En el marc del desè aniversari de la Reserva Marina de Llevant, avui el secretari general de pesca, Alberto López-Asenjo; el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal; el director general de Pesca i Medi Marí, Joan Mercant; el batle de la localitat de Capdepera, Rafel Fernández i el president de la confradia de pescadors, Pedro Mercant acompanyats d'altres convidats han visitat la reserva amb una embarcació que els ha portat arran de costa, des de moll de Cala Rajada i fins s'Arenalet d'Aubarca.

Durant el passeig en barca, a bord de la Coral, els convidats han escoltat les explicacions del director de la Reserva, Javier Llorente, qui ha dirigit unes paraules valorant el desè aniversari de la Reserva.

Durant tot el viatge les barques de vigilància Es Llosar i Luz Murube han maniobrat al voltant.





Una vegda finalitzada la visita, a l'auditori del Centre Cap Vermell les autoritats han pogut donar compte de les millores obtingudes al llarg d'aquests deu anys de reserva pesquera.

Així primer de tot ha parlat el batle de Capdepera, donant la benvinguda a tots els assistents i donant la primícia de l’estudi d’un conveni amb l’UIB per a la cració d’una càtedra d’investigació en projectes del Medi Ambientals.

El patró major de la confraria de Cala Rajada, Pedro Mercant, ha valorat molt positivament els 10 anys de la Reserva marina i recordà les dificultats i oposicions que hi hagueren en un primer moment, de forma irònica agraí el canvi de postura d’alguns dels detractors que ara la recolzen.

Acte seguit els tècnics, Toni Garau, Salud Deudero i el Dr Diaz, parlaren de les millores observades en aquest 10 anys, tant en l’evolució d’algunes espècies com ara la llagosta vermella o la nacra, com l’increment de les poblacions de peixos comercials. Tots coincidiren en els beneficis de la reserva en la recuperació de pesqueres o la millora de la biodiversitat, tot en base a estudis i campanyes de recompte anuals.  També se comentà la necessitat d’igualar les restriccions entre la zona d‘aigües exteriors (estatal) i interiors (autonòmica) ja que s’ha comprovat un diferent ritme de recuperació.



No faltà un moment emotiu quan pujà a l'escenari la mare de Luz Murube. Luz, biòloga i divulgadora del medi marí, dona el nom a la barca de vigilància de la Reserva de Cala Rajada.

Història de a Reserva

La reserva marina de Llevant de Mallorca - Cala Rajada es va crear en el 2007, en concret les aigües interiors el 23 de març i les exteriors el 3 d'abril. L'any 2001 a petició de la Confraria de Cala Rajada es va començar a gestar el projecte de la reserva, tot i que no va comptar amb gaires adeptes i van haver de passar més de 6 anys d'estudis, propostes i reunions.

 

En el cas de la RM del Llevant de Mallorca - Cala Rajada, les confraries implicades, la de Cala Rajada i Alcúdia aportaren a la Comissió de seguiment, l’any 2014  una sèrie de mesures per a rectificar i millorar els resultats, així com també per a igualar en lo possible les normatives d’aigües interiors i exteriors, millorant i facilitant al mateix temps el control i la vigilància. Aquestes mesures no varen ser tingudes en compte al mateix any, però sí a l’any 2016 després de la següent reunió de la Comissió de seguiment, en vista a les diferències, ja prèviament observades pels pescadors.

El primer estudi de la direcció general Pesca data de 2002, finançat amb el LIFE Posidònia i el resultat final fou la gestació de dues reserves contigües però diferents.

Les aigües exteriors, tenen una regulació més restrictiva, incloent la no pesca submarina les quals donen uns resultats més positius.

La Reserva avui

Això justifica plenament al canvi de regulació (decret 71/2016), del que la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca n'és la promotora per igualar el més possible a les restriccions de pesca de la part exterior (estatal); aquestes restriccions- regulacions són bàsicament en el llarg de les xarxes, en les èpoques de veda i, sobre tot, en la prohibició de la pesca submarina.


 
Els recursos pesquers en la reserva d'aigües interiors són iguals que en 2007 i a més són iguals o pitjors que a les zones obertes a la pesca del nord de Mallorca. Pel que fa als recursos pesquers en la reserva d'aigües exteriors s'han millorat de forma substancial.

Els recursos pesquers en la reserva integral segueixen un patró de millora constant, però sense arribar a biomases com la del Faralló de Cala Gat Les poblacions de peixos comercials de la Reserva Marina del Llevant de Mallorca - Cala Rajada estan lluny d'assolir els nivells d'altres reserves de les Illes Balears, però pot haver-hi motius de qualitat d'hàbitat que ho justifiquen.




El secretari General de Pesca va agrair la determinació de la confraria i resaltà la Reserva Marina de Cala Rajada com un exemple de llealtat institucional, com una mostra que actuant coordinadament se poden aconseguir nous reptes i treure endavant iniciatives en defensa de la mar. També recordà que amb les noves reserves Espanya es troba a prop de complir l'objectiu del 10% d'espais marins protegits, ara  amb 111.000 ha es troba a un 8 %.

Segons el conseller Vidal, en la seva intervenció, ha volgut destacar-ne el paper actiu i promotor de la confraria de pescadors en l'origen de la Reserva, ja que segons ell, " fa una dècada sí que era pràcticament inversemblant en les Illes Balears i també a nivell de litoral espanyol i inclús mediterrani, no sabem si era l’única però sí que era poc comú".

Per la seva banda, el batle de Capdepera, Rafel Fernández ha vogut agrair la presència del Secretari General i del Conseller Vidal en aquesta data assenyalada que marca un referent en la protecció de l'entorn i en concret del medi marí.

 
Reserves de la Comunitat Autònoma

L’allau de sol·licituds de creació de més Reserves Marines, actualment en tenim demanades 10 (3 a Formentera, 1 a Eivissa, 1 a Menorca i 4 + 1 ampliació a Mallorca), demostra l’exposició anterior.

La Reserva Marina del Llevant de Mallorca- Cala Rajada, amb 11303,12 Hectàrees (de les quals 5134,64 són de aigües exteriors), és la tercera en extensió, després de la de Migjorn de Mallorca i la dels Freus d’Eivissa i Formentera.
 
Les Reserves Marines de les Illes Balears, llistades en ordre cronològic, són:
RM Badia de Palma (1982). 2.379,08 Ha

RM Es Freus d’Eivissa i Formentera (1999). 15.353,52 Ha

RM Es Nord de Menorca (1999). 5.085,81 Ha

RM Es Migjorn de Mallorca (2002). 22.323,17 Ha

RM Illa del Toro (2004). 136,38 Ha

RM Illes Malgrats (2004). 91,23 Ha

RM Del Llevant de Mallorca- Cala Rajada (2007). 11.303,12 Ha (de les quals 6.168,48 són d’aigües interiors)

RM Es Freu de Sa Dragonera (2016). 912,08 Ha

 
Que fan un total de 57.584,39 ha de les quals 52.449,75 són d’aigües interiors a les que si afegim les aigües interiors del PNMT de Cabrera representen un 21,6 % del total d’aigües interiors de les Illes Balears. Això representa un percentatge de protecció per a la pesca espectacular en relació  a la resta de comunitats autònomes de la Mediterrània.

Avui dia, la pretensió del Govern és ampliar, en la mesura del possible, aquest percentatge de protecció marítima i, per això i tal com ha comentat el director general de Pesca i Medi Marí, Joan Mercant, "la primera passa a donar creiem que és la de la creació d’un pla estratègic de desenvolupament d’Àrees Marines Protegides (Reserves i altres figures de protecció) per tal d’anar endavant d’una manera segura, amb criteris adequats, consensuada en les parts i amb una garantia de eficàcia en els resultats".

Per finalitzar l'acte, s'ha fet entrega del premis del concurs de dibuix i redacció dels escolars de Capdepera i Artà.

Al vestíbul del Centre Cap Vermell hi ha (encara es pot visitar) una mostra de fotografies antigues de Cala Rajada, amb tema mariner, i fotografies de la Reserva.



Com és habitual hi hagué un refrigeri pels assistents a l'acte.