Jaume Fuster, escriptor, amic i ànima de Cap Vermell, presentà el seu llibre “El vent de les paraules”, en què recull un conjunt de poemes escrits  en els darrers deu anys. Amb una acurada edició de l’editorial Setzevents, i patrocinat per l’Associació Cap Vermell i l’Ajuntament de Capdepera, el llibre s’organitza en tres parts: Remor de tu, 16 poemes d’intenció amorosa;  Remor de mar,  24 poemes al voltant de la terra, la llengua i l’identitat;  i el tercer, Remor de mots, més intimista, sobre la mateixa creació literària i les contradiccions que ens planteja l'existència.
   La presentació del llibre resultà un acte molt bell. Bell per les paraules que s'hi digueren. Bell, pel lloc que ens acollia. Bell, per la gent que omplí el racó de les àncores del passeig de Cala Gat.
    Carme Mut presentà, de forma impecable,  l'acte ( molt bé, Carme!) i a cada un dels participants. El primer a parlar va ser el també poeta Miquel Mestre, qui comentà l’obra de Jaume a través de la seva relació personal i de cites literàries. Miquel aconseguí emocionar l’auditori amb un discurs d'un altíssim nivell en la forma i en el fons. 

"La bona poesia participa de Déu, de la matemàtica i de la música i no n'és una excepció la poesia de Jaume Fuster. La paraula Déu guaita adesiara en aquest vent de les paraules. [...] La matemàtica pura hi és present en el ritme intern de gaire bé tots els poemes, sobretot els sonets. Una música més profunda que el mateix silenci amara tot el poemari..."

           


    Jaume Fuster pujà per a donar les gràcies a tots els que l’han ajudat a dur  a bon port l’edició del llibre, i per a dedicar-lo als presents. L’abast de la seva poesia, va dir, no pretén anar més enllà dels qui, amb la seva presència, varen comparèixer i dels amics que decideixin llegir la seva obra.

"Aquest és un llibre que va néixer com a recollida del material que el riu dels anys ha dipositat a la platja d'aquests fulls que avui arriben a les vostres mans"

           

     El batle de Capdepera, Tomeu Alzina, dirigí unes paraules al públic, tot elogiant l’obra de Jaume Fuster i l’organització de l’acte.

           

    La segona part  de l’acte va consistir en una lectura, per part de Toni Perelló i Toti Fuster, d'alguns poemes del llibre, alhora que Manuel Muntaner i Marisa Rojas interpretaren algunes cançons, les lletres de les quals són també poemes d’en Jaume. Manuel Muntaner manifestà la seva intenció de composar un disc amb lletres del mateix autor, mostra del qual seria la bella cançó “Si de cas me morís”.

           

    Per acabar la  vetllada, Maria Antònia Nadal, la dona d’en Jaume (a qui està dedicat el llibre), tingué una emotiva intervenció en què comentà les múltiples activitats del seu espòs. Va acabar amb una frase plena d’ironia i humor:  “...Ara només li faltava el Cap Vermell digital".

           

   Després de l’acte pròpiament dit, Pep Fuster preparà aigua de valència per a tots els assistents. Molt celebrada, per cert.
   En definitiva un acte molt concorregut, ple de paraules, belles paraules, i de bona música, en un ambient molt agradós i un marc nou, descobert per a l'ocasió i, sobretot, immillorable. 

   Gràcies Jaume, per les teves poesies.

(*) Qui no pogué assistir podrà veure els fragments més importants de les intervencions en video a aquestes mateixes pàgines.