Divendres, 24 de maig, va tenir lloc l’assemblea anual de l’Associació Hotelera de Capdepdera. Enguany la trobada va tenir lloc al recentment inaugurat hotel Creu de Tau. Del que parlaren els associats poc en sabem, però en breu esperam fer una entrevista al president dels hotelers gabellins, Joan Ferrer.

Acabada l’assemblea, els socis i convidats van gaudir d’un aperitiu a les terrasses del restaurant. El plugim obligà els comensal a mantenir-se a cobro mentre gaudien dels menjars preparats com a degustació prèvia al dinar. Dinar excel·lent, preparat pel xef  Pablo Tamarit i el seu equip, amb un servei de taula immillorable.

Poc abans de les postres, Joan Ferrer va donar la benvinguda als associats i a les autoritats presents, al personal del restaurant i a la família Soler per acollir l’assemblea. En el seu parlament recordà l’esforç dels hotelers gabellins per millorar l’oferta, posant com exemple l’hotel on es trobaven, primer en el casc urbà de Capdepera. Recordà l’esforç econòmic que suposa i la necessitat que vagi acompanyat d’un esforç de les administracions públiques, que no es dona, almanco a Capdepera. Recordà que Capdepera ha recaptat, des de la implantació de la taxa turística, gairebé 20 milions d’euros i no  n'ha rebut cap. Repassà altres deficiències com les del transport públic amb Palma i entre els nuclis del municipi.  Recordà que durant la crisi, el sector hoteler ha estat el que ha mogut l’economia del municipi, directament o indirectament, i reclamà campanyes de promoció per mitigar la pèrdua de clients. També va fer referència a l’ampliació del Parc Natural del Llevant, amb el qual estaven d’acord, però demanà excloure'n les platges de cala Agulla i cala Mesquida i el nucli urbà de cala Mesquida. Demanà als polítics que han de complir els programes i els projectes per millorar el municipi, oferint-se per a consensuar el futur turístic de la zona.

Acte seguit, parlà Toni Sansó, director general de Turisme del Govern Balear, qui demanà reflexionar tot junts davant els reptes i els grans canvis que ja son aquí, com ara la importància d’internet, que posa en crisi el model actual.  Per competir caldrà adaptar-se al nou turisme que es va imposant i el fenomen de l’habitatge vacacional que ha arribat per quedar-se: de les 400.000 places turístiques de Mallorca ja n’hi ha una quarta part que es vacacional (Capdepera compta amb 22.485 llits oficials, dels quals ja n'hi ha 3.061 en habitatges). Pel que  fa a les inversions, recordà que a Balears el Parlament aprovà una llei d’impost turístic autonòmic, no municipal, recomanant que es canviï, si així es vol, i va animar a presentar projectes al Govern. No basta criticar perquè no arriben inversions, sinó que cal presentar projectes adequats a la convocatòria i després criticar si no arriben els inversions. També recordà que, a part de l’impost turístic, hi ha el consorci de places, que cada any treu convocatòries per millorar zones turístiques, i a Capdepera -que ha presentat projectes- se li han atorgat ajudes, com el de cala Agulla, el de Canyamel i  sa Font de Cala, aprovats enguany, i  el passeig marítim que es comprometé que a licitar el proper mes de juny.
 

Cosme Bonet, ara senador de PSIB,  va valorar l’importància que els Consells siguin responsables de la promoció turística i que facin feina conjuntament amb els ajuntaments i la necessitat d’explorar nous mercats. També va comentar que l’èxit turístic de Mallorca només té una clau principal que s’ha de seguir aplicant i  és la col·laboració publico-privada: "Si ens entenem es poden superar totes les dificultats".
 

La vicepresenta de la Federació Hotelera, María José Aguiló, va fer seves les paraules i demandes de Joan Ferrer i demanà que després del diàleg es passi a l’acció, que ens creguem que som una potència turística. Manifestà el seu rebuig a un canvi de model i que la Federació ha presentat un document de propostes als partits polítics.

Per acabar, va parlar el batle, que va comentar que s’ha fet feina juntament amb l’associació i que en la propera legislatura millorarà del transport públic i la necessària connectivitat.