En un ambient distès, dia 16 de febrer de 2019, a l'escenari del teatre de Capdepera, entre taules de bar, patatilla i begudes, amb una reproducció del tasser del bar Wikiki, quan Jack Bilbo servia copes amb la seva cocktelera, Pere Cortada va fer de mestre de cerimònies d'una presentació singular, a la qual assistiren una quarentena de persones.
Primerament, Biel Mir, va proposar al públic assistent un joc imaginatiu, on es qüestionaven les relacions comunicatives de les persones i la influència dels mitjans de comunicació, parlà també de les fake-news, i de com a ell no li pertany discernir si la història que relata Bilbo en la seva apassionada autobiografia, és veritat o mentida, tasca que deixà per als historiadors -alguns àvids investigadors gabellins ja ho han fet i han constatat que molta part va ser vertadera-. La presentació va ser ambientada pel grup Jazz club sound- qui interpretà estàndards de jazz, música que devia agradar a un Bilbo, filòsof, pintor, galerista, un artista global, que va dur la seva visió artística fins a la família i el món en general. Per un instant vaig oblidar que era a una presentació, i que va ser recentment, sinó que era en aquella època on Bilbo feia de les seves, on dialogava amb el seu ocell exòtic, on vivia entre obres d'art, mentre fugia exiliat de les forques del feixisme, ell, esperit antifeixista, va saber camuflar-se en una època plena de contradiccions.
Posteriorment, Toti Fuster i Jaume Miró, parlaren en primera persona, com a actriu i director de Les cançons perdudes, una obra on la història del desembarcament d'en Bayo, porta fins a la rocambolesca vida creuada amb el mateix Jack Bilbo en el seu periple per Cala Rajada, que va ser d'un any més o menys. Jack militava el POUM a Sitges, de la seva estada ens parlà Jordi Milà, un historiador que va venir expressament de Catalunya per presentar conjuntament aquest llibre fantàstic i apassionant. Milà va fer un parlament magistral, que serví per situar Bilbo en una Sitges, resistent, amb la seva relació amb Al Capone i la seva escriptura de novel·les interessant com aquesta autobiografia, traductor de la qual és Biel Mir, qui amb humor proposava si realment havia fet ell la traducció o no al públic, que s'entregà a l'ambient festiu d'una presentació original, com li hauria agradat al mateix Bilbo.
Finalment, els convidats pogueren gaudir de la conversa d'aquesta intriga autobiogràfica que a tothom uneix. Alguns, recordaven el Wikiki, de quan eren nins, devers l'any 60, o durant els anys 30 en temps d'exili estranger, escenari que es conta a l'obra "El temps s'esmicola", de bauxes agradables d'intel·lectuals provinents d'Alemanya o d'Holanda, etc. Altres comentaven que les més de 500 pàgines del llibre no els hi feia peresa de llegir-les, fins i tot n'hi hagué que s'endugueren més d'un exemplar. El batle de Capdepera, que en un principi havia de presentar l'acte, es disculpà i no vengué per una indisposició. La presentació d'aquest llibre és la continuació d'una sèrie de presentacions que es faran a Capdepera durant tot l'any. Enhorabona, traductor, enhorabona, Bilbo!
