Dia 25 de novembre se celebra el Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, una celebració marcada per la restriccions de la COVID, per tant sense actes massís.  A Capdepera el col·lectiu Esperit Feminista va organitzar un programa d’activitats, complementat per les accions promogudes pel Departament de Benestar Social de l’Ajuntament, IES i centres escolars.


Mural fet a s'Auba

Aquests són alguns dels actes que s’han dut a terme:

En homenatge a les 82 dones i menors assassinades durant l’any  2020 per la violència de gènere a l’Estat espanyol, Esperit Feminista va instal·lar unes làpides amb el nom de cada una d’elles a la plaça de l’Orient.

La tradicional vetlla amb concentració i lectura del manifest no se v poder fer i se va publicar un vídeo a les xarxes socials (al final de la noticia, reproduïm el text del manifest 2020).

  
Pel que fa als centres escolars cap ressaltar la feina feta des de l’IES Capdepera que fa tot un seguit d’activitats com ara el vídeo  “Romp la cadena”, la taula rodona 'Capdepera, una perspectiva lila' amb la participació d’alumnes, professores, equip directiu, AMIPA i representant de l’Ajuntament i l’impressió de xapes i mascaretes.

Al centres de primària, S'Auba i s'Alzinar,  a més de tractar el tema de la violència de gènere des d’una perspectiva escolar, se van confeccionar llaços liles per decorar les cases, activitat proposta per Esperit Feminista. 

Prémer ver veure

D’altra banda al  facebook d'Esperit Feminista podem veure l’aportació de les entitats esportives del municipi en forma de vídeos.

L’Ajuntament edità un vídeo amb missatges contra la violència de gènere i convidant a l’acció per combatre-la. Durant el matí del 25 se van poder veure i escoltar les frases del 25 N des del centre Melis Cursach i a l'horabaixa es projectà el vídeo. D’altra banda durant el matí també se projectà a l'auditori del centre Cap Vermell.






Premer per veure

Com altres anys espais municipals lluïren el color lila, enguany va ser el Centre Cap Vermell i els sortidors de la plaça dels Mariners.

Hi hagué un minut de silenci a les portes del Centre Cap Vermell i l’edifici de l’ajuntament a Capdepera, acte que no figurava entre els que relacionava la nota informativa de l’Ajuntament, per tant amb participació reduïda.
 

Les biblioteques de Capdepera també s'ha afegit a la celebració amb un racó de contes infantils i llibres d'adults de temàtica feminista i a favor de l'igualtat.



Totes aquestes activitats, que han arribar a ser moltes, tenen com a finalitat  conscienciar a la ciutadania de la necessitat d'acabar amb actituds masclistes i, sobretot, crear consciència social i educació en Igualtat entre els joves, com a ciutadans del futur.

L’objectiu és “crear una societat lliure d'actituds masclistes i que avanci en Igualtat per erradicar, en la mesura del possible, aquesta xacra de la nostra societat".




MANIFEST 25N del 2020

Companyes, germanes, totes,

Sabem que aquest any 2020 no ha estat senzill per a cap de nosaltres. Els mateixos dolors ens continuen travessant, la violència contra nosaltres no atura. La pandèmia ha vengut a destapar i a incrementar les múltiples violències estructurals que afecten les dones i que s'emparen en els estats capitalistes. Violències que nosaltres coneixem molt bé perquè hi hem de conviure dia a dia, perquè les veim reflectides en la germana que ens demana ajuda, en les estadístiques que confirmen l'increment d'agressions en les nostres llars, en la nota periodística que ens informa de les agressions sexuals i que ens fa saber que ens falta una dona més…

A l'Estat espanyol, des de l'any 2003, 1161 dones han estat assassinades per homes que eren les seves parelles o exparelles, pares, germans, fills, oncles o coneguts. Durant aquest 2020 ja ens han arrencat 78 dones, entre elles, dues nines. Parlam d'1 assassinada cada 4 dies. 40400 denúncies per violències de gènere en el segon trimestre d'enguany. I segons la darrera macroenquesta del Ministeri d’Igualtat, el 70,5% de les dones hem patit algun tipus de violència sexual al llarg de la nostra vida.

La realitat no deixa de mostrar-nos que la violència estructural radica en el sistema que perpetua un model capitalista patriarcal, de classes, desigualitari, racista, ecodestructor. Un sistema que en definitiva menysprea i ataca la vida.

Se sosté en una quotidianitat que crea, reprodueix i legitima les mil formes de violència que s'exerceixen cada dia sobre les dones pel simple fet de ser dones, i en tots els àmbits en què desenvolupam i protegim la nostra vida.

La igualtat només és una aparença. La violència física, psicològica, sexual, obstètrica, econòmica, cultural i institucional té mil cares i la patim totes les dones, siguin joves, grans, lesbianes, amb discapacitat psíquica o física, refugiades i migrants, amb i sense papers, dones prostituïdes, nines abusades o traficades per pederastes i menors que gestionen com poden el terror de conviure amb els seus maltractadors. Per això, cada dia sumam més veus contra aquesta barbàrie.

Totes les formes de desigualtat ens maten: la fam, la malaltia, la pobresa, el racisme, l'explotació, la precarietat, les violacions, les tortures, la indiferència. Però també ens mata el discurs que construeix un univers simbòlic que amaga els permisos i la legitimitat de la impunitat i la desmemòria de tantes agressions, i de la seva màxima expressió: el feminicidi. Els assassins i els que construeixen el discurs d'odi que permet perpetuar aquesta desigualtat han de ser condemnats.

 Les dones no deixam de lluitar ni de treballar per analitzar i entendre quin és l'origen d'aquests comportaments, amb l'objectiu de poder-los modificar des de l'arrel. Revolucionàriament feministes, treballam a través de la informació, l'educació, la denúncia i la lluita contra les estructures que ens danyen.

Constatam que des de fa uns anys, amb l’auge del feixisme, han augmentat les amenaces a activistes a través de xarxes socials per exercir la lliure expressió d'opinions feministes.

 De la mateixa manera, ha augmentat el nombre de denúncies judicials contra col·lectius feministes per dur a terme accions reivindicatives. Estam assistint a un nou qüestionament dels drets adquirits de les dones i a un retrocés clarament reaccionari de la societat.

En aquest context, una de les agressions més indignants és aquella que ens acusa de mentir, juntament amb els atacs a la privacitat de les dones que s’atreveixen a denunciar les agressions sexuals. Una altra manera de revictimització amb la qual s'envia un missatge clar a totes les dones: millor quedar callades.

I és que el feixisme no pot tolerar que la lluita feminista apunti com a responsable de la violència masclista una tradició patriarcal molt arrelada en totes les cultures, en tots els pobles i en totes les classes socials. Per tant, no és acceptable emprar criteris com l’origen nacional, cultural i social dels maltractadors, ni dels violadors, ni dels assassins per estigmatitzar determinats col·lectius. La ideologia masclista és absolutament transversal.

Des de la lluita feminista reivindicam, també en els nostres espais de lluita i militància, que cap cos val més que un altre; cap vida, més que unes altres. No, no hi ha futur possible sense construir una mirada des de totes cap a totes. Són moltes les assassinades, desaparegudes, violades, maltractades, abusades i no només aquí, sinó a tot el món.

 Per això exigim polítiques públiques amb una clara perspectiva feminista. Educació sexual i afectiva per acabar amb la cultura de la violació, l’amor romàntic i la cosificació de les dones, base de les violències sexuals. També demanam la implicació de tots els agents socials en la lluita contra les violències masclistes de tot tipus: sistema judicial, classe política, mitjans de comunicació, escola, societat civil, etc.

És moment d'organitzar-se, de trobar-nos, d'escoltar-nos i treballar per saber com fer front a aquesta barbàrie. Deixem de practicar la sororitat selectiva, practiquem-la amb la dona que tenim al costat, amb aquella que no coneixem, amb la que ens trobam pel carrer, amb la que demana ajuda perquè ho necessita. Transformem els nostres privilegis en tendresa radical. Que res no ens enniguli l'empatia, la col·lectivitat i l'ànim. Escoltem allò que l'altra ha de dir, acollim-la en els seus dolors, en la importància de la seva vida. Perquè darrere de cada paraula hi ha una lluita i una història que necessita ser contada i escoltada.

Cal unir-nos i crear xarxes, seure juntes i pensar entre totes de quina manera podem continuar resistint. Erradiquem aquesta violència que travessa i afecta totes les dones almenys una vegada en la vida.