La urbanització ha consumit onze quilòmetres quadrats de territori de Mallorca en sis anys.
Informe elaborat per Terraferida. Moveu el cursor de la imatge
Xalets, carreteres i urbanitzacions han devorat una superfície de la mida del terme municipal de Lloseta entre 2015 i 2021.
La construcció residencial i turística i les noves infraestructures han consumit vuit quilòmetres quadrats de sòl rústic.
Entre 2015 i 2021 a Mallorca s’ha artificialitzat una superfície d’11,2 km2, l’equivalent 1.400 camps de futbol. Es tracta d’una superfície de la mida del terme municipal de Lloseta. El 70% d’aquesta superfície (8 km2) eren superfícies agràries i forestals intactes fins ara i equivalen a 1.000 camps de futbol o tot el terme municipal de Búger.
Aquestes són algunes de les dades obtingudes per Terraferida, que ha fet una detallada comparativa entre les imatges aèries de Mallorca més recents. El treball ha consistit en recercar, classificar i grafiar cada un dels canvis territorials observats, registrant-los amb un sistema d’informació geogràfica (SIG) per poder generar mapes i dades. Les imatges i capes aèries usades són les corresponents als anys 2015 i 2021 i es poden trobar al portal públic IDEIB.
La major part del sòl rústic artificialitzat l’han consumit edificacions residencials aïllades. Els 2.000 xalets edificats o ampliats en aquests 6 anys (https://bit.ly/3X7ZHDN) han consumit 4,1 km2, el que suposa el 51% del sòl rústic transformat. En segon lloc, el segueixen les centrals fotovoltaiques amb 1,1 km2 i en tercer les obres viàries (autopistes, rotondes i aparcaments) que han asfaltat 79,6 hectàrees de les quals 43 corresponen a l’autopista de Campos.
Criden també l’atenció les quasi 60 hectàrees de sòl rural ocupades per activitats pròpies de polígons industrials com naus, residus i magatzems. També és ressenyable la proliferació dels clubs d’equitació que es mengen quasi el 4% del sòl rústic ocupat en aquest sexenni amb un total de 30
ha. Aquest ritme urbanitzador vertiginós que viu l’illa ha reactivat la demanda d’àrids i materials i això ha repercutit en l’expansió de les graveres, que han devorat 48 hectàrees de muntanyes en sols 6 anys.
Si bé no hi ha cap racó de l’illa que quedi estalvi de la destrucció, els mapes generats permeten constatar que la infecció de ciment i asfalt avança al llarg de les artèries que constitueixen la xarxa d’autopistes i carreteres ampliades. La concentració de sòl artificialitzat s’estén al llarg de l’autopista d’Alcúdia, per tot el Raiguer; i per l’autopista de Campos que ha impulsat la conversió sistemàtica del sòl rústic de Santanyí, Campos i Ses Salines en una inacabable urbanització de xalets aïllats que creix cada dia. És notable l’expansió d’urbanitzacions litorals, que han devorat 350 hectàrees de garrigues amb nous xalets. Destaquen Marratxí, Palma, Calvià i Llucmajor així com a Campos, Santanyí i Manacor, que nodrits per noves autopistes i carreteres registren un creixement espectacular.
Cal recordar que un estudi anterior de Terraferida (https://bit.ly/3YnbsHC) sobre la capacitat de creixement al sòl rústic de Mallorca va constatar que amb el planejament vigent es poden edificar un mínim d’11.200 xalets unifamiliars sense comptar les que resultarien de processos de concentració de parcel·les per fer-les edificables. Això pot suposar un increment mínim de 50.000 places residencials que fan inviable qualsevol intent de salvar el que queda de la Mallorca rural i els seus valors productius, biològics, paisatgístics i culturals.
El més sorprenent d’aquest procés, però, és la seva velocitat. Les dades mostren que a Mallorca es consumeix més de mitja hectàrea (5.500 m2) al dia de terra fèrtil o bosc. Una superfície equivalent a la Seu (4.360 m2) és edificada cada 19 hores. Cada hora que passa a Mallorca s’edifiquen 230 m2.
Consideram molt preocupant aquest procés, que té com a conseqüència un impacte enorme sobre els ecosistemes, l’eliminació de l’agricultura tradicional i una dependència alimentària i de materials de l’exterior que creix dia a dia. No cal dir que els valors naturals, els recursos i el paisatge es veuen malmesos cada hora que passa. Aquest procés comporta també la conversió del camp en una gran urbanització, escampant els usos turístics dins els espais rurals. Aquesta urbanització du associada un consum desmesurat de recursos com l’aigua, l’energia i els combustibles fòssils. És un procés en definitiva, que desfigura i massifica l’illa, convertint-la en una única urbanització dispersa, caòtica i ineficient.
És per això que tornam a proposar:
- Una moratòria immediata de construccions residencials en sòl rústic i la seva protecció definitiva.
- Un nou Pla Territorial Insular (PTI) que protegeixi de manera íntegra tot el sòl no edificat i en privilegiï els usos agraris, naturals i educatius.
- Un pla de rehabilitació d’habitatges dins els centres històrics dels pobles i ciutats de Mallorca amb criteris socials i que permeti reciclar i rehabilitar espais urbans ja edificats.
