltar queixes a propòsit de la dificultat lingüística que suposa el bilingüisme castellà-català, tot i que les intervencions dels membres de la taula varen ser discrets i sempre varen reconèixer que aprendre el català és un repte que han d’assumir.

  Des del públic, per part de la gent d’aquí, es varen llançar missatges d’encoratjament als organitzadors i als mateixos immigrants, en el sentit de potenciar trobades com aquesta i d’anar aprofundint en el mutu coneixement. És a dir, que es va apostar decididament per fer-ne, d’aquest fenomen imparable, una eina positiva i una escola de convivència.