Com passa sovint –ja ens hi començam a acostumar– el Ple de dia 2 va tenir dues parts clarament diferenciades: la que incloïa els punts que l'equip de govern hi duia, i l'apartat de precs i preguntes, en què l'oposició recupera la iniciativa i hi planteja tot de qüestions. Res a veure una part amb l'altra. Us en feim cinc cèntims.

El primer punt de l'ordre del dia (lectura de l'acta de la sessió anterior a part) va ser el referit a la DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

El batle s'encarregà d'exposar els motius d'aquesta declaració i el seu contingut, sortint al pas d'una xacra social que tots ens sentim obligats a combatre sense treva. Joan Ferrer (PP) va retreure al grup socialista que estant en el govern a nivell local, autonòmic i estatal, en comptes de llegir manifests haurien de posar en marxa mecanismes eficaços per a pal·liar la violència domèstica, o de gènere; d'altra banda, es va queixar que fos un sol grup el que plantejàs una declaració per tal que tots els altres s'hi sumassin, i que s'hauria d'haver convidat a tots els partits a endegar una declaració conjunta, cosa que li hauria donat més força i solvència.
Queixes a banda, la proposta es va aprovar per unanimitat.

El següent punt,  PLA D’ACCIÓ PER A L’ANY 2009 DE L’AGENDA LOCAL 21 DE CAPDEPERA, no era sinó la conseqüència de les distintes reunions que s'han mantigut en els darrers mesos. Aquest Pla, va recordar Baartomeu Alzina, havia passat per Comissió.
Resultat de tot plegat: aprovat per unanimitat.

Tercera qüestió:  ACORD D’ADHESIÓ DEL MUNICIPI DE CAPDEPERA A LA XARXA BALEAR DE POBLES PEL CLIMA.També s'havia vist en Comissió, i sense discussió, la proposta d'acord es va aprovar... per uanimitat!
 

Arribats a l'apartat de DECRETS I RESOLUCIONS, Joan Ferrer es va interessar per alguns aspectes puntuals de comptabilitat, als quals va respondre Rafel Fernàndez, sense més, tot i que el representant del PP va demanar els informes d'Intervenció d'algunes partides (festa dels Reis, i festes d'estiu).

Però, ja se sap, no hi ha com arribar a PRECS I PREGUNTES perquè una onada de vehemència envaeixi la sala de plens i, per moments, sembli que les passions es desfermen, incontrolables.

En aquesta ocasió, diríem que Joan Ferrer hi arribava com un surfer de la política, cavalcant sobre l'onada que el duia directament de la contesa electoral per la presidència del PP de Mallorca a la modesta seu de l'Ajuntament de Capdepera, llançat a la fama i, per tant, amb un discurs ad hoc. No esbrinarem tots els punts que va tocar, i sí que en destacarem tres: 1) La situació a la Policia Local, i més concretament la de l'inspector expedientat i que ara ha tornat a la feina, en tasques administratives, segons va dir el batle; 2) Les obres de la sala multiusos de Cala Rajada; i 3) El projecte de millores en el nucli antic de Capdepera. En els tres casos, raó, i raons, a banda, Joan Ferrer va arribar a aquell punt d'agressivitat al qual ja ens hem referit en altres ocasions, a partir del qual –en tant que simples oients– ens fa perdre l'oremus. Es va queixar, el polític popular, de manca d'informació (als partits de l'oposició i al públic en general), i d'alguna cosa com que "això ho hem de pagar entre tots", tan habitual en política. Va reiterar la seva petició d'informes tècnics (arquitecte, secretari, etc). En realitat, són aquells moments en què hom té la impressió que es voreja la demagògia, això és,  l'activitat política adreçada a estimular l'emoció –la irracionalitat?– dels governats. I és clar, venint del partit que ve, amb la que li plou ara mateix, aquesta actitud voreja el suïcidi dialèctic.

Però, no passeu ànsia, l'equip de govern va estar a l'alçada de les circumstàncies, acostant-se, com l'oposició, al zero patatero: a la defensiva, poruc, obscurantista, críptic: "Ja en parlarem després del plenari". I com així, després del plenari? Com se'ns pot tractar així, als mortals pagadors d'impostos? A vegades tenim la impressió que l'oposició els ho posa en safata de plata, però que als nostres governants els manquen molts de reflexos, molta cintura. Cap rèplica contundent, cap resposta convincent, cap contraatc per les bandes i gol a la porteria contrària. Res de res.

En Mateu Melis va anar de floretes, aquest dimarts. Que si el senyor Joan Ferrer ha estat molt valent de presentar la seva candidatura a la presidència del PP de Mallorca, que si les jornades del Tractat de Capdepera sortiren molt bé... En tot cas, Mateu Melis, que més d'una vegada ha de dir blanc, o gris si més no, allà on havia dit negre, té la virtud de mantenir les formes. És un senyor educat, i això avui en dia val molt. Molt interessant la seva pregunta a propòsit dels 10.011’94’-€  pagats per un projecte d'oficina de turisme a desenvolupar a la plaça Castellet, projecte que no està previst executar. Pel demés, com també venim insistint, les seves intervencions, després de les de Joan Ferrer, ja ens agafen amb les defenses baixes, sense esma per a captar les seves subtileses oratòries.

En fi, bé, sí, volem dir que, res, que això, que "ja en parlarem després".