Diumenge, 18 de setembre, va tenir lloc al pati de La Misericòrdia de Palma la presentació  de la segona edició del llibre “ L’obra de palma. Cistelles, graneres i cordats”. El llibre escrit fa 32 anys per Maria Gelabert, Francesca Niell, Andreu Ramis, Joan Sureda i Pere Sureda, amb dibuixos de Biel Bonnín, es trobava esgotat i des de l’Associació d’amics de la Llata amb el suport del Parc de Llevant, es va trobar necessari reeditar-lo.

La presentació va tenir lloc en el marc de la Setmana del Llibre en Català, amb la presència de membres de l’associació que van fer una demostració i mostra de peces de llata.

El llibre, com hem comentat, s’edità fa 32 anys i va sorgir de la mà del Museu Regional d’Artà que va decidir tenir una secció dedicada a mostrar les peces de llata. Mentre es recollien aquestes peces se va fer una feina etnogràfica de conèixer les persones relacionades amb aquesta artesania i la seva obra. A partir de la informació i del material recollit se va muntar una exposició permanent al museu i altra itinerant per una vintena de localitat. També se creà un material didàctic, un vídeo documental i el llibre.

Se comentà el treball de recerca a Artà i la participació de Capdepera, fent menció especial a l’amo de can Niu, va aportar molts de coneixements i detalls de les peces.

Els autors presents a l’acte van recordar com feien les tasques de recopilació d’informació ( l’any 90 no n’hi havia internet com ara) i la grata sorpresa que va ser veure tota la feina materialitzada en el llibre. Recordaren que en aquells moments ja es comentava que la tradició de fer llata se perdia, tant a Artà com a Capdepera, i que és una satisfacció veure que aquesta activitat encara perdura.

Andreu Ramis, que va coordinar el treball, comentà va ressenyar la importància del dibuixant, Biel Bonnín, com a element fonamental de l’edició del llibre. També comentà alguns aspectes significatius del llibre “ Si miram les gravacions veuríem que algunes de les dones entrevistades, ara tindrien més de cent-vint anys. Aquests enregistrament es poden consultar a l’arxiu històric de l’UIB”.

Per n’Andreu resulta significatiu que “ fa 32 anys aquest projecte sorgia de l’impuls d’un museu i ara surt sota l’empare d’un Parc Natural. Crec que és significatiu d’un canvi de mentalitat de la nostra societat, un canvi de relació amb el nostre entorn”. Per acabar comentà que amb el manteniment d’aquesta artesania estam fent perdurar una tècnica gairebé tres mil·lennis.  

Na Catalina Piris va comentar que és una tasca del Parc de Llevant ajudar a que quest ofici no es perdi. L’edició del llibre ha estat idea d’ Román amb el vist i plau del director del Parc que ha donat el seu suport “Vam començar reunint a la gent de la comarca que fa llata. A les primeres reunions érem quatre i ara som gairebé noranta, així que això va a més i pens que perdurarà. Estam un poc sorpreses per com ha anat, però cada dimecres de 4 a 7 feim les trobades, fem fires, participem a mostres, tallers a les escoles... Tenim moltes ganes que això continuï “

La reedició ha anat a càrrec de l’editorial Finis Africae.