Dissabte dia 23 a la nit, l'exterior del centre Cap Vermell va ser l'escenari ideal perquè el Festival a les Arts al carrer acollís una vegada més els espectacles pertanyents a la dansa, la música i la poesia. La cultura va ser la protagonista, juntament amb uns espectadors entregats, que saberen participar amb voluntat i civisme en tots els esdeveniments de la nit. 

  Primerament, el mercat nocturn presentà pintures d'artistes plàstics de la vila i fora  (Conrado,Toni Adrover, Paquita Rosello, Miquel Flaquer, Samuel, Asis, Pau Arévalo, Luis González, Matt Patricis, Jose Martinez Conrado, Tomeu Moll, Maribel Picó i Joan Serra) . També hi hagué l'espectacle de la companyia Malícia i  la de dansa vertical, això és amb cordes, des de la façana del Centre Cap Vermell, amb dues dansaires (una d'elles ja ens havia visitat amb l'espectacle Ratataplam, a més de ballar al ritme de les paraules de Bartomeu Rosselló-Pòrcel), corregueren d'una banda a l'altra, mentre feien jutipiris o cucaveles, sota la mirada atenta dels espectadors i de l'escultura asseguda a dalt de la façana, en una història on el fil conductor semblava ser l'automatització de l'ésser humà, la pèrdua de personalitat, obligada per l'altre dansaire, en una lluita contra la mecanització de la vida humana, acompanyats d'un senzill atrezzo, amb un bombí i unes cordes; la nit avançava i els curiosos es passejaven a la vora dels diferents productes del mercat: escultures, quadres, fins i tot hi havia una reproducció en maqueta del castell de Capdepera.








  Després, els poetes realitzaren una exhibició de l'SLAM POETRY, en un intent de portar la poesia al carrer, l'art es va convertir en concurs en un intent de demostrar qui era el millor rapsoda, però abans els deïdors assajaven mentre recitaven els seus texts a la vora del centre, entre pins i terra. La màgia del moment va arribar quan el públic va votar amb tres cartolines, una de verda, una altra de groga i la tercera blanca, qui era el millor. Els espectadors estaven disposats en unes quantes taules llargueres on soparen i veieren tots els espectacles. El bon ambient i la sintonia la posaren ells, paradigma del bon comportament i la conxorxa com a poble. D'altra banda, les paradetes de beure i menjar no aturaven de rebre gent.

 Seguidament, cada poeta recità els seus versos, hi havia també participació gabellina, i les votacions varen ser molt igualades. L'espectacle l'oferiren també els dos presentadors, que animaren l'ambient amb cada recitació. Hi hagué eliminatòries de grups de tres, cada poeta recità el millor dels seus versos, les possibilitats s'escurçaven, el públic gaudia. La guanyadora d'aquesta exhibició va ser Atenea, una jove promesa que pot arribar a campiona versolari.

 Finalment, s'ha de dir que la vetllada va ser molt agradable, les veus de Susso Reixach i d' Àngela Asso i Carles Grimalt varen fer que les melodies locals coronassin el zenit de la nit. Temps d'art i d'alegria, per arribar a la igualtat, temps de vida plena lluny de l'ombra eterna de la monotonia. Que el festival de les arts al carrer segueixi amb aquestes formes en equilibri, que de ben segur seran necessàries per a combatre els temps d'aram que ens esperen.