Tot i ser un ple “d’estiu”, va resultar ben interessant aquesta sessió del passat dia 31, com ho eren alguns dels punts que s’hi dugueren. Debats sucosos, intervencions mesurades, i un to viu però en general respectuós, van fer que al llarg d’1 hora i 35 minuts no tenguéssim temps d’avorrir-nos. I com sempre, “Cap Vermell” vos n’ofereix un resum ample i generós, perquè hi fiqueu cullera i en tragueu conclusions. Aquí va.
CONTRACTACIÓ SERVEI DE RECOLLIDA I TRANSPORT DELS RESIDUS SÒLIDS URBANS I GESTIÓ DE LA DEIXALLERIA AL TERME MUNICIPAL DE CAPDEPERA
Per boca de la regidora de Medi Ambient, Maria Orts, vàrem poder saber que, a proposta de la taula de contractació, i previ informe de la tècnica de Medi Ambient, l’empresa millor valorada per a l’adjudicació del servei de recollida i tractament dels residus sòlis del municipi de Capdepera és la UTE formada per Melchor Mascaró i Net i Fresc. La proposta d’adjudicació també va passar per comissió informativa, on es va explicar als membres de l’oposició. Per tant, a la sessió extraordinària, es tractava simplement de recollir la preceptiva autorització del Ple de l’Ajuntament.
Joan Ferrer (PP), tot i donar per bona l’adjudicació, va manifestar l’oposició del seu partit a aquest plec de condicions, que “no crec que pugui funcionar”, segons va dir. Era l’oposició que ja havia manifestat oportunament quan es va discutir precisament el plec de condicions.
Mateu Melis (Es Grup), va explicar que ell sí que creu en els informes del tècnics, quan estava a l’equip de govern i ara que es troba a l’oposició. No com alguns regidors de l’equip de govern actual, que quan estaven a l’oposició criticaven les decisions dels tècnics, va dir. D’altra banda, va recordar que en el seu dia també s’havia oposat a la plica perquè considerava que l’augment de 600.000 euros sobre l’anterior era excessiva i que generaria un augment dels impostos. Per tant, estant d’acord amb l’adjudicació però no amb els termes del contracte, va dir que s’abstendria.
I dit i fet, tothom va complir amb el seu paper i la cosa quedà així: Vots a favor, 10; vots en contra, 6 (PP); abstencions, 1 (Es Grup).
CONVENI AMB L'ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS PER A L'ADEQUACIÓ, SEGELLAMENT I REGENERACIÓ AMBIENTAL DE L'ABOCADOR DE "SON BARBASSA"
De nou Maria Orts va ser l’encarregada d’informar aquest punt que, com va recordar, també havia passat per comissió informativa. Aquest és un conveni que, segons va dir la regidora, suposa que la Unió Europea i la Conselleria de Comer, Indústria i Energia assumian el 95% del segellat de l’abocador, mentre que el 5% restant serà per compte de l’Ajuntament, que, a més, haurà de redactar-ne el projecte i haurà de contractar les obres. L’Ajuntament, per tant, haurà d’anar bestraient les despeses que, després i mitjançant certificació d’obra, li seran reintegrades.
Joan Ferrer va manifestar que en el pressupost del 2008 no hi havia cap partida per aquest concepte, a la qual cosa Maria Orts li va respondre que en el present exercici només s’han de certificar 100.000 euros, que naturalment seran reintegrats per la Conselleria. Va insistir Ferrer que per adjudicar les obres hi hauria d’haver la partida corresponent, de 2.050.000 euros, i Orts, de la seva banda, va insistir que això no feia falta, a criteri d’Intervenció. I que si sí, i que si no, que si no hi ha informe escrit d’Intervenció, i que si la cosa no està clara, i que està més clar que l’aigua, i que sense informe no podem votar a favor. A més, va dir Joan Ferrer, s’hauria d’haver aconseguit un cost zero per a l’Ajuntament, que és la línia en què estava treballant l’anterior equip de govern, i en canvi ara això ens suposarà uns 300.000 euros de despesa. La regidora de Medi Ambient va demanar a Ferrer que li explicàs què havia fet, exactament, per aconseguir aquest cost zero per a l’Ajuntament, ja que l’única cosa que s’havia fet havia estat firmar un conveni amb la Direcció General d’Energia per fer un estudi de viabilitat, estudi que tampoc es va arribar a fer. I va insistir que ella mai havia promès un cost zero, i que tampoc ho podia fer el PP, perquè el projecte i la direcció d’obres no són subvencionables. Maria Orts, per fi, es va queixar que, després de la feina feta per trobar finançament, i haver-ho aconseguit, l’oposició en comptes de recolzar la iniciativa es dedicàs a fer oposició destructiva.
La intervenció de Mateu Melis va anar en la línia de desmarcar-se de la idea d’oposició com una idea unitària. Va dir que havia format part d’un equip de govern, del qual n’assumia encerts i errors, però que ara, a l’oposició, actuava de manera absolutament autònoma i que, per tant, no li agradava que la regidora, en parlar d’oposició destructiva ho fes sense matisos. I tan és així que en aquest punt pensava votar a favor. També va recordar que havia estat en la passada legislatura que s’havia creat el departament de Medi Ambient i se l’havia dotat de personal, cosa que permetia el seu ple funcionament actual. La votació, per tant, es va resoldre amb 11 vots a favor i 6 (PP) en contra.
PROJECTE DE CONDICIONAMENT D'ACCESSOS I REHABILITACIÓ DEL SISTEMA DUNAR DE CALA AGULLA
Nova intervenció de Maria Orts, en aquest cas no per a l’aprovació del projecte en qüestió, sinó simplement perquè l’Ajuntament acceptàs un tràmit previ, i és el de comprometre’s a fer-se càrrec del manteniment de les instal·lacions que el projecte posi en funcionament. A ningú li agrada haver de mantenir obres que no són de la seva propietat, va dir, però també va admetre que aquesta era una fórmula general en les realitzacions finançades per altres administracions dins el municipi.
Ferrer va lamentar que la regidora de Medi Ambient consideràs la del PP com una oposició destructiva, però va defensar el dret a fer el paper que li correspon en tant que oposició i a expressar-se en els termes que consideri oportuns, independentment de si això agrada més o menys a la regidora. Tot seguit, i després de manifestar-se a favor de la reneració de les dunes de l’Agulla (i de les de sa Mesquida), la deplorar que els 900.000 euros que el Ministeri de Medi Ambient havia previst en un primer projecte de 2003, s’havien quedat en 470.000 euros en un segon projecte de 2005, i això gairebé sota l’amenaça que s’acceptava la retallada o no hi hauria inversió de cap classe. Per tant, tot i considerar necessària la intervenció en el sistema dunar de l’Agulla, va manifestar que el seu grup s’abstendria ja que no podia acceptar aquesta imposició unilateral de Madrid. Pel que fa als costs de manteniment, va considerar normal que l’Ajutament se n’hagués de fer càrrec.
També Mateu Melis es va queixar de la retallada, però això no hauria de ser obstacle per votar a favor del conveni ja que considerava molt necessària aquesta actuació.
La regidora va explicar que també l’actual equip de govern havia platejat a la Demarcació de Costes que es respectàs el conveni de 2003, però que la resposta havia estat que Costes no podia actuar fora del domini públic (cosa contemplada en aquell primer projecte), i que per tant, no s’hi podia fer res. També va voler donar la bona notícia que era a punt conèixer-se la plica guanyadora de la regeneració de sa Mesquida i que, per tant, aquesta també era imminent. En ambdós casos, va dir, es va per davant dels terminis prevists. Finalment, va explicar que, donat que Costes no pot actuar fora del domini públic, que es tenia una cita concertada amb la Direcció General de Biodiversitat per tal que aquesta assumesqui les actuacions que s’hagin de fer en terrenys privats.
I, per tant, la votació donà el resultat anunciat: 11 vots a favor i 6 en contra (PP).
Celebració Setmana Europea de la Mobilitat 2008
En aquest cas va ser el regidor Climent Crespo l’encarregat d’informar de la petició formulada per la Conselleria de Mobilitat perquè l’Ajuntament s’adheresqui a la Setmana Europea de Mobilitat, que se celebrarà en el mes de Setembre.
No hi hagué debat, i sí l’aprovació de la proposta per unanimitat.
APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ORDENANÇA REGULADORA DE L'IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS, INSTAL·LACIONS I OBRES
El pas, altra vegada, d’aquesta ordenança pel Ple, segons va explicar el regidor d’Hisenda, Sebastià Sureda, obeïa a les al·legacions presentades per la CAEB (Confederació d’Associacions Empresarials de Balears). Del que es tractava era, doncs, de l’aprovació definitiva de l’ordenança, admetent o desestimant tals al·legacions, a fi que es pugui publicar finalment en el BOIB.
Joan Ferrer, a més d’adherir-se a les al·legacions de la CAEB, va aprofitar per recordar el seu rebuig frontal a l’augment d’aquest impost, per les raons que ja va exposar quan va passar per un Ple anterior per a la seva aprovació: inoportunitat manifesta en les actuals circumstàncies de recessió econòmica. Va dir que segurament es confiava augmentar els ingressos municipals, però que també es podia aconseguir l’efecte contrari: contribuir a retreure l’activitat econòmica.
Igualment Mateu Melis s’hi va referir com a una passa enrere, ja que aquest impost repercuteix directament en el preu final de l’habitatge, quan s’hauria de fer tot el contrari: incentivar fiscalment les empreses, per tal d’animar l’economia.
Sebastià Sureda va insistir, de la seva banda, en els arguments que havia defensat en el seu dia: la necessitat d’adaptar aquest impost a la mitjana, ja que fins ara havia estat en e furgó de coa. Va argumentar que en èpoques de bonança econòmica no s’havia recaptat el que s’havia de recaptar, i que ara l’actual equip de govern es veia obligat a fer-ho enmig d’una situació molt més difícil. Però, també va recordar, no ens queda més remei si és que volem donar als nostres ciutadans els serveis que ens exigeixen.
L’ordenança va quedar ratificada, doncs, amb els 10 vots de l’equip de govern, davant els 7 vots negatius de l’oposició.
APROVACIÓ PRÉSTEC PER AL FINANÇAMENT DE LES INVERSIONS DE 2008
Segona intervenció de Sebastià Sureda, aquesta vegada per a sotmetre a l’aprovació de Ple de la subscripció d’un préstec de 5.500.000 euros amb el Banc de Crèdit Local (BBVA), La Caixa i Sa Nostra, per a les inversions previstes en el 2008. No oblidem que aquestes inversions i la necessitat de formalitzar el seu finançament mitjançant un crèdit, ja s’havien aprovat, i que en aquest Ple Extraordinari es tractava de concretar aquesta operació, tenint en compte a més que amb aquest endeutament se supera el 10% dels recursos ordinaris.
El protaveu del PP va esmentar que es duia a Ple un préstec sobre el qual ja s’havia pronunciat en contra, que es tractava d’una operació feta a la correguda –sense discutir-ne la legalitat–, que era un préstec d’alt risc i amb uns interessos cars, que s’hipotecava el futur de l’Ajuntament, que bona part de les obres que s’hi farien estarien amortitzades abans que ho estigués el préstec (d’aquí a 15 anys), i va posar com exemple la gespa del camp de futbol, cotxes, mobiliari, etc. Es va referir igualment a la necessitat, al seu parer, de comptar amb l’autorització no ja del Consell de Mallorca, sinó de les autoritats monetàries de l’Estat. Joan Ferrer va mostrar la seva preocupació per l’augment desmesurat de la despesa corrent, cosa que faria gairebé impossible quadrar els pressuposts en futurs exercicis, a no ser que s’opti per ofegar la petita i mitjana empresa a força d’augment d’imposts. Finalment, es va queixar de la manca de priorització de les inversions que es fan.
De la seva banda, el representant d’Es Grup es va reafirmar en el que havia dit en el Ple en què s’aprovaren els pressuposts d’aquest any, i va insistir que aquest crèdit no atén les necessitats més urgents del municipi. Es va queixar que no s’hagués pres en consideració cap de les seves propostes, i com Joan Ferrer va mostrar la seva preocupació per ritme a què augmenta la despesa corrent, en moments en què s’hauria d’optar precisament per l’estalvi. Per bé que va avançar que no se l’escoltaria, va demanar que la formañització d’aquest préstec es deixàs damunt la taula, per a la seva anàlisi a fons.
El regidor d’Hisenda va dir que li agradaria haver-se trobat projectes realitzats o com a mínim enllestits per a la seva realització. Va recordar que el nostre és un municipi turístic, que viu de la seva imatge, i que aquesta s’ha de cuidar. ”Com a zona turística, hem perdut competitivitat, i això és molt delicat”, afirmà. També va expressar que Capdepera tenia una capacitat d’endeutament que
s’havia d’aprofitar, precisament en temps de poca inversió privada, per a dinamitzar l’economia. Així mateix es va referir a algunes inversions de caràcter obligatori (escoleta municipal, normes subsidiàries, dotació de serveis a determinades zones...) Finalment va dir que, tot i reconèixer la importància de l’endeutament, confiava que serviria per a generar bones perspectives econòmiques i de negoci per a la nostra zona. Es va queixar que Mateu Melis insistís en discriminar les inversions de l’Ajuntament per zones, quan l’equip de govern el que procura és tenir una visió de conjunt, i que aquest discurs era molt perillós. Va retreure a l’oposició que en temps de bonança econòmica i estant en el govern, no s’hagués envestit la imprescindible dotació de serveis a zones determinades, i ara s’havia de fer enmig de les dificultats econòmiques que es viuen. Va defensar els projectes del seu equip, perquè eren necessàries, i que aquesta necessitat era l’argument principal, i que confiava que cap als mesos d’octubre-novembre comencin les primeres execucions d’obra.
Encara hi hagué torns de contrarèplica dels membres de l’oposició, que varen insistir en arguments semblants als que ja havien exposat.
Ja podeu suposar que la proposta s’aprovà, una vegada més, amb els 10 vots de l’equip de govern i amb el rebuig dels 7 vots de l’oposició.
CESSIÓ PARCEL·LA CALA MESQUIDA
Segons va explicar Maria Orts, i davant el fet que a sa Mesquida només hi ha una estació que només fa depuració secundària i que és de gestió privada, del que es tracta és de cedir un terreny per a la construcció d’una estació d’impulsió a la depuradora de Capdepera, sense que això hagi de suposar cap cost per a l’Ajuntament. No ho acabàrem d’entendre, però ens sembla que qui cedeix la parcel·la no és l’Ajuntament sinó el seu propietari privat, i, en tot cas, aquí es produïren dues espurnes d’irònics retrets mutus entre la regidora de Medi Ambient i el representant del PP, que no anaren a més.
I no tan sols no anaren a més, sinó que es va aprovar aquest punt per unanimitat.
MODIFICACIÓ PLANTILLA DE PERSONAL I APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ 7/2008 DE SUPLEMENT DE CRÈDIT FINANÇAT AMB LA CAIXA
La modificació és de llocs de feina, de manera que es prescindeix d’una plaça de psicòleg i se’n crea una d’ordenança, d’acord, segons va dir la regidora Virginia Urdangarín, a necessitats del servei, i sense que això suposi cap canvi de dotació econòmica. Segons Maribel Vives (PP), el psicòleg havia estat una petició dels col·legis (per a atendre problemes escolars), i no per a serveis socials generals. Joan Ferrer va manifestar el seu desacord amb l’eliminació de la plaça de psicòleg per posar un ordenança. Urdangarín va prometre que la plaça de psicòleg tornarà a partir de gener de 2009. La regidora d’Esports, Pilar Gasull, va llançar un cable a la seva companya de govern, al·legant que, davant una sèrie de desperfectes que es venien produint tant a la zona esportiva com a l’escolar, la necessitat d’un ordenança semblava ara mateix imprescindible. Bé, el fet és que un punt que semblava gairebé anecdòtic va servir per a embrancar-se en una discussió que, així, vista des de fora, va semblar bizantina.
Punt aprovat amb 10 vots favorables, els 6 negatius del PP, i l’abstenció d’Es Grup.
CESSIÓ TERRENYS SITUATS AL COSTAT DEL CARRER SA TEULERA
Explicà, Sebastià Sureda, que es tractava d’una petició dels veïns de les vivendes de l’Ibavi, de Son Poca Palla, per la qual demanaven que l’Ajuntament es fes càrrec d’un romanent de terreny, que havia quedat com a conseqüència de la urbanització de la zona. És a dir, es tracta d’una cessió a l’Ajuntament, previ aprovació pel Ple.
CONTRACTACIÓ SERVEI DE RECOLLIDA I TRANSPORT DELS RESIDUS SÒLIDS URBANS I GESTIÓ DE LA DEIXALLERIA AL TERME MUNICIPAL DE CAPDEPERA
Per boca de la regidora de Medi Ambient, Maria Orts, vàrem poder saber que, a proposta de la taula de contractació, i previ informe de la tècnica de Medi Ambient, l’empresa millor valorada per a l’adjudicació del servei de recollida i tractament dels residus sòlis del municipi de Capdepera és la UTE formada per Melchor Mascaró i Net i Fresc. La proposta d’adjudicació també va passar per comissió informativa, on es va explicar als membres de l’oposició. Per tant, a la sessió extraordinària, es tractava simplement de recollir la preceptiva autorització del Ple de l’Ajuntament.
Joan Ferrer (PP), tot i donar per bona l’adjudicació, va manifestar l’oposició del seu partit a aquest plec de condicions, que “no crec que pugui funcionar”, segons va dir. Era l’oposició que ja havia manifestat oportunament quan es va discutir precisament el plec de condicions.
Mateu Melis (Es Grup), va explicar que ell sí que creu en els informes del tècnics, quan estava a l’equip de govern i ara que es troba a l’oposició. No com alguns regidors de l’equip de govern actual, que quan estaven a l’oposició criticaven les decisions dels tècnics, va dir. D’altra banda, va recordar que en el seu dia també s’havia oposat a la plica perquè considerava que l’augment de 600.000 euros sobre l’anterior era excessiva i que generaria un augment dels impostos. Per tant, estant d’acord amb l’adjudicació però no amb els termes del contracte, va dir que s’abstendria.
I dit i fet, tothom va complir amb el seu paper i la cosa quedà així: Vots a favor, 10; vots en contra, 6 (PP); abstencions, 1 (Es Grup).
CONVENI AMB L'ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS PER A L'ADEQUACIÓ, SEGELLAMENT I REGENERACIÓ AMBIENTAL DE L'ABOCADOR DE "SON BARBASSA"
De nou Maria Orts va ser l’encarregada d’informar aquest punt que, com va recordar, també havia passat per comissió informativa. Aquest és un conveni que, segons va dir la regidora, suposa que la Unió Europea i la Conselleria de Comer, Indústria i Energia assumian el 95% del segellat de l’abocador, mentre que el 5% restant serà per compte de l’Ajuntament, que, a més, haurà de redactar-ne el projecte i haurà de contractar les obres. L’Ajuntament, per tant, haurà d’anar bestraient les despeses que, després i mitjançant certificació d’obra, li seran reintegrades.
Joan Ferrer va manifestar que en el pressupost del 2008 no hi havia cap partida per aquest concepte, a la qual cosa Maria Orts li va respondre que en el present exercici només s’han de certificar 100.000 euros, que naturalment seran reintegrats per la Conselleria. Va insistir Ferrer que per adjudicar les obres hi hauria d’haver la partida corresponent, de 2.050.000 euros, i Orts, de la seva banda, va insistir que això no feia falta, a criteri d’Intervenció. I que si sí, i que si no, que si no hi ha informe escrit d’Intervenció, i que si la cosa no està clara, i que està més clar que l’aigua, i que sense informe no podem votar a favor. A més, va dir Joan Ferrer, s’hauria d’haver aconseguit un cost zero per a l’Ajuntament, que és la línia en què estava treballant l’anterior equip de govern, i en canvi ara això ens suposarà uns 300.000 euros de despesa. La regidora de Medi Ambient va demanar a Ferrer que li explicàs què havia fet, exactament, per aconseguir aquest cost zero per a l’Ajuntament, ja que l’única cosa que s’havia fet havia estat firmar un conveni amb la Direcció General d’Energia per fer un estudi de viabilitat, estudi que tampoc es va arribar a fer. I va insistir que ella mai havia promès un cost zero, i que tampoc ho podia fer el PP, perquè el projecte i la direcció d’obres no són subvencionables. Maria Orts, per fi, es va queixar que, després de la feina feta per trobar finançament, i haver-ho aconseguit, l’oposició en comptes de recolzar la iniciativa es dedicàs a fer oposició destructiva.
La intervenció de Mateu Melis va anar en la línia de desmarcar-se de la idea d’oposició com una idea unitària. Va dir que havia format part d’un equip de govern, del qual n’assumia encerts i errors, però que ara, a l’oposició, actuava de manera absolutament autònoma i que, per tant, no li agradava que la regidora, en parlar d’oposició destructiva ho fes sense matisos. I tan és així que en aquest punt pensava votar a favor. També va recordar que havia estat en la passada legislatura que s’havia creat el departament de Medi Ambient i se l’havia dotat de personal, cosa que permetia el seu ple funcionament actual. La votació, per tant, es va resoldre amb 11 vots a favor i 6 (PP) en contra.
PROJECTE DE CONDICIONAMENT D'ACCESSOS I REHABILITACIÓ DEL SISTEMA DUNAR DE CALA AGULLA
Nova intervenció de Maria Orts, en aquest cas no per a l’aprovació del projecte en qüestió, sinó simplement perquè l’Ajuntament acceptàs un tràmit previ, i és el de comprometre’s a fer-se càrrec del manteniment de les instal·lacions que el projecte posi en funcionament. A ningú li agrada haver de mantenir obres que no són de la seva propietat, va dir, però també va admetre que aquesta era una fórmula general en les realitzacions finançades per altres administracions dins el municipi.
Ferrer va lamentar que la regidora de Medi Ambient consideràs la del PP com una oposició destructiva, però va defensar el dret a fer el paper que li correspon en tant que oposició i a expressar-se en els termes que consideri oportuns, independentment de si això agrada més o menys a la regidora. Tot seguit, i després de manifestar-se a favor de la reneració de les dunes de l’Agulla (i de les de sa Mesquida), la deplorar que els 900.000 euros que el Ministeri de Medi Ambient havia previst en un primer projecte de 2003, s’havien quedat en 470.000 euros en un segon projecte de 2005, i això gairebé sota l’amenaça que s’acceptava la retallada o no hi hauria inversió de cap classe. Per tant, tot i considerar necessària la intervenció en el sistema dunar de l’Agulla, va manifestar que el seu grup s’abstendria ja que no podia acceptar aquesta imposició unilateral de Madrid. Pel que fa als costs de manteniment, va considerar normal que l’Ajutament se n’hagués de fer càrrec.
També Mateu Melis es va queixar de la retallada, però això no hauria de ser obstacle per votar a favor del conveni ja que considerava molt necessària aquesta actuació.
La regidora va explicar que també l’actual equip de govern havia platejat a la Demarcació de Costes que es respectàs el conveni de 2003, però que la resposta havia estat que Costes no podia actuar fora del domini públic (cosa contemplada en aquell primer projecte), i que per tant, no s’hi podia fer res. També va voler donar la bona notícia que era a punt conèixer-se la plica guanyadora de la regeneració de sa Mesquida i que, per tant, aquesta també era imminent. En ambdós casos, va dir, es va per davant dels terminis prevists. Finalment, va explicar que, donat que Costes no pot actuar fora del domini públic, que es tenia una cita concertada amb la Direcció General de Biodiversitat per tal que aquesta assumesqui les actuacions que s’hagin de fer en terrenys privats.
I, per tant, la votació donà el resultat anunciat: 11 vots a favor i 6 en contra (PP).
Celebració Setmana Europea de la Mobilitat 2008
En aquest cas va ser el regidor Climent Crespo l’encarregat d’informar de la petició formulada per la Conselleria de Mobilitat perquè l’Ajuntament s’adheresqui a la Setmana Europea de Mobilitat, que se celebrarà en el mes de Setembre.
No hi hagué debat, i sí l’aprovació de la proposta per unanimitat.
APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ORDENANÇA REGULADORA DE L'IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS, INSTAL·LACIONS I OBRES
El pas, altra vegada, d’aquesta ordenança pel Ple, segons va explicar el regidor d’Hisenda, Sebastià Sureda, obeïa a les al·legacions presentades per la CAEB (Confederació d’Associacions Empresarials de Balears). Del que es tractava era, doncs, de l’aprovació definitiva de l’ordenança, admetent o desestimant tals al·legacions, a fi que es pugui publicar finalment en el BOIB.
Joan Ferrer, a més d’adherir-se a les al·legacions de la CAEB, va aprofitar per recordar el seu rebuig frontal a l’augment d’aquest impost, per les raons que ja va exposar quan va passar per un Ple anterior per a la seva aprovació: inoportunitat manifesta en les actuals circumstàncies de recessió econòmica. Va dir que segurament es confiava augmentar els ingressos municipals, però que també es podia aconseguir l’efecte contrari: contribuir a retreure l’activitat econòmica.
Igualment Mateu Melis s’hi va referir com a una passa enrere, ja que aquest impost repercuteix directament en el preu final de l’habitatge, quan s’hauria de fer tot el contrari: incentivar fiscalment les empreses, per tal d’animar l’economia.
Sebastià Sureda va insistir, de la seva banda, en els arguments que havia defensat en el seu dia: la necessitat d’adaptar aquest impost a la mitjana, ja que fins ara havia estat en e furgó de coa. Va argumentar que en èpoques de bonança econòmica no s’havia recaptat el que s’havia de recaptar, i que ara l’actual equip de govern es veia obligat a fer-ho enmig d’una situació molt més difícil. Però, també va recordar, no ens queda més remei si és que volem donar als nostres ciutadans els serveis que ens exigeixen.
L’ordenança va quedar ratificada, doncs, amb els 10 vots de l’equip de govern, davant els 7 vots negatius de l’oposició.
APROVACIÓ PRÉSTEC PER AL FINANÇAMENT DE LES INVERSIONS DE 2008
Segona intervenció de Sebastià Sureda, aquesta vegada per a sotmetre a l’aprovació de Ple de la subscripció d’un préstec de 5.500.000 euros amb el Banc de Crèdit Local (BBVA), La Caixa i Sa Nostra, per a les inversions previstes en el 2008. No oblidem que aquestes inversions i la necessitat de formalitzar el seu finançament mitjançant un crèdit, ja s’havien aprovat, i que en aquest Ple Extraordinari es tractava de concretar aquesta operació, tenint en compte a més que amb aquest endeutament se supera el 10% dels recursos ordinaris.
El protaveu del PP va esmentar que es duia a Ple un préstec sobre el qual ja s’havia pronunciat en contra, que es tractava d’una operació feta a la correguda –sense discutir-ne la legalitat–, que era un préstec d’alt risc i amb uns interessos cars, que s’hipotecava el futur de l’Ajuntament, que bona part de les obres que s’hi farien estarien amortitzades abans que ho estigués el préstec (d’aquí a 15 anys), i va posar com exemple la gespa del camp de futbol, cotxes, mobiliari, etc. Es va referir igualment a la necessitat, al seu parer, de comptar amb l’autorització no ja del Consell de Mallorca, sinó de les autoritats monetàries de l’Estat. Joan Ferrer va mostrar la seva preocupació per l’augment desmesurat de la despesa corrent, cosa que faria gairebé impossible quadrar els pressuposts en futurs exercicis, a no ser que s’opti per ofegar la petita i mitjana empresa a força d’augment d’imposts. Finalment, es va queixar de la manca de priorització de les inversions que es fan.
De la seva banda, el representant d’Es Grup es va reafirmar en el que havia dit en el Ple en què s’aprovaren els pressuposts d’aquest any, i va insistir que aquest crèdit no atén les necessitats més urgents del municipi. Es va queixar que no s’hagués pres en consideració cap de les seves propostes, i com Joan Ferrer va mostrar la seva preocupació per ritme a què augmenta la despesa corrent, en moments en què s’hauria d’optar precisament per l’estalvi. Per bé que va avançar que no se l’escoltaria, va demanar que la formañització d’aquest préstec es deixàs damunt la taula, per a la seva anàlisi a fons.
El regidor d’Hisenda va dir que li agradaria haver-se trobat projectes realitzats o com a mínim enllestits per a la seva realització. Va recordar que el nostre és un municipi turístic, que viu de la seva imatge, i que aquesta s’ha de cuidar. ”Com a zona turística, hem perdut competitivitat, i això és molt delicat”, afirmà. També va expressar que Capdepera tenia una capacitat d’endeutament que
s’havia d’aprofitar, precisament en temps de poca inversió privada, per a dinamitzar l’economia. Així mateix es va referir a algunes inversions de caràcter obligatori (escoleta municipal, normes subsidiàries, dotació de serveis a determinades zones...) Finalment va dir que, tot i reconèixer la importància de l’endeutament, confiava que serviria per a generar bones perspectives econòmiques i de negoci per a la nostra zona. Es va queixar que Mateu Melis insistís en discriminar les inversions de l’Ajuntament per zones, quan l’equip de govern el que procura és tenir una visió de conjunt, i que aquest discurs era molt perillós. Va retreure a l’oposició que en temps de bonança econòmica i estant en el govern, no s’hagués envestit la imprescindible dotació de serveis a zones determinades, i ara s’havia de fer enmig de les dificultats econòmiques que es viuen. Va defensar els projectes del seu equip, perquè eren necessàries, i que aquesta necessitat era l’argument principal, i que confiava que cap als mesos d’octubre-novembre comencin les primeres execucions d’obra. Encara hi hagué torns de contrarèplica dels membres de l’oposició, que varen insistir en arguments semblants als que ja havien exposat.
Ja podeu suposar que la proposta s’aprovà, una vegada més, amb els 10 vots de l’equip de govern i amb el rebuig dels 7 vots de l’oposició.
CESSIÓ PARCEL·LA CALA MESQUIDA
Segons va explicar Maria Orts, i davant el fet que a sa Mesquida només hi ha una estació que només fa depuració secundària i que és de gestió privada, del que es tracta és de cedir un terreny per a la construcció d’una estació d’impulsió a la depuradora de Capdepera, sense que això hagi de suposar cap cost per a l’Ajuntament. No ho acabàrem d’entendre, però ens sembla que qui cedeix la parcel·la no és l’Ajuntament sinó el seu propietari privat, i, en tot cas, aquí es produïren dues espurnes d’irònics retrets mutus entre la regidora de Medi Ambient i el representant del PP, que no anaren a més.
I no tan sols no anaren a més, sinó que es va aprovar aquest punt per unanimitat.
MODIFICACIÓ PLANTILLA DE PERSONAL I APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ 7/2008 DE SUPLEMENT DE CRÈDIT FINANÇAT AMB LA CAIXA
La modificació és de llocs de feina, de manera que es prescindeix d’una plaça de psicòleg i se’n crea una d’ordenança, d’acord, segons va dir la regidora Virginia Urdangarín, a necessitats del servei, i sense que això suposi cap canvi de dotació econòmica. Segons Maribel Vives (PP), el psicòleg havia estat una petició dels col·legis (per a atendre problemes escolars), i no per a serveis socials generals. Joan Ferrer va manifestar el seu desacord amb l’eliminació de la plaça de psicòleg per posar un ordenança. Urdangarín va prometre que la plaça de psicòleg tornarà a partir de gener de 2009. La regidora d’Esports, Pilar Gasull, va llançar un cable a la seva companya de govern, al·legant que, davant una sèrie de desperfectes que es venien produint tant a la zona esportiva com a l’escolar, la necessitat d’un ordenança semblava ara mateix imprescindible. Bé, el fet és que un punt que semblava gairebé anecdòtic va servir per a embrancar-se en una discussió que, així, vista des de fora, va semblar bizantina.
Punt aprovat amb 10 vots favorables, els 6 negatius del PP, i l’abstenció d’Es Grup.
CESSIÓ TERRENYS SITUATS AL COSTAT DEL CARRER SA TEULERA
Explicà, Sebastià Sureda, que es tractava d’una petició dels veïns de les vivendes de l’Ibavi, de Son Poca Palla, per la qual demanaven que l’Ajuntament es fes càrrec d’un romanent de terreny, que havia quedat com a conseqüència de la urbanització de la zona. És a dir, es tracta d’una cessió a l’Ajuntament, previ aprovació pel Ple.
Evidentment, el punt quedà aprovat per unanimitat.
I com que no hi havia més assumptes a l'ordre del dia, i s'havia fet hora d'anar a dinar, el batle aixecà la sessió.
