Dia 25 de novembre s’ha celebrat una concentració contra la violència vers les dones a la plaça de L’Orient, organitzada pel col·lectiu de dones Esperit feminista. El col·lectiu  ha fet la convocatòria, ha elaborat una pancarta reivindicativa i ha preparat un mural amb la llista de totes les víctimes de violència de gènere.

S’han reunit més d’un centenar de persones,  que han fet un minut de silenci i han escoltat el manifest proposat pel Moviment Feminista de Mallorca.

Aquesta concentració és una activitat més de sensibilització i visualització, que s’afegeix a les activitats fetes a les escoles, l’IES i l’Ajuntament.

Aquest és el manifest llegit:

MANIFEST 25 N 2018

 Avui, 25 de novembre, Dia Internacional per a L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. Hem de continuar parlant, malauradament, que ens segueixen assassinant, colpejant, violant, maltractant, explotant i seguim sent agredides sexualment, a més de patir violència psicològica, domèstica, laboral i, un tipus de violència concreta que cal esmentar i que persegueix majoritàriament al col·lectiu musulmà femení, la violència mediàtica.

Durant aquest any 2018, fins al 21 de novembre, segons el Ministeri de la Presidència,  Relacions amb les Corts i Igualtat, s’han comptabilitzat 44 dones assassinades i 8 nines i 2 nins. Però si comptabilitzam i visibilitzam les dones mortes a mans d'un familiar proper, per l’exparella, prostitutes assassinades, morts violentes de dones majors, que encara no han estat qualificades per falta d'informació, etc., no estaríem parlant de 44 dones i nines i nins assassinats per violència masclista, sinó de 90, com recull la web feminicidio.net, i que, oficialment, anomenen “muertes colaterales” i que nosaltres més pròpiament anomenam assassinats colaterals. Però encara més terrorífica és la xifra de dones assassinades a mans de les seves parelles, des de l’any 2013 fins a l’actualitat, 973 dones i 27 nines i nins assassinats. No són xifres representatives de casos aïllats, sinó que mostren que vivim en una societat heteropatriarcal que tolera la violència masclista.

L’agressió física i l’assassinat són tan sols l’expressió més brutal d’una problemàtica estructural de dimensions colossals que té el seu origen en el sistema patriarcal. No podem viure en una societat que normalitza aquesta xacra, sense que n’hi hagi cap mostra de rebuig.

A més no ens hem d’oblidar que a Balears som la Comunitat Autònoma amb més denúncies contra la violència de gènere. L’any 2017, va incrementar el nombre de denúncies, segons la memòria del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), es va donar un increment d’un 2,5% dels casos respecte de l’any anterior. La nostra Comunitat va ser capdavantera en denúncies, amb 7.974 denúncies als tres jutjats de les Balears (6.862 als dos de Palma i 4.422 al d’Eivissa).

D’altra banda, a l’Estat Espanyol, no existeix cap estudi estadístic que registri les xifres reals d'agressions sexuals, sinó només les denúncies. Tampoc existeix una cultura arrelada de denúncia i rebuig cap a la violència sexual. L’Estat té com assignatura pendent l'elaboració d'un macroestudi específic sobre les violències sexuals que ens ofereixi una radiografia profunda i detallada dels problemes, dilemes i desafiaments als quals ens enfrontam en el moment d'abordar aquest tema. També denunciam l’absència d'indicadors que mesurin totes les formes de violència sexual.

És necessària, i urgent, la implantació de la perspectiva feminista en l'elaboració d'estadístiques. En el moment de cercar dades, no hi ha manera de conèixer ni aproximar-se a les dades oficials sobre agressions sexuals múltiples a Espanya.

Des del Moviment Feminista de Mallorca, estam cansades i fartes de veure com la violència masclista es sustenta en el silenci, la desídia i la passivitat d'aquesta societat, de l'Estat i de gran part de les institucions públiques. Hem de començar a qüestionar una societat que des de fa segles accepta, fins i tot entre les persones més joves, que les dones som un objecte de possessió de les nostres parelles. MILERS DE DONES NECESSITEN LA NOSTRA AJUDA, A QUÈ ESTAM ESPERANT????

La violència masclista és la conseqüència de la desigualtat estructural i de la falta de reconeixement cap a nosaltres, les dones. La defensa de la igualtat real i efectiva i l'eradicació de la violència de gènere han de convertir-se en una prioritat, i així ho hem exposat davant les institucions i la societat civil, moltes vegades. Per responsabilitat i per la gravetat d’aquesta realitat que, dia a dia, sofreixen milers de dones i els seus fills i filles menors, que viuen sota aquesta violència i que també són assassinats per infligir el major dany possible a les seves mares.

Què hem de fer davant les xifres de dones i nins i nines assassinades?

Continuar lluitant unides per defensar els nostres drets. Tenim múltiples identitats i la nostra arma és la unió, la sororitat.

Rebutjar i lluitar contra qualsevol tipus de violència, i per això exigim que el Pacte d’Estat contra les Violències Masclistes, sorgit de la mobilització feminista , i que amb el nou govern a nivell estatal, exigim el acompliment en totes i cadascuna de les seves mesures, per tots i cadascun dels poders i administracions implicades, per tal que sigui una realitat ja!!!

Rebutjar i lluitar contra la LGTBIfòbia. Denunciant el bullying, l’assetjament, i les violències

homo/transfòbiques. No podem acceptar una societat basada en l’opressió heteronormativa que vulnera la dignitat humana i la seva diversitat.

Lluitar contra la discriminació i el càstig afegit a les dones migrades , i les agressions que

pateixen aquests col·lectius, sense importar el color ni el lloc de procedència.

Lluitar contra la islamofòbia de gènere en tots els àmbits, no permetre que s’instrumentalitzi el discurs per fomentar l’odi cap a elles, tampoc es pot permetre el masclisme, el racisme,la xenofòbia..

Donar veu a les dones musulmanes, amb la finalitat d’acabar amb els prejudicis i la discriminació.

Cal esmentar que al 2017, la Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia va recollir 546 incidents islamfòbics i que el 21% d’aquests han estat actes contra dones.

S’ha d’acabar el continu el discurs d’odi per part de polítics, des de l’ extrema dreta, creixent al mateix temps de manera incontrolada el “ciberodi”.

Lluitar contra la pressió estètica i la cosificació sexual que patim les dones.

Exigir formació especifica per als jutges i jutgesses. NO MÉS JUTGES MASCLISTES. No volem més abusos judicials davant violacions. És URGENT una revisió dels protocols de qualificació de risc quan una dona realitza una denúncia No podem respectar una justícia que condemna les dones, absol els maltractadors, revictimitza les dones que denuncien i arresta les persones que les defensen.

Exigir als Partits Polítics que es comprometin a aconseguir unes mesures reals de protecció cap a les dones i els nins i nines maltractats.

Implantar la coeducació a tots els centres. Més educació afectiva i sexual des d’una edat primerenca.

Exigir canvis del Codi Penal perquè no tornin a produir-se casos com el de “la Manada”.

PROU VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL!

Exigir PROTECCIÓ i SEGURETAT EFECTIVA per a les dones que denuncien.

Exigir un augment efectiu del pressupost públic, per a posar en marxa les mesures de les lleis estatals i autonòmiques adreçades a combatre les violències masclistes.

Rebutjam i denunciam l’assetjament sexual i per raó de sexe a l'àmbit laboral.

Ha arribat l’hora de redefinir què entenem per bona vida, una vida sense violència ,sense agressions sexuals ni dintre o fora de la feina ni als lloc d’oci. I que sigui el centre de l’economia i la política. Una vida que valgui la pena ser viscuda!

NI UNA DONA ASSASSINADA MÉS! VIVES ENS VOLEM!!!!