Dia 20 d’agost va ser el dia que Rosario Flores va actuar a Capdepera.  Però en aquest dia de festes hi va haver altres activitats que passam a comentar.
   A les 18 hores, a la plaça de l’Orient, els nins i nines gaudirien dels tallers organitzats per Terra Roja. Entre d’altres activitats pogueren fer murals, coques de llepolies, cucurutxos…, vaja, unes activitats ben llépoles. Per acabar un berenar ofert pels comerços de la plaça.





  A les 21 hores tingué lloc el concert de piano a quatre mans de Noemí Dalmau i Jenny Borgatti, en el Teatre de Capdepera. Un magnífica actuació, amb un programa que, sota el títol d'“El folklore a la música culta a Europa: de Rússia a Espanya”, les dues pianistes interpretaren obres de Rachmaninoff, Chopin, Grieg, Dvorak i Manuel de Falla. Un recorregut per  obres basades en el folklore de diversos països europeus, dins el corrent de música anomenada nacionalista. Tot i tan atractiva oferta, no s'arribà a omplir el teatre. L'original proposta a quatre mans, especialment de les partitures més conegudes, afegia un plus d'atractiu al cartell, i la veritat és que Dalmau i Borgatti varen acomplir amb escreix les millors expectatives.  Preciós concert.





   Després de la música clàssica, el camp de futbol des Figueral va ser el lloc triat pel concert “estrella” de les festes: l’actuació de Rosario Flores. Superada la molèstia de les coes per entrar (hi va haver més problemes a l’accés, que per a obtenir la polsereta de resident), la gent s’enfilà a la graderia, que quedà plena fins a vessar, mentre la gespa s’omplia més a poc a poc. Amb mitja hora de retràs va fer acte de presència a l'escenari l'esperada Rosario i hem de dir que es va saber guanyar fàcilment un públic entregat des del primer moment. Agradi més o menys la seva música, Rosario sap omplir l’escenari i s’entrega al seu públic, i els músics i cors que l’acompanyen sens dubte també hi ajuden. Amb una paraula, és tota una professional. La gent sortí satisfeta.
La policia local calculà entre 3 i 4 mil espectadors





   Després d’hora i mitja d’actuació, donà pas a La Vereda, un grup els membres del qual  no es  resistiren a l'acudit fàcil: “...després d’aquests magnífics teloners –referint-se a Rosario-, comença el concert de La Vereda”.
Aquest grup tancà la vetllada amb el poc públic que quedà al camp –era d’esperar–, i que això no obstant va gaudir de valent amb els ritmes frescs i festius d'aquest conjunt.