Sí, un altre minut de silenci. Ho pots llegir així, valent: estic fart dels minuts de silenci que em prens, però hi tornaré quantes vegades faci falta.
Sí, t'ho dic a tu, valent: estic fart de les teves faltes de respecte, de les teves agressions.
I em demano: què estic fent malament? Què he fet, o què no he fet, per contribuir a la teva monstruositat? Quina part de responsabilitat em pertoca?
Tu, valent, per molt que et miris al mirall no et pots veure com un monstre, perquè no saps què és un monstre. La cuirassa de valent que veus amaga tota la covardia que t’omple fins al darrer racó dels budells.
Pots pensar que estic emprenyat i que escric en calent. I tens raó, estic emprenyat i escric en calent perquè les paraules es poden corregir, es poden modular, es poden interpretar, contrastar. Però les accions...
A Artà la plaça era buida minuts abans de començar l’acte. Buida, fosca, solitària. Ideal per pensar com et deu veure aquella persona a la que tu, valent, vas buidar de dignitat, de vida, d’alegria, d’esperança.
L’espai perfecte per a tu, valent, que sense controlar la teva perversitat, descarregaràs els teus instints, la teva ignorància, la teva covardia, descobrint el buit d’allò que no hem sabut donar-te o transmetre’t.
Què he fet, què hem fet per construir-te d’aquesta manera, valent? Què fem malament per promocionar la teva impunitat?
Què no has entès, què no t’hem explicat? No coneixes el valor del Valor Universal, valent? Ser valent no és anar pel món, sol o en grup, com un gall, considerant-te propietari de la vida dels altres o superior a ningú. No, home, ja t’ho dic ara: el Valor Universal és una paraula molt fàcil de pronunciar: RESPECTE. Sí, tan senzill: R E S P E C T E!
Només tindràs poder quan sàpigues utilitzar aquesta senzilla paraula.
Només seràs ric quan posis en funcionament el seu significat.
Només seràs digne quan apliquis plenament el seu concepte.
No deixis que impulsos interiors et facin penedir-te. Reconeix quan t’equivoques. Aprèn a acceptar les teves errades. Demana quan necessitis ajuda. Mira cap endins del teu cos, experimenta i sent en solitud. Si no saps transmetre alegria, pateix fins a aprendre a fer-ho. No et deixis enganyar per falsos valents: sigues valent de veritat i digues tu també: NO!
Un valent de debò primer demana.
Un valent de debò accepta el no.
Un autèntic valent manté la distància.
Un valent sap patir sense atacar.
Un valent es defensa amb les paraules.
Perquè un valent de debò és respectuós. Perquè un valent de debò se’n fot de ser o no ser valent. Simplement, ÉS, sense pensar en qualificatius. No els necessita.
Ajuda qui pot i quan pot. Procura fer sense fer mal. Si en fa, es disculpa i intenta no tornar a caure en la mateixa errada.
Sí, ho escric en calent. I em diràs: qui ets tu per dir-me com he de ser o he de deixar de ser?
Tens raó, no sóc ningú per fer-ho. Escric violentat pensant com, tu, valent, vas fer pinya amb els teus coneguts encerclant una noia, una dona, i li vas prendre allò que no te volia donar. No sé si la vas drogar o si ho vas fer quan ella, per por a que li fessis més mal, es va deixar maltractar.
I també t’ho dic a tu, valent, que t’amagues darrere els galons del teu càrrec i del teu suposat poder, sense ni tan sols voler comprendre que entre els ciutadans que falsament representes hi ha dones, i que les has de defensar i ajudar a que visquin sense por.
I també va per a tu, valent que jutges dient que minimitzar el mal vol dir acceptar-lo, i deixes en llibertat els criminals.
I per a tu, valent que penses que això no va amb tu perquè ets a una distància que t'impedeix sentir el dolor que s’escampa al voltant de qui ha estat ultratjada.
Teniu raó: jo no sóc qui per dir-vos com heu de ser. Igual com vosaltres, valents, no sou qui per dir com elles han de ser o deixar de ser.
